Papa Urbà I

papa de l'església catòlica

Urbà I (Roma, ? - Roma, 23 de maig de 230) va ser el dissetè bisbe de Roma, el seu pontificat s'inicia amb la seva elecció el 222 i finalitza amb la seva mort el 230. Segons la tradició, mor com a màrtir i és venerat com sant en diverses confessions cristianes.

Infotaula de personaPapa Urbà I

Urbà I entre la Justícia i la Caritat, segons Rafael (1520-1524) en un fresc ubicat al Palau Vaticà.
Nom original(la) Urbanus I Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementUrbanus (llatí)
Data desconeguda
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort19 maig 230 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatacumba de Sant Calixt 
17è Papa
222 (Gregorià) – 23 maig 230 (Gregorià)
← Calixt IPoncià → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia primitiva Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Sant Urbà, Papa, màrtir
CelebracióEsglésia Catòlica
CanonitzacióAntiga
Festivitat25 de maig (catòlics); 25 de febrer (ortodoxos, correspon al 12 de febrer del calendari julià)
IconografiaCom a papa, amb raïm
Patró deAlemanya, ram dels vinaters
Família
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Orígens modifica

S'afirma que Urbà va néixer a Roma i era fill de Poncià.[1]

En termes generals, no se sap gran cosa de la seva vida i història, en alguns casos relats llegendaris. A Alemanya, el consideren el sant patró de la viticultura; durant l'edat mitjana hom l'invocava per trobar remei contra les tempestes, la gota i l'embriaguesa.

Pontificat modifica

Vers l'any 222 va ser elegit bisbe de Roma per succeir a Calixt I. El seu pontificat, de vuit anys de durada, va ser en un clima de pau relativa per a l'Església primitiva, durant el regnat de l'emperador Alexandre Sever, tolerant amb els cristians.[1]

En aquesta època, precisament, augmenten i creixen les catacumbes romanes i suggereix que la comunitat cristiana va tenir el suport de l'emperador; Alexandre va permetre la construcció d'una nova església en uns terrenys reivindicats pels taverners de Roma, considerant que aquell seria un lloc ideal per a la veneració del déu cristià.[1]

Tanmateix, el cisma d'Hipòlit de Roma, com a antipapa, va continuar, però suposadament no va haver-hi cap mena d'enfrontament directe entre aquest i Urbà.[1]

Mort modifica

Segons la tradició, fou martiritzat clavant-li un clau dinal enmig del cervell, per això se l'invoca contra els mals de cap, les migranyes i les febres.[2] Sobre la seva mort i lloc d'enterrament hi ha diverses visions. La més tradicional és que va morir martiritzat i després va ser enterrat a les catacumbes de Sant Calixt.[3] Una segona visió afirma que Urbà, probablement, va morir per causes naturals el 23 de maig de 240, per a després ser enterrat a la Catacumba de Pretextat, a la Via Àpia i considera que l'Urbà enterrat a la de Sant Calixt és un altre bisbe.[1] Tanmateix, també se l'ha confós amb un altre Urbà, que va ser enterrat a la Via Nomentana, prenent com a certes les Actes de santa Cecília i no el Liber Pontificalis.[3]

Actualment, la seva festivitat se celebra el 25 de maig, bé que fins a 1969 s'havia celebrat el 9 d'agost.[3]

Referències modifica

Bibliografia modifica

  • Farmer, David Hugh. The Oxford Dictionary of Saints (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 2004. ISBN 0-19-860949-3. 
  • Guiley, Rosemary. The Encyclopedia of Saints (en anglès). Nova York: Visionary Living, 2001. ISBN 0-8160-4133-4.