El Conveni de Ramsar[1] és un tractat internacional per a la conservació i l'ús sostenible de les zones humides, és a dir, per aturar-ne la pèrdua i la invasió progressiva, tot reconeixent les funcions ecològiques fonamentals de les zones humides i el seu valor econòmic, cultural, científic i recreatiu.

Plantilla:Infotaula esdevenimentConveni de Ramsar
ラムサール条約 Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Map
 36° 55′ N, 50° 39′ E / 36.92°N,50.65°E / 36.92; 50.65
Identificador de llei o regulació昭和55年条約第28号 Modifica el valor a Wikidata
Tipustractat internacional sobre medi ambient Modifica el valor a Wikidata
EpònimRamsar Modifica el valor a Wikidata
Data2 febrer 1971 Modifica el valor a Wikidata
Entrada en vigor21 desembre 1975 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRamsar (Iran) Modifica el valor a Wikidata
DipositariDirector General de la UNESCO Modifica el valor a Wikidata
Llengua del terme, de l'obra o del nomtxec Modifica el valor a Wikidata

Obra completa aen.unesco.org… Modifica el valor a Wikidata
Lloc webramsar.org Modifica el valor a Wikidata
El Conveni Ramsar vol protegir les zones humides i els seus recursos.

El conveni

modifica
 

El títol oficial és Conveni relatiu a les zones humides d'importància internacional especialment com hàbitat d'aus aquàtiques. El conveni es va desenvolupar i adoptar pels estats participants en una trobada a Ramsar, Iran el 2 de febrer de 1971 i va entrar en vigor el 21 de desembre de 1975.

La llista Ramsar de zones humides d'importància internacional inclou més de 1.550 zones que cobreixen aproximadament 1.339.000 km², (1.021 a l'any 2000). L'estat amb més nombre de zones és el Regne Unit amb 163; i l'estat amb la major àrea de zones humides llistades és el Canadà amb més de 130.000 km².

En l'actualitat hi ha 150 parts signants, hi havia 119 a l'any 2000 i 18 al seu inici l'any 1971. Els signataris es troben cada tres anys a la "Conferència de les parts contractants" (COP), la primera es va dur a terme a Càller, Itàlia el 1980. Es van introduir esmenes al conveni original a les conferències de París el 1982 (Protocol de París) i Regina el 1987 (Esmenes de Regina).

Existeix un comitè permanent, un grup d'examen científic i tècnic (STRP) i un secretariat. La seu central es troba a Gland, Suïssa i és compartida amb la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura i els Recursos Naturals).

Llista de parts contractants[2]

modifica

Albània, Alemanya, Algèria, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Azerbaidjan, Bahames, Bahrain, Bangladesh, Bèlgica, Belize, Benín, Belarús, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Botswana, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Burundi, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Comores, República del Congo, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, República Democràtica del Congo, Dinamarca, Djibouti, República Dominicana, Equador, Egipte, El Salvador, Guinea Equatorial, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Gabon, Gàmbia, Geòrgia, Ghana, Grècia, Guatemala, Guinea, Guinea Bissau, Hondures, Hongria, Islàndia, Índia, Indonèsia, Iran, Irlanda, Israel, Itàlia, Jamaica, Japó, Jordània, Kenya, Kirguizstan, Letònia, Líban, Libèria, Líbia, Liechtenstein, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Madagascar, Malawi, Malàisia, Mali, Malta, Marroc, Mauritània, Maurici, Mèxic, Moldàvia, Mònaco, Mongòlia, Namíbia, Nepal, Països Baixos, Nova Zelanda, Nicaragua, Níger, Nigèria, Noruega, Pakistan, Palau, Panamà, Papua Nova Guinea, Paraguai, Perú, Filipines, Polònia, Portugal, Romania, Rússia, Saint Lucia, Senegal, Sèrbia i Montenegro, Sierra Leone, Sud-àfrica, Corea del Sud, Sri Lanka, Suècia, Suïssa, Surinam, Síria, Tadjikistan, Tanzània, Tailàndia, Togo, Trinitat i Tobago, Tunísia, Turquia, Txad, República Txeca, Uganda, Ucraïna, Regne Unit, Estats Units, Uruguai, Uzbekistan, Veneçuela, Vietnam, Zàmbia, Xile, Xina, Xipre, antiga Unió Soviètica

Noves parts contractants: Antigua i Barbuda (02-10-2005), Cap Verd (18-11-2005), República Centreafricana (05-04-2006), Lesotho (01-11-2004), Illes Marshall (13-11-2004), Moçambic (03-12-2004), Myanmar (17-03-2005), Ruanda (01-04-2006), Samoa (06-02-2005), Seychelles (22-03-2005), Sudan (07-05-2005), Andorra (23-11-2012).

Font: http://www.ramsar.org/key_cp_e.htm

Zones humides

modifica

D'acord amb el conveni, les zones humides incloses en el llistat d'espais Ramsar poden ser "extensions d'aiguamolls, pantans i torberes, o superfícies cobertes d'aigües, siguin aquestes de règim natural o artificial, permanents o temporals, estancades o corrents, dolces, salobres o salades, incloses les extensions d'aigua marina la profunditat en marea baixa de les quals no excedeixi de sis metres”.[3][4]

Xarxa Ramsar als Països Catalans

modifica

Xarxa Ramsar a Andorra

modifica

Andorra es va adherir al Conveni de Ramsar el 23 de novembre de 2012.[5] Les zones humides recollides pel conveni són:

Xarxa Ramsar a Catalunya[6][7]

modifica

Actualment (a 2010), la Xarxa Ramsar a Catalunya només inclou quatre zones humides, que són:

L'associació catalana de defensa, estudi i conservació de la natura DEPANA (de Barcelona), proposa a l'administració que elabori la documentació i estudis justificatius perquè es puguin incloure els següents espais humits d'importància. La llista està elaborada a partir dels criteris fixats pel Conveni de Ramsar:

Xarxa Ramsar a Catalunya Nord

modifica

Cap zona humida declarada d'interès internacional pel Ramsar a Catalunya Nord.

Xarxa Ramsar a les Illes Balears[7]

modifica

Actualment (a 2010), la xarxa Ramsar a les Illes Balears només inclou dues zones humides:

Entre altres zones humides, hi falta s'Albufera des Grau a Menorca.

Xarxa Ramsar al País Valencià[7]

modifica

Actualment (a 2010), la xarxa Ramsar al País Valencià només inclou:

Notes i referències

modifica

Enllaços externs

modifica