Parany de Würzburger

El Parany de Würzburger és un parany d'obertura d'escacs en l'obertura vienesa, que es va anomenar així al voltant del 1930 en honor del banquer alemany Max Würzburger.

abcdefgh
8
a8 negres torre
b8 negres cavall
c8 negres alfil
e8 negres rei
f8 negres alfil
h8 negres torre
a7 negres peó
b7 negres peó
c7 negres peó
f7 negres peó
g7 negres peó
h7 negres peó
d5 negres peó
e5 blanques peó
e4 negres cavall
h4 negres dama
c3 blanques cavall
d3 blanques peó
a2 blanques peó
b2 blanques peó
c2 blanques peó
g2 blanques peó
h2 blanques peó
a1 blanques torre
c1 blanques alfil
d1 blanques dama
e1 blanques rei
f1 blanques alfil
g1 blanques cavall
h1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
5...Dh4+ "inicia el 'Parany de Würzburger'." (Korn)


El parany

modifica

1. e4 e5 2. Cc3 Cf6 3. f4

Les blanques juguen l'obertura vienesa.

3... d5

Considerada com a la millor resposta.

4. fxe5 Cxe4 5. d3

Les blanques també poden seguir línies com 5.Df3 (Steinitz) o 5.Cf3, però tampoc obtenen cap avantatge.[1]

5... Dh4+?

Iniciant el parany. Les negres tenen altres alternatives com 5...Ab4 i 5...Cxc3.[2]

6. g3 Cxg3 7. Cf3 Dh5 8. Cxd5 Ag4

8...Cxh1? 9.Cxc7+ Rd8 10.Cxa8 porta que les blanques tinguin avantatge.[2]

9. Cf4

Les negres poden tenir una millor posició amb 9.Ag2 Cxh1 (9...Axf3 10.Dxf3 Dxe5+ 11.Rd1 Cxh1 12.Af4 Dxb2 13.De4+ +− Hamann–Schvenkrantz, Alemanya 1965; 10...Dxf3 11.Axf3 Cxa1 12.Cxc7+ Rd7 13.Cxa8 Ac5 14.Axa1 Cc6 15.Af4± Arhangel'skij–Popov, USSR 1958; Larsen)[3] 10.Cxc7+ Rd7 (10...Rd8 11.Cxa8 Cc6 12.d4 Axf3 13.Dxf3 Dxf3 14.Axf3 Cxd4 15.Ag5+ Ae7 16.Td1+−; Larsen)[3] 11.Cxa8 Cc6.[2][4]

9... Axf3 10. Cxh5 Axd1 11. hxg3 Axc2?

Les negres intenten guanyar un peó, però per contra perden una peça.

12. b3 (vegeu diagrama)

L'alfil de les negres de c2 està atrapat; Les blanques poden moure el rei a d2 en la següent jugada i atacar-lo.
abcdefgh
8
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Posició després de 12.b3. L'alfil de c2 està perdut.

Referències

modifica
  1. Horowitz (1964), pp. 221–22
  2. 2,0 2,1 2,2 Korn (1982), p. 105
  3. 3,0 3,1 Enciclopèdia d'Obertures d'Escacs. C. 2a edició. Iugoslàvia: Chess Informant, 1981, p. 145. 
  4. Horowitz (1964), p. 222

Bibliografia

modifica