Parc Nacional de Killarney

Killarney (anglès) o Cill Airne en (gaèlic irlandès) és un parc nacional i cronològicament la segona reserva de la biosfera irlandesa, designada el 1982, un any després que l'illa de North Bull. Fou fundat oficialment el 1932 al ser entregades a la nació les 4.000 ha de Muckross Estate, propietat del senador Arthur Vincent i el senyor i la senyora Bourn. El parc nacional és situat a 52º 1'N i 9º 35'W, a prop de la costa sud-occidental del país. La superfície total del parc, que coincideix amb la reserva de la biosfera, és de 10.129 ha i els tres llacs d'aigua dolça que conté ocupen un 24% de l'àrea. El paisatge muntanyós de la reserva fou modelat durant les darreres glaciacions; el gel excavà valls profundes, vessants escarpats i nombrosos circs glacials, actualment convertits en petits llacs.

Parc Nacional de Killarney

(ga) Páirc Náisiúnta Chill Airne
Tipus	parc nacional reserva de la biosfera
Localització
Entitat territorial administrativa	comtat de Kerry (Irlanda)
52° 01′ 16″ N, 9° 30′ 24″ O
Característiques
Superfície	10.289 km²
Categoria II de la UICN: Parc Nacional
Reserva de la biosfera
Identificador	Entrada: en.unesco.org…
World Database on Protected Areas
Identificador	555539895
Història
Creació	1932
Activitat
Gestor/operador	National Parks and Wildlife Service (en)
Lloc web	killarneynationalpark.ie

Els factors climàtics més importants són l'efecte moderador de l'aire humit i calent que procedeix de l'oceà Atlàntic i les precipitacions. El resultat és un clima típicament oceànic. El tret físic més característic de Killarney són els llacs: Upper Lake, Muckross i Loch Léin cobreixen conjuntament una superfície de 2.471 ha.

El parc inclou una gran diversitat d'hàbitats: boscos, torberes altes i baixes i ecosistemes d'aigua dolça. Els boscos són principalment rouredes atlàntiques; roure de fulla gran, i de roure pènol.

Moltes espècies animals que havien estat comunes a Irlanda, ara estan localment extingides per l'expansió de les poblacions humanes, l'agricultura i la destrucció dels hàbitats. El llop (Canis lupus), quedà completament extingit a Irlanda al segle xviii. Killarney conserva el darrer ramat de cérvols (Cervus elaphus) nadius que sobreviu a Irlanda. Té una població de 600 individus, és descendent directe de cérvols que han viscut a Irlanda d'ençà de temps prehistòrics. També entre els mamífers autòctons n'hi ha dos de força importants; la marta (Martes martes) i la llúdria (Lutra lutra).

El variat hàbitat del parc proporciona una gran riquesa i diversitat d'ocells. Els més comuns a les terres altes són: el titella, el bitxac comú i el corb. A les ribes dels llacs els més comuns són: l'ànec collverd, el morell de plomall i la fotja. El bernat pescaire, el blauet i la merla d'aigua es veuen més sovint als rius i torrents. N'hi ha cinc d'especial interès a la reserva: l'oca riallera grossa (Anser albifrons); entre els rapinyaires es poden assenyalar el falcó pelegrí (Falco peregrinus) i l'esmerla (Falco columbarius). La gralla de bec vermell, que té les potes del mateix color, nia en tres localitats properes al parc, mentre que la cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus) que rarament nidifica a Irlanda.

El parc nacional és molt ric en restes i localitats prehistòriques. Alguns dels indicis d'ocupació humana s'han trobat a l'illa de Ross, on durant l'edat del bronze, s'extreia coure de les mines. A Balldowney, a la finca de Kenmare, fou descobert un "fulacht fiadh", antic forn a l'aire lliure, i a l'àrea de Muckros s'han descobert dues criptes del començament del període cristià, (segles V-VI). A l'illa d'Innisfallen, al Loch Léin, hi ha les ruïnes d'un monestir que es creu que fundà sant Fionan al segle VII.

També a les ribes del Loch Léin, es conserven les remarcables ruïnes del convent franciscà d'Irrelagh, fundat el 1448 i conegut actualment amb el nom de Muckross Abbey. Un punt fonamental del parc nacional, és Muckross House. Data del 1843 i fou dissenyat per William Burn. D'estil neoelisabetià, amb xemeneies altes, teulades pendents i grans mainells.

Bibliografia

• Carey, Christine. «El cas de la reserva de biosfera de Cill Áirne (Killarney)». A: Les zones protegides i les reserves de biosfera en l'àmbit de les boscanes decídues. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. 

Enllaços externs

• Parc Nacional de Killarney - Lloc web oficial