Paragonimus westermani
Paragonimus westermani és una espècie de platihelmint trematode de la subclasse dels digenis, paràsit del pulmó dels humans i altres mamífers que es troba a la Xina, Japó, Corea, orient de Rússia, sud-est asiàtic, Nova Guinea, Indonèsia i el subcontinent indi. És un paràsit que es transmet per via alimentària i causa una malaltia inflamatòria del pulmó de subaguda a crònica, molt estesa geogràficament. De les espècies del gènere Paragonimus unes 10 són agents de malalties pulmonars en els humans essent P. westermani la més comuna.
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Platyhelminthes |
| Classe | Trematoda |
| Subclasse | Digenea |
| Ordre | Plagiorchiida |
| Família | Paragonimidae |
| Gènere | Paragonimus |
| Espècie | Paragonimus westermani Kerbert, 1878[1] |
| Subespècies | |
| |
.svg){kind=icon}
Història
modificaVa ser descobert en tigres de Bengala que moriren al zoològic d'Amsterdam l'any 1878 per un empleat de cognom Westerman (la i final de l'epítet específic és el genitiu llatí).[2] Uns anys després es van observar infestacions en humans a Taiwan.[3][2]
Característiques
modificaP. westermani és hermafrodita. La mida forma i color semblen les d'una llavor de cafè. Els adults fan de 7,5 mm a 12 mm de llarg i de 4 mm a 6 mm d'ample. El seu gruix va de 3,5 mm a 5 mm. Els ous tenen una llargada que oscil·la entre els 80 i els 120 µm per 45 a 70 µm d'ample. Són de color marró-groguenc, ovoides o allargats.
Transmissió
modifica
La transmissió a humans i altres animals normalment ocorre pel consum de marisc cru o no completament cuit. A Àsia s'estima que un 80% dels crancs d'aigua dolça (entre ells l'espècie invasora cranc pelut de Shangai), poden transmetre aquest paràsit. Ja es pot transmetre durant la preparació culinària del marisc i emprar diverses tècniques culinàries, sense cocció, com el marinat, la salaó i d'altres que no l'afecten. També es pot transmetre en consumir animals ja infectats.
Referències
modifica- ↑ Kerbert, Coenraad (1878). Zur Trematoden-Kenntniss. Zoologischer Anzeiger 1: 271-273. Artis zoo, Koninklijk Zoölogisch Genootschap.
- ↑ 2,0 2,1 Muller, R. 1996. Liver and lung flukes, p. 274-285 Arxivat 2011-10-23 a Wayback Machine.. In F. E. G. Cox (ed.), The Wellcome Trust illustrated history of tropical diseases. The Wellcome Trust, London, United Kingdom
- ↑ Manson, P. 1881. ""Distoma ringeri"; Med. Times Gaz. 2:8-9.
Bibliografia
modifica- Markell and Voge's Medical Parasitology 9th Edition, pg 198, 201
- Heath, Harley W & Susan G Marshall. "Pleural Paragonimiasis In A Laotian Child. ." Pediatric Infectious Disease Journal 16(12)(1997): :1182–1185. http://www.pidj.com/pt/re/pidj/abstract.00006454-199712000-00018.htm;jsessionid=JnzNJ8ynh33JPL3GQ1NvLlxh6MJTQMkC7SscXNvPj6p6Yd5QfyZ4!-858031623!181195628!8091!-1
- Yokogawa, M. Paragonimus and Paragonimiasis. Adv Parasitol 1965; 3: 99-158
- Pachucki, CT, Levandowski, RA, Brown, VA, Sonnenkalb, BH, Vruno, MJ. American Paragonimiasis treated with praziquantel. New Eng J Med 1984; 311: 582-583.
- “Foundations of Parasitology” Larry S. Roberts and John Janovy, Jr., seventh edition McGraw Hill 2005, pages 279–283
- "Emerging and Reemerging Helminthiases and the Public Health of China” Peter J. Hotez, Feng Zheng, Xu Long-qi, Chen Ming-gang, Xiao Shu-hua, Liu Shu-xian, David Blair, Donald P. McManus, and George M. Davis.
Enllaços externs
modifica
- Center for Disease Control paragonimiasis web article Arxivat 2009-07-11 a Wayback Machine.
- The Human Lung Fluke - Paragonimus westermani Arxivat 2006-01-10 a Wayback Machine. at Cambridge Schistosomiasis Research Group
- http://www.dpd.cdc.gov/DPDx/html/Paragonimiasis.htm Arxivat 2009-07-11 a Wayback Machine.