Obre el menú principal

Parc nacional de Fiordland

El Parc nacional de Fiordland ocupa l'extrem sud-oest de l'illa del Sud de Nova Zelanda. És el més gran dels 14 parcs nacionals del país, amb una àrea de 12.500 km², i una part essencial del Patrimoni de la Humanitat de Te Wahipounamu. El parc és administrat pel Departament de Conservació.

Infotaula de geografia físicaParc nacional de Fiordland
On Lake Te Anau.jpg
Tipus Parc nacional
Part de Te Wahipounamu
Localitzat a l'entitat geogràfica illa del Sud
Ubicació
EstatNova Zelanda
RegionsSouthland
Fiordland NP.svg
 45° 25′ 00″ S, 167° 43′ 01″ E / 45.4167°S,167.717°E / -45.4167; 167.717
Dades i xifres
Altitud 1.063 m
Superfície 12.500 km²
IUCN categoria II: Parc Nacional
World Database on Protected Areas
Identificador 808
Activitat
Creació 1952
Gestor/operador Departament de Conservació

Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Característiques geogràfiquesModifica

Durant l'època glacial les glaceres van obrir molts fiords profunds, el més famós (i més visitat) dels quals és Milford Sound; altres fiords notables són Doubtful Sound i Dusky Sound. Des d'un dels cims del Parc nacional de Fiordland es pot observar el Mont Aspiring, a l'extrem nord.

La costa de Fiordland és costeruda i accidentada, amb fiords que baixen des de les valls de les carenes del sud dels Alps del Sud, com les Muntanyes de Kepler i Murchison. A l'extrem nord del parc hi ha uns quants pics de més de 2.000 m d'altitud.

El gel va crear illes en la terra ferma, deixant-ne dues de grans i inhabitades al litoral: les illes Secretary i Resolution. Hi ha diversos llacs grans que són completament o en part dins dels límits del parc, entre els quals destaquen els llacs Te Anau, Manapouri, Monowai, Hauroko, i Poteriteri. Les Cascades Sutherland, al sud-oest de Milford Sound al Milford Track, estan entre les més altes del món.

Predominen els vents de ponent, que duen aire humit del Mar de Tasmània a les muntanyes; en pujar, aquest aire es refreda i produeix una gran quantitat de precipitacions, sobrepassant els set metres anuals en moltes parts del parc. Això manté els exuberants boscos temerats humits de l'ecoregió de Fiordland.

Enllaços externsModifica