El Papir Egerton 2, és un fragment de papir (dos fulls i mig) escrit en grec, provinent d'Egipte (150-200 aC), anomenat per alguns, Evangeli d'Egerton i que conté episodis de la vida de Jesús.[1]

Infotaula de llibrePapir Egerton 2

Modifica el valor a Wikidata
Tipusmanuscrit Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguagrec antic Modifica el valor a Wikidata
Materialpapir Modifica el valor a Wikidata

Va ser comprat pel Museu Britànic el 1934 a un comerciant egipci. Els tècnics del Museu es van sorprendre per l'antiguitat del text. Des d'un primer moment es va creure que pertanyia a un evangeli no conegut que havia de tenir origen a Oxirrinc per la semblança amb altres manuscrits de la col·lecció dels Papirs d'Oxirrinc. S'ha discutit molt sobre el significat d'aquest text. L'autor sembla haver buscat únicament conflictes i disputes de Jesús, prescindint de tot contingut doctrinal. Però alguns estudiosos, com l'erudit japonès Dr. Mayeda o Helmut Köster i J. D. Crossan, el consideren un fragment evangèlic anterior al canon, independent dels evangelis sinòptics i del de sant Joan. Són evidents les analogies amb els evangelis canònics i el de Joan, i per això altres estudiosos el relacionen amb els evangelis apòcrifs, en concret amb l'Evangeli dels Egipcis. És de notar el caràcter anti-jueu del text que sembla que ha portat l'autor a recollir tots els fragments que acusen als jueus d'haver instigat la mort de Crist. Per això se'l relaciona també amb l'Evangeli de Pere.

Destaquen els següents:

  • Discussió de Jesús amb els mestres de la Llei (Evangeli segons Joan capítols 5 i 9)
  • Guarició d'un leprós (Mateu 8,1-4)
  • Pagament del tribut «als reis» (no al Cèsar)
  • Miracle de Jesús al riu Jordà (inèdit)

El valor principal del papir rau en el fet que ajuda a comprendre el desenvolupament de la tradició sobre Jesús, i no es pot relacionar amb el gnosticisme ni amb cap altre corrent herètic del cristianisme primitiu. Un quart fragment d'aquest còdex es troba a la Universitat de Colònia, catalogat com a Papyrus Köln VI 255.[2][1]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Palau, 2013, p. 165.
  2. Santos Otero, Aurelio de. Los Evangelios apócrifos. Madrid: B.A.C., 1999, p. 91-92. ISBN 8479140445. 

Bibliografia

modifica