Partit Democràtic de l'Esquerra

**Democratici di Sinistra**
Demòcrates d'Esquerres
	(it) Democratici di Sinistra
Dades
Nom curt	DS i DS
Tipus	Partit polític italià desaparegut
Ideologia	Socialisme democràtic i Socialdemocràcia
Alineació política	centreesquerra
Història
Reemplaça	Partit Democràtic de l'Esquerra
Creació	13 de febrer de 1998 - 14 d'octubre de 2007
Data de dissolució o abolició	14 octubre 2007
Reemplaçat per	Partit Democràtic
Activitat
Membre de	Partit dels Socialistes Europeus
Membres	615.414 (2007)
Governança corporativa
Seu	Roma;
Presidència	Piero Fassino ; (darrer)
Afiliació europea	PSE
Altres
Color
Lloc web	dsonline.it

El Partit Democràtic de l'Esquerra (en italià Partito Democratico della Sinistra, PDS) fou el nom que va agafar el Partit Comunista d'Itàlia a la caiguda del comunisme a l'Europa Oriental, després que el 66% de delegats aprovés el 1991 d'abandonar el marxisme i incorporar-se a la Internacional Socialista. Vers l'any 2000 va canviar el nom a "Demòcrates d'Esquerra" (Democratici di Sinistra, DS). A cada canvi el partit s'ha anat desplaçant cap a posicions més moderades. La seva organització juvenil és la "Sinistra Giovanile".^[1]^[2]^[3]^[4]^[5]^[6]

Els Demòcrates d'Esquerres fou un partit polític socialdemòcrata des de 1998 fins al 2007. Aquest fou membre del Partit Socialista Europeu. Els Democratici di Sinistra foren fundats el 1998, quan desaparegué el Partit Democràtic de l'Esquerra, successor del Partit Comunista Italià, i abandonant l'eurocomunisme per passar-se a la socialdemocràcia. Entre 1998 i 2007 fou membre de la coalició política italiana que agrupava el centreesquerra, L'Olivera, guanyador de les eleccions generals de 2006. El 14 d'octubre de 2007, com L'Olivera i la resta de partits polítics italians de centreesquerra s'integraren al Partit Democràtic, per a concórrer a les eleccions generals de 2008.

Secretaris del Partit

Massimo D'Alema (1998)
Walter Veltroni (1998-2001)
Piero Fassino (2001-2007)

Suport popular

	1994 general	1995 regional	1996 general	1999 Europees	2000 regional	2001 general	2004 Europees	2005 regional	2006 general
Piemont	16.7	21.7	16.9	13.7	17.7	15.9	amb L'Olivera	20.1	16.9
Llombardia	13.0	16.5	15.1	12.9	amb L'Olivera	11.7	amb L'Olivera	amb L'Olivera	12.4
Vènet	12.2	16.5	11.8	11.1	12.3	10.7	amb L'Olivera	amb L'Olivera	11.5
Emilia-Romagna	36.6	43.0	35.7	32.8	36.2	28.8	amb L'Olivera	amb L'Olivera	30.6
Toscana	33.7	40.9	34.8	31.9	36.4	30.9	amb L'Olivera	amb L'Olivera	29.8
Laci	23.3	27.2	23.5	18.4	20.0	17.3	amb L'Olivera	amb L'Olivera	19.2
Campània	19.7	19.5	20.0	13.8	14.2	14.3	amb L'Olivera	15.3	14.1
Pul·la	19.9	22.1	22.1	14.1	15.7	12.9	amb L'Olivera	16.6	15.6
Calàbria	22.2	22.2	21.0	16.4	14.3	17.9	amb L'Olivera	15.4	14.4
Sicília	16.5	14.1 (1996)	16.6	12.0	10.1 (2001)	10.3	amb L'Olivera	14.0 (2006)	11.4
ITÀLIA	20.4	-	21.1	17.3	-	16.6	-	-	17.2

Resultats electorals

Parlament italià

Any electoral	# de vots totals	% de vots totals	# d' escons totals obtinguts	+/–	Líder
Cambra dels Diputats
2001	6,151,154 (#2)	16.6	137 / 630	–	Walter Veltroni
2006	amb L'Olivera (#1)	–	123 / 630	14	Piero Fassino

Any electoral	# de vots totals	% de vots totals	# d' escons totals obtinguts	+/–	Líder
Senat d'Itàlia
2001	amb L'Olivera (#2)	–	64 / 315	–	Walter Veltroni
2006	5,977,347 (#2)	17.5	62 / 315	2	Piero Fassino

Parlament Europeu

Any elecció	# del total de vots	% del total de vots	# del total d'escons	+/–	Líder
Parlament Europeu
1999	5,387,729 (#2)	17.3	15 / 87	–	Walter Veltroni
2004	amb L'Olivera (#1)	–	12 / 78	3	Piero Fassino

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Democràtic de l'Esquerra

↑ André Krouwel. Party Transformations in European Democracies. SUNY Press, 2012, p. 333. ISBN 978-1-4384-4483-3 [Consulta: 14 febrer 2013].
↑ Marcus E. Ethridge; Howard Handelman Politics in a Changing World: A Comparative Introduction to Political Science. Cengage Learning, 2009, p. 157. ISBN 978-0-495-57048-6 [Consulta: 17 agost 2012].
↑ Donald F. Busky. Communism in History and Theory: The European Experience. Greenwood Publishing Group, 2002, p. 57. ISBN 978-0-275-97734-4 [Consulta: 24 agost 2012].
↑ Dimitri Almeida. The Impact of European Integration on Political Parties: Beyond the Permissive Consensus. CRC Press, 2012, p. 71. ISBN 978-1-136-34039-0 [Consulta: 14 juliol 2013].
↑ Ari-Veikko Anttiroiko; Matti Mälkiä Encyclopedia of Digital Government. Idea Group Inc (IGI), 2007, p. 389. ISBN 978-1-59140-790-4 [Consulta: 19 juliol 2013].
↑ Steinar Stjernø. Solidarity in Europe: The History of an Idea. Cambridge University Press, 2009, p. 276. ISBN 978-0-521-60511-3 [Consulta: 24 juliol 2013].

[Krouwel2012-1] André Krouwel. Party Transformations in European Democracies. SUNY Press, 2012, p. 333. ISBN 978-1-4384-4483-3 [Consulta: 14 febrer 2013].

[EthridgeHandelman2009-2] Marcus E. Ethridge; Howard Handelman Politics in a Changing World: A Comparative Introduction to Political Science. Cengage Learning, 2009, p. 157. ISBN 978-0-495-57048-6 [Consulta: 17 agost 2012].

[Busky2002-3] Donald F. Busky. Communism in History and Theory: The European Experience. Greenwood Publishing Group, 2002, p. 57. ISBN 978-0-275-97734-4 [Consulta: 24 agost 2012].

[Almeida-4] Dimitri Almeida. The Impact of European Integration on Political Parties: Beyond the Permissive Consensus. CRC Press, 2012, p. 71. ISBN 978-1-136-34039-0 [Consulta: 14 juliol 2013].

[AnttiroikoMälkiä2007-5] Ari-Veikko Anttiroiko; Matti Mälkiä Encyclopedia of Digital Government. Idea Group Inc (IGI), 2007, p. 389. ISBN 978-1-59140-790-4 [Consulta: 19 juliol 2013].

[Stjernø2009-6] Steinar Stjernø. Solidarity in Europe: The History of an Idea. Cambridge University Press, 2009, p. 276. ISBN 978-0-521-60511-3 [Consulta: 24 juliol 2013].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]