Partit Popular de Cantàbria
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El Partit Popular de Cantàbria (PP de Cantàbria) és l'agrupació territorial de l'Partit Popular en Cantàbria, té un caràcter conservador i centredreta.
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | organització regional del Partit Popular  | ||||
| Ideologia | conservadorisme | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1989 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | María José Sáenz de Buruaga | ||||
| Part de | Partit Popular | ||||
| Lloc web | ppcantabria.org | ||||
Ubicació geogràfica  | |||||
La presidenta del partit és María José Sáenz de Buruaga i la secretària és Maria José Gónzalez Revolta, elegides després del XII Congrés del PP de Cantàbria celebrat al març de 2017; l'organització juvenil del partit són les Noves Generacions de Cantàbria, el president és Javier Fernández Soberón. La seva presència institucional està composta per 433 regidors, 13 diputats al Parlament de Cantàbria, dos diputats al Congrés dels Diputats i tres senadors en el Senat; a més, governa en 36 municipis, dels quals 34 són per majoria absoluta. En l'actualitat és la primera força política de Cantàbria.
Va ser fundat el 1989 com a refundació de Aliança Popular. Ha ostentat la presidència del Govern de Cantàbria entre 1995 i 2003, amb el suport del PRC, i després de les eleccions autonòmiques de 2011 amb majoria absoluta; sent presidents de govern, Joaquín Martínez Sieso (1995-2003) i Ignacio Diego.
Ideologia
modificaEl Partit Popular de Cantàbria és un partit polític l'àmbit territorial es circumscriu a Cantàbria. El Partit Popular de Cantàbria igual que el Partit Popular a nivell nacional, es defineix com un partit centre reformista de tendència humanista cristiana, defensor de la democràcia i el Estat de Dret, així com d'una economia de mercat; també té una vocació europea.
Història
modificaCanvi de segle
modificaDesprés de les eleccions autonòmiques de 2011 el PP de Cantàbria es va convertir en la primera força política de Cantàbria per davant del PRC i del PSC-PSOE, obtenint la majoria absoluta al Parlament de Cantàbria, convertint-se Ignacio Diego a president de la comunitat.
Resultats electorals
modificaParlament de Cantàbria
modifica| Any | Líder | Vots | % | Escons | +/– | Govern |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1991 | José Luis Vallines | 42,714 | 14.44 (#3) | 6 / 39 |
Nou | Coalició (1991–92) |
| Oposició (1992–95) | ||||||
| 1995 | Martínez Sieso | 104,008 | 32.50 (#1) | 13 / 39 |
 7
|
Coalició |
| 1999 | 134,924 | 42.50 (#1) | 19 / 39 |
6
|
Coalició | |
| 2003 | 146,796 | 42.49 (#1) | 18 / 39 |
 1
|
Oposició | |
| 2007 | Ignacio Diego | 143,610 | 41.48 (#1) | 17 / 39 |
1
|
Oposició |
| 2011 | 156,499 | 46.09 (#1) | 20 / 39 |
3
|
Majoria | |
| 2015 | 105,944 | 32.58 (#1) | 13 / 35 |
7
|
Oposició | |
| 2019 | Sáenz de Buruaga | 78,347 | 24.04 (#2) | 9 / 35 |
4
|
Oposició |
| 2023 | 116,198 | 35.78 (#1) | 15 / 35 |
6
|
Majoria |
Eleccions generals
modifica| Any | Vots | % | Diputats | +/- | Senadors | +/- | Ref |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1989 | 114 403 | 38,41 | 2 / 5 |
Nou | 1 / 4 |
Nou | [1] |
| 1993 | 121 967 | 37,03 | 2 / 5 |
= | 1 / 4 |
= | [2] |
| 1996 | 175 651 | 50,47 | 3 / 5 |
1
|
3 / 4 |
2
|
[3] |
| 2000 | 189 442 | 56,84 | 3 / 5 |
= | 3 / 4 |
= | [4] |
| 2004 | 190 383 | 51,9 | 3 / 5 |
= | 3 / 4 |
= | [5] |
| 2008 | 184 853 | 49,99 | 3 / 5 |
= | 3 / 4 |
= | [6] |
| 2011 | 183 244 | 52,17 | 4 / 5 |
1
|
3 / 4 |
= | [7] |
| 2015 | 128 852 | 36,94 | 2 / 5 |
2
|
3 / 4 |
= | [8] |
| 2016 | 139 486 | 41,56 | 2 / 5 |
= | 3 / 4 |
= | [9] |
| 2019 (I) | 77 668 | 21,71 | 1 / 5 |
1
|
1 / 4 |
2
|
[10] |
| 2019 (II) | 84 583 | 25,99 | 2 / 5 |
1
|
3 / 4 |
2
|
[11] |
| 2023 | 147 326 | 42,08 | 2 / 5 |
= | 3 / 4 |
= | [12] |
Referències
modifica- ↑ Ministerio del Interior del Gobierno de España. «Congreso > Octubre 1989 / C.A. Cantabria». Arxivat de l'original el 4 de marzo de 2016. [Consulta: 25 diciembre 2011].
- ↑ Ministerio del Interior del Gobierno de España. «Congreso > Junio 1993 / C.A. Cantabria». Arxivat de l'original el 2 de octubre de 2018. [Consulta: 25 diciembre 2011].
- ↑ Ministerio del Interior del Gobierno de España. «Congreso > Marzo 1996 / C.A. Cantabria». Arxivat de l'original el 4 de marzo de 2016. [Consulta: 25 diciembre 2011].
- ↑ Ministerio del Interior del Gobierno de España. «Congreso > Marzo 2000 / C.A. Cantabria». Arxivat de l'original el 4 de marzo de 2016. [Consulta: 25 diciembre 2011].
- ↑ Ministerio del Interior del Gobierno de España. «Congreso > Marzo 2004 / C.A. Cantabria». Arxivat de l'original el 4 de marzo de 2016. [Consulta: 25 diciembre 2011].
- ↑ Ministerio del Interior del Gobierno de España. «Congreso > Marzo 2008 / C.A. Cantabria». Arxivat de l'original el 4 de marzo de 2016. [Consulta: 25 diciembre 2011].
- ↑ Ministerio del Interior del Gobierno de España. «Cantabria». Arxivat de l'original el 23 de diciembre de 2019. [Consulta: 25 diciembre 2011].
- ↑ PAÍS, Ediciones EL. «Resultados Electorales en Cantabria: Elecciones Generales 2015» (en castellà). [Consulta: 4 juliol 2023].
- ↑ PAÍS, Ediciones EL. «Resultados Electorales en Cantabria: Elecciones Generales 2016» (en castellà). [Consulta: 4 juliol 2023].
- ↑ PAÍS, Ediciones EL. «Resultados Electorales en Cantabria: Elecciones Generales 2019-28A» (en castellà). [Consulta: 4 juliol 2023].
- ↑ PAÍS, Ediciones EL. «Resultados Electorales en Cantabria: Elecciones Generales 2019» (en castellà). [Consulta: 4 juliol 2023].
- ↑ PAÍS, Ediciones EL. «Resolución de 30 de agosto de 2023, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se publica el resumen de los resultados de las elecciones al Congreso de los Diputados y al Senado convocadas por Real Decreto 400/2023, de 29 de mayo, y celebradas el 23 de julio de 2023, conforme a las actas de escrutinio general y de proclamación de electos remitidas por las correspondientes Juntas Electorales Provinciales y por las Juntas Electorales de Ceuta y de Melilla.» (en castellà). [Consulta: 19 desembre 2023].