Obre el menú principal

La paràbola del gra de mostassa és una al·legoria que compara aquesta llavor amb el Regne del Cel. Apareix com a història narrada per Jesús a diversos evangelis, concretament a Mt 13, 31-32; Mc 4, 30-32 i Lc 13, 18-19.

ArgumentModifica

Un camperol va plantar un gra de mostassa, la més petita de totes les llavors però quan va germinar va créixer més que qualsevol altra planta, fins a esdevenir un gran arbre on es posaven els ocells.

AnàlisiModifica

Aquesta paràbola forma part de la sèrie on intenta descriure el Regne de Déu amb comparacions de la vida quotidiana, dirigides a un públic bàsicament analfabet, com també va fer amb la paràbola de la llavor que creix tota sola. En aquesta història fa èmfasi en el creixement a partir del més petit: cada fidel, cada acció, per minúscula que sigui, pot esdevenir una gran cosa.

Els estudiosos del cristianisme han vist un paral·lelisme entre el creixement d'aquesta religió i la planta, el que va començar com un culte petit a l'actual Israel va créixer per tot el món fins a tornar-se la religió més seguida del planeta.[1]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paràbola del gra de mostassa  
  1. I. Howard Marshall, The Gospel of Luke: A commentary on the Greek text, Eerdmans, 1978