Parc de Salburua
| S'ha proposat fusionar aquest article a «Aiguamolls de Salburua». (Vegeu la discussió, pendent de concretar). |
El parc de Salburua és un parc perirubà de Vitòria-Gasteiz que forma part de l’Anella Verda d’aquella ciutat, un projecte que l’ONU va incloure entre els cent millors en el III Concurs Internacional de Bones Pràctiques i que va contribuir a fer aquesta ciutat mereixedora del guardó de Capital Verda Europea l’any 2012.[1] El parc té una superfície de 206 hectàrees i és el parc de més valor ecològic a l'Anella Verda de Vitòria.[2]
Des de la segona meitat del segle xix s’havien anat dessecant les llacunes i altres zones humides que es troben en el parc i a meitat del segle xx no en quedava cap.[3] Durant la dècada de 1990 van començar els treballs per recuperar-los i l’any 2002 van ser inclosos en el llistat de zones humides d’importància internacional del Conveni de Ramsar. Des de 2015 és considerat Zona Especial de Conservació i Zona d’Especial Protecció per als Ocells de la Xarxa Natura 2000.[4] Després de la restauració del parc, hi ha quatre llacunes: Arkaute (la més gran, amb un perímetre de 4 km), Betoño, Duranzarra i Larragana.[5] Des de l'any 2014, s'han produït diversos brots de botulisme entre els ocells que viuen en el parc de Salburua. Des d'aquell any, com a mesura preventiva per evitar que es produeixi una gran mortalitat, a l'estiu se'n buiden les llacunes. El 2023, els primers casos de botulisme van detectar-se el 10 d'agost. Els ocells infectats que es troben vius són duts al Centre de Rrcuperació Animal de Martioda per tractar-los.[6]
La taula mostra la variació (expressada en percentatge de la superfície del parc) des de 1956, d’alguns usos del sòl de l’àrea compresa en el parc de Salburua:[3]
| Cultiu | Estany | Zones
humides |
Matolls | Bosc | |
|---|---|---|---|---|---|
| 1956 | 30,48 | 0 | 0 | 16,38 | 19,07 |
| 1985 | 42,48 | 0 | 0 | 22,74 | 7,87 |
| 2003 | 7,51 | 0 | 5,68 | 6,74 | 28,19 |
| 2018 | 3,16 | 0,04 | 6.74 | 0,77 | 30,45 |
A diferència dels parcs urbans de Vitòria, amb poca varietat d’ocells, en el parc de Salburua s’hi reprodueixen cada any de 63 a 73 espècies d’ocells, de les quals aproximadament un 20 per cent són ocells aquàtics que aprofiten que el parc té diverses zones humides.[2] També s’hi troben algunes espècies amenaçades, com ara el visó europeu.[1]
Avui dia, les llacunes de Salburua, a més de constituir un hàbitat per a diverses espècies de vertebrats, són un reservori d’aigua que regula el cabdal hídric del riu Zadorra i d’altres cursos d’aigua i que, a l’estiu, en èpoques de sequera, proporciona aigua a la zona. A més, actua com embornal de carboni.[3]
El Parc de Salburua compta amb un Centre d’Interpretació de la Natura, situat en un edifici construït completament de fusta, que conté espais d’exposició i per a tallers. A més té un mirador en un voladís de 19,2 m sobre un dels estanys, construït amb fustes unides per plaques d’acer.[7]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Aguado, Itziar; Barrutia, José M.; Echebarria, Carmen «El anillo verde de Vitoria-Gasteiz. Una práctica exitosa para un planeamiento urbano sostenible» (pdf) (en castellà). Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, 2013, pàg. 401-404. ISSN: 0212-9426 [Consulta: 24 febrer 2024].
- ↑ 2,0 2,1 de Juana Aranzana, Fernando «Gestión de zonas verdes urbanas y perirubanas para la conservación de la biodiversidad: el caso de Vitoria-Gasteiz» (pdf) (en castellà). Cuad. Soc. Esp. Cienc. For., 39, 2015, pàg. 313-322. ISSN: 1575-2410 [Consulta: 24 febrer 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Lozano-Valencia, Pedro-José; Bejarano-Gubia, Oihane «Desarrollo y evolución diacrónica de los usos del suelo del Anillo Verde de Vitoria-Gasteiz (País Vasco)» (pdf) (en castellà). Ciudad y Territorio - Estudios Territoriales, 215, 2023, pàg. 97-118. ISSN: 2659-3254 [Consulta: 24 febrer 2024].
- ↑ de Juana, Fernando; Monasterio, Yerai; Escobé, Ruth et al. «Los macroheteróceros (Lepidoptera) de los humedales de Salburua (Vitoria-Gasteiz, Araba/Álava, España): Un proyecto de ciencia ciudadana.» (pdf) (en castellà). Boletín de la Sociedad Entomológica Aragonesa (S.E.A.), 64, 2019, pàg. 165-185. ISSN: 1134-6094 [Consulta: 24 febrer 2024].
- ↑ «El entorno de Ataria» (en castellà). Vitoria Gasteiz - Green Capital. [Consulta: 24 febrer 2024].
- ↑ Triviño, Borja. «El botulismo seca las balsas de Salburua» (en castella). Gasteiz Hoy, 17-10-2023. [Consulta: 24 febrer 2024].
- ↑ Cabrero, José Manuel «Salburua. Un mirador a la naturaleza» (pdf) (en castellà). Navarra Forestal, 39, 2016, pàg. 30-32 [Consulta: 24 febrer 2024].
Enllaços externs modifica
- Anillo Verde Vitoria-Gasteiz - Parque de Salburua (pàgina web oficial)