Climent XIV

papa de l'església catòlica
(S'ha redirigit des de: Papa Climent XIV)

Climent XIV és el nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Antonio Ganganelli quan va ser escollit papa el 1769.

Plantilla:Infotaula personaCliment XIV

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Clemens PP. XIV Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementVincenzo Antonio Ganganelli
31 octubre 1705 Modifica el valor a Wikidata
Santarcangelo di Romagna (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 setembre 1774 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBasílica dels Sants XII Apòstols Modifica el valor a Wikidata
249è Papa
19 maig 1769 – 22 setembre 1774
← Climent XIIIPius VI →
Cardenal
24 setembre 1759 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMinisteri petrí i administració i gestió de l'Església Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Roma
Estats Pontificis Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósacerdot catòlic, bisbe catòlic romà, religiós cristià Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de Frares Menors Conventuals Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióFederico Marcello Lante Montefeltro della Rovere Modifica el valor a Wikidata
Participà en
15 febrer 1769conclave de 1769 Modifica el valor a Wikidata
Família
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata



Find a Grave: 93608187 Modifica el valor a Wikidata

Va estudiar a l'escola jesuïta de Rímini i a Urbino. Va ingressar a l'orde dels franciscans de la província de Forlí. El 1731 va graduar-se en teologia a la Universitat la Sapienza de Roma.

Va ser un teòleg preponderant, a més de músic i poeta.

El 1759, Climent XIII el va nomenar cardenal i 10 anys després ell mateix va ser escollit Papa. Com que no era bisbe va haver de ser ordenat ràpidament abans de la coronació.

Durant el seu pontificat va dissoldre l'ordre dels jesuïtes, que eren odiats per la majoria de monarquies absolutes, cosa que els seus predecessors s'havien resisitit a fer. 24.000 membres de l'ordre van passar a formar part del clergat seglar. En compensació per aquest acte Lluís XV va tornar-li el domini de la ciutat d'Avinyó i el comtat de Venessino i Carles III d'Espanya li va donar les possessions italianes de Benevent i Pontercorvo.

Va morir a Roma de forma tan misteriosa que es van escampar rumors de què els jesuïtes l'havien enverinat.

Està enterrat a Sant Pere del Vaticà en un mausoleu tallat per Antonio Canova.