Parc nacional de Fiordland

El Parc nacional de Fiordland ocupa l'extrem sud-oest de l'illa del Sud de Nova Zelanda. És el més gran dels 14 parcs nacionals del país, amb una àrea de 12.500 km², i una part essencial del Patrimoni de la Humanitat de Te Wahipounamu. El parc és administrat pel Departament de Conservació.

Infotaula de geografia físicaParc nacional de Fiordland
On Lake Te Anau.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusParc nacional Modifica el valor a Wikidata
Part deTe Wahipounamu Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficailla del Sud Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaSouthland (Nova Zelanda) Modifica el valor a Wikidata
Fiordland NP.svg Modifica el valor a Wikidata
 45° 25′ 00″ S, 167° 43′ 01″ E / 45.4167°S,167.717°E / -45.4167; 167.717
Dades i xifres
Altitud1.063 m Modifica el valor a Wikidata
Superfície12.500 km²
Categoria II de la UICN: Parc Nacional
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 808 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Creació1952
Gestor/operadorDepartament de Conservació

doc.govt.nz… Modifica el valor a Wikidata

Característiques geogràfiquesModifica

Durant l'època glacial les glaceres van obrir molts fiords profunds, el més famós (i més visitat) dels quals és Milford Sound; altres fiords notables són Doubtful Sound i Dusky Sound. Des d'un dels cims del Parc nacional de Fiordland es pot observar el Mont Aspiring, a l'extrem nord.

La costa de Fiordland és costeruda i accidentada, amb fiords que baixen des de les valls de les carenes del sud dels Alps del Sud, com les Muntanyes de Kepler i Murchison. A l'extrem nord del parc hi ha uns quants pics de més de 2.000 m d'altitud.

El gel va crear illes en la terra ferma, deixant-ne dues de grans i inhabitades al litoral: les illes Secretary i Resolution. Hi ha diversos llacs grans que són completament o en part dins dels límits del parc, entre els quals destaquen els llacs Te Anau, Manapouri, Monowai, Hauroko, i Poteriteri. Les Cascades Sutherland, al sud-oest de Milford Sound al Milford Track, estan entre les més altes del món.

Predominen els vents de ponent, que duen aire humit del Mar de Tasmània a les muntanyes; en pujar, aquest aire es refreda i produeix una gran quantitat de precipitacions, sobrepassant els set metres anuals en moltes parts del parc. Això manté els exuberants boscos temerats humits de l'ecoregió de Fiordland.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc nacional de Fiordland