Paranthropus boisei
Paranthropus boisei o Australopithecus boisei (anomenat originalment Zinjanthropus boisei) fou un homínid fòssil del gènere Paranthropus.[2]
  | |
| Període | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Primates |
| Família | Hominidae |
| Gènere | Paranthropus |
| Espècie | Paranthropus boisei (Mary Leakey, 1959) |
| Tipus taxonòmic | OH 5 |
.svg){kind=icon}
Les diverses restes trobades permeten saber que aquest homínid visqué entre els 2,6 i 1,2 milions d'anys enrere.
El primer descobridor d'aquesta espècie fou l'antropòloga Mary Leakey el juliol de 1959 a Olduvai, Tanzània. Trobà un crani designat científicament OH 5 i l'espècie rebé el nom inicial de Zinjanthropus boisei. Fou datat en 1,75 milions d'anys. La seva dentadura està adaptada a menjar vegetals durs propis de la sabana.
El 1969 es trobaren al jaciment de Koobi Fora (Kenya) altres cranis (KNM ER732 i KNM ER406) de la mateixa espècie que mostraven el més gran dimorfisme entre els dos sexes detectat en un homínid (essent més grossos els mascles, 68 kg que les femelles 45 kg.). Al mateix jaciment el 1975 es trobaren en el mateix nivell geològic restes d'A. boisei i d'Homo ergaster que demostraven una coetaneïtat d'ambdues espècies cosa que pot indicar que en realitat P. boisei no és un antecessor de la humanitat moderna. El 1993 una altra troballa (KGA10–525) a Kronso Etiòpia mostrà l'espècimen més gran d'aquesta espècie datat en 1,4 milions d'anys. Els cranis tenen entre 475cc i 550cc de capacitat no gaire més que els dels Australopithecus afarensis i Australopithecus africanus.
Arbre genealògic d'acord a un estudi de 2019:[3]
| Hominini |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Referències
modifica- ↑ Entrada «Paranthropus boisei» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ Leakey, L. S. B. «A new fossil skull from Olduvai» (en anglès). Nature, 185, 4685, 1959, pàg. 491. Bibcode: 1959Natur.184..491L. DOI: 10.1038/184491a0.
- ↑ Parins-Fukuchi, C.; Greiner, E.; MacLatchy, L. M.; Fisher, D. C. «Phylogeny, ancestors and anagenesis in the hominin fossil record». Paleobiology, vol. 45, 2, 2019, pàg. 378–393. Bibcode: 2019Pbio...45..378P. DOI: 10.1017/pab.2019.12.
