Partit Comunista d'Espanya (internacional)

Partit Comunista d'Espanya (internacional) o PCE(i). En realitat és el nom de dos partits polítics.

Infotaula d'organitzacióPartit Comunista d'Espanya
Dades
Tipuspartit polític modifica
Ideologia políticacomunisme modifica
Història
Creació1975 modifica
Governança corporativa
Seu 

Primer PCE(i)Modifica

Fou un partit polític comunista fundat el 1967 a partir d'una escissió del PCE i del PSUC, que acusava la direcció de revisionisme, de renunciar a la revolució proletària i acceptar postulats burgesos. Va aconseguir implantar-se al camp andalús i algunes universitats. El 1968 va patir l'escissió de Bandera Roja. També el 1970 va patir una nova escissió PCE(i) Linea proletaria. El 1973 formaren part de l'Assemblea de Catalunya i el 1975 de la Junta Democràtica d'Espanya. El 1975 canviaren el nom pel de Partit del Treball d'Espanya.

Segon PCE(i)Modifica

El 1975 l'escissió del PCE(i) Linea proletaria va tornar a agafar el nom de PCE(i). A diferència del primer es va destacar per defensar la independència dels pobles oprimits d'Espanya des de l'òrbita obrerista i immigrant. Va tenir molt eco durant els primers anys de la transició a Barcelona.

La seva base ideològica era marxista-leninista de pensament Mao-Tse-Tung. Eren partidaris de la guerrilla urbana de baixa intensitat, contraris a la reforma política i partidaris de la independència de diferents territoris de l'estat.

 
Estelada del PCE(i)

Sempre van mantenir la seva il·legalitat. El seu símbol a Catalunya eren les bandera estelada amb fons vermell.

La influència del PCE(i) als carrers de Barcelona va ser notable a causa dels altercats produïts en les seves manifestacions contra els antidisturbis. Va començar a declinar arran de la mort per un tret del militant Gustau Muñoz, esdevinguda el 1978 després d'un enfrontament amb la policia en el transcurs d'una manifestació; els fets i la responsabilitat d'aquesta mort mai no van ser aclarits.

Darrere de la mort de Gustau Muñoz, i segurament a causa de l'actuació orquestrada pel Ministeri de Governació, el PCE(i) va anar desapareixent per la detenció de la majoria dels seus militants i la desarticulació de la majoria dels seus membres, que van ser condemnats a llargues penes de presó sense motiu concret.

A destacar també la mort poc després d'un altre dels seus components, el santandreuenc Jordi Martínez de Foix i Llorenç. En teoria manipulant un explosiu, tot i que la família creu que va ser provocat per algú infiltrat. Al seu enterrament a la Parròquia de Sant Andreu, a la Pl. Orfila on havien d'intervenir en Lluís Maria Xirinacs, el pare d'en Jordi, gent de Socors Català, i d'altres companys de militància. Centenars de persones s'hi van acostar, però es van trobar la plaça i els voltants ocupats per la policia espanyola. La família, volent evitar més dolor, va decidir no fer la cerimònia, malgrat que el mossèn no s'hi negava tot i la prohibició. En aquells anys de gran repressió sobre el partit el Ministeri de Governació de l'estat estava a càrrec de Rodolfo Martín Villa.

Enllaços externsModifica

  • [1] Noticia a El País de la detenció de membres del nou PCE(i) (Castellà)
  • [2] Noticia a La Vanguardia de la detenció de militants del nou PCE(i) (Castellà)
  • [3] Noticia a La Vanguardia d'una manifestació de militants del nou PCE(i) (Castellà)
  • [4] Cartells del nou PCE(i) durant la transició (Castellà)
  • [5] cronològia del primer PCE(i) (Castellà)