Partit Demòcrata Hongarès Independent

Partit Demòcrata Hongarès Independent
Dades
Nom curt	FMDP
Tipus	partit polític
Ideologia	liberalisme
Alineació política	centrisme
Història
Separat de	Partit Independent Cívic de Petits Propietaris i Treballadors Agraris
Creació	20 juliol 1947; 5 maig 1989
Data de dissolució o abolició	1949 ; 28 gener 2011
Governança corporativa
Presidència	István Balogh (en)

El Partit Demòcrata Hongarès Independent (en hongarès Független Magyar Demokrata Párt, FMDP) va ser un partit polític actiu durant l'etapa posterior a la Segona Guerra Mundial, formant part del Front Popular Patriòtic.

Història

El partit es va fundar el 20 de juliol de 1947, poc abans de les eleccions d'aquell any, com a una escissió del Partit Independent de Petits Propietaris (FKgP). El seu líder era István Balogh, un sacerdot i periodista que havia estat Secretari General del FKgP i secretari d'Estat del Gabinet del Primer Ministre, com a tal, havia presentat la proposta de declaració de guerra a l'Alemanya nazi i va ser un dels signants del tractat d'armistici a Moscou. Així, ell i la facció que representava van formar el nou liberal FMDP, apropant-se als comunistes amb l'objectiu comú de debilitar al KFgP, tot i oposar-se al programa del MKP. El partit es va centrar en els interessos de la classe mitjana urbana i dels intel·lectuals a Budapest, amb prou feines disposava d'organitzacions i branques en l'àmbit rural.

A les eleccions del mateix any el partit va obtenir el 5,25% dels vots i 18 escons,^[1] mantenint-se a l'oposició. Malgrat tot, el FMDP va donar suport extern al pla triennal dels comunistes, rebutjant però la nacionalització dels bancs. En una complicada situació entre l'oposició dura del FKgP i el governant Bloc d'Esquerra, el partit es va debilitar, apostant finalment per aliar-se amb els comunistes en el nou Front Popular Patriòtic per a les eleccions de 1949. En aquestes, el FMDP va reduir els seus suports amb només 10 diputats. Després d'aquestes, Balogh va renunciar al seu escó parlamentari el 8 de juny de 1951.^[2]

Més endavant, el partit va renéixer a Budapest el 5 de maig de 1989. István Neff, fillol del difunt Balogh, va ser escollit líder del partit, sent substituït l'any següent pel periodista i responsable esportiu Gyula Kovár. El nou FMDP va donar suport al govern reformista de Miklós Németh, oposant-se a la dissolució del parlament.^[3] Posteriorment, va participar a les eleccions de 1990 de manera independent dins de l'Aliança Nacional de Partits de Centre (CPNSZ), juntament amb el Partit Radical Hongarès i el Partit Socialdemòcrata Hongarès. Tot i la suma de forces van obtenir només un 0,06% dels vots.^[4]

Al 1993 el diputat Imre Kőrösi, que va ser expulsat del Fòrum Democràtic Hongarès (MDF), es va unir a l'FMDP, proporcionant representació parlamentària al partit. Amb el paper de Kőrösi com a líder adjunt, el FMDP va guanyar més protagonisme, però a les eleccions de l'any següent va rebre encara menys suport amb el 0,04% dels vots.^[4] Després del fracàs, Kőrösi va abandonar el partit.^[5]

A les eleccions de 1998 el partit va optar per unir-se a la coalició extraparlamentària Unió per Hongria, aconseguint el 0,19% dels vots.^[4] Finalment, a les eleccions de 2002 el partit només va tenir capacitat per presentar un candidat a Budapest que va obtenir 531 vots.^[4] El partit no va participar en les dues eleccions següents, com a conseqüència es va dissoldre el 28 de gener de 2011.^[5]

Resultats electorals

Any	Resultats				Govern
Any	Vots	%	Escons	+/–	Govern
1947	262,109	5.25% (#7)	18 / 411	Nou	Suport extern
1949	5,478,515	97.1%	10 / 402	8	Coalició

1990	2,954	0.06%	0 / 386		Extraparlamentari
1994	2,366	0.04%	0 / 386	=	Extraparlamentari
1998	Dins de la coalició Unió per Hongria		0 / 386	=	Extraparlamentari
2002	531	0.01%	0 / 386	=	Extraparlamentari

Referències

↑ Elections in Europe: a data handbook. 1. Ed. Baden-Baden, Germany: Nomos, 2010, p. 931. ISBN 978-3-8329-5609-7.
↑ Parlamenti választásokon jelöltet állító pártok. Budapest: Gondolat K. [u.a.], 2011, p. 283. ISBN 978-963-693-276-3.
↑ Parlamenti választásokon jelöltet állító pártok. Budapest: Gondolat K. [u.a.], 2011, p. 356. ISBN 978-963-693-276-3.
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 Elections in Europe: a data handbook. 1. Ed. Baden-Baden, Germany: Nomos, 2010, p. 899. ISBN 978-3-8329-5609-7.
↑ ^5,0 ^5,1 Magyarországi politikai pártok lexikona (1846-2010). Budapest: Gondolat, 2011, p. 357. ISBN 978-963-693-276-3.

[1] Elections in Europe: a data handbook. 1. Ed. Baden-Baden, Germany: Nomos, 2010, p. 931. ISBN 978-3-8329-5609-7.

[2] Parlamenti választásokon jelöltet állító pártok. Budapest: Gondolat K. [u.a.], 2011, p. 283. ISBN 978-963-693-276-3.

[3] Parlamenti választásokon jelöltet állító pártok. Budapest: Gondolat K. [u.a.], 2011, p. 356. ISBN 978-963-693-276-3.

[:0-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 Elections in Europe: a data handbook. 1. Ed. Baden-Baden, Germany: Nomos, 2010, p. 899. ISBN 978-3-8329-5609-7.

[:1-5] 5,0 ^5,1 Magyarországi politikai pártok lexikona (1846-2010). Budapest: Gondolat, 2011, p. 357. ISBN 978-963-693-276-3.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]