Paragonimus westermani

Paragonimus westermani és una espècie de platihelmint trematode de la subclasse dels digenis, paràsit del pulmó dels humans i altres mamífers que es troba a la Xina, Japó, Corea, orient de Rússia, sud-est asiàtic, Nova Guinea, Indonèsia i el subcontinent indi. És un paràsit que es transmet per via alimentària i causa una malaltia inflamatòria del pulmó de subaguda a crònica, molt estesa geogràficament. De les espècies del gènere Paragonimus unes 10 són agents de malalties pulmonars en els humans essent P. westermani la més comuna.

Infotaula d'ésser viuParagonimus westermani Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumPlatyhelminthes
ClasseTrematoda
SubclasseDigenea
OrdrePlagiorchiida
FamíliaParagonimidae
GènereParagonimus
EspècieParagonimus westermani Modifica el valor a Wikidata
Kerbert, 1878[1]
Subespècies
  • P. westermani filipinus
  • P. westermani ichunencis
  • P. westermani japonicus
  • P. westermani westermani

Història

modifica

Va ser descobert en tigres de Bengala que moriren al zoològic d'Amsterdam l'any 1878 per un empleat de cognom Westerman (la i final de l'epítet específic és el genitiu llatí).[2] Uns anys després es van observar infestacions en humans a Taiwan.[3][2]

Característiques

modifica

P. westermani és hermafrodita. La mida forma i color semblen les d'una llavor de cafè. Els adults fan de 7,5 mm a 12 mm de llarg i de 4 mm a 6 mm d'ample. El seu gruix va de 3,5 mm a 5 mm. Els ous tenen una llargada que oscil·la entre els 80 i els 120 µm per 45 a 70 µm d'ample. Són de color marró-groguenc, ovoides o allargats.

Transmissió

modifica
 
Un adult de Paragonimus westermani.

La transmissió a humans i altres animals normalment ocorre pel consum de marisc cru o no completament cuit. A Àsia s'estima que un 80% dels crancs d'aigua dolça (entre ells l'espècie invasora cranc pelut de Shangai), poden transmetre aquest paràsit. Ja es pot transmetre durant la preparació culinària del marisc i emprar diverses tècniques culinàries, sense cocció, com el marinat, la salaó i d'altres que no l'afecten. També es pot transmetre en consumir animals ja infectats.

Referències

modifica
  1. Kerbert, Coenraad (1878). Zur Trematoden-Kenntniss. Zoologischer Anzeiger 1: 271-273. Artis zoo, Koninklijk Zoölogisch Genootschap.
  2. 2,0 2,1 Muller, R. 1996. Liver and lung flukes, p. 274-285 Arxivat 2011-10-23 a Wayback Machine.. In F. E. G. Cox (ed.), The Wellcome Trust illustrated history of tropical diseases. The Wellcome Trust, London, United Kingdom
  3. Manson, P. 1881. ""Distoma ringeri"; Med. Times Gaz. 2:8-9.

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica