Partit Socialista d'Esquerra (Noruega)

El Partit Socialista d'Esquerra (noruec Sosialistisk Venstreparti, SV) és un partit polític de Noruega fundat el 1975 i dirigit des de 2023 per Kirsti Bergstø.

Infotaula d'organitzacióPartit Socialista d'Esquerra
(nb) SV – Sosialistisk Venstreparti
(nn) SV – Sosialistisk Venstreparti
(se) SG – Sosialistalaš Gurutbellodat Modifica el valor a Wikidata

Lema«For de mange – ikke for de få» Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtSV Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiasocialisme democràtic Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaesquerra radical Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaforening/lag/innretning Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1975
Activitat
Membre deAliança de l'Esquerra Verda Nòrdica Modifica el valor a Wikidata
Membres15.952 (2022) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaKirsti Bergstø (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Secretari generalAudun Herning Modifica el valor a Wikidata
JoventutsSocialist Youth (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Storting
12 / 169 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc websv.no Modifica el valor a Wikidata
Facebook: svparti X: svparti Instagram: svparti Youtube: UC_PfNC5D8vchim4WCJKPzow Flickr: svparti Modifica els identificadors a Wikidata

Història

modifica

El partit va ser fundat el 1973 com a Lliga Electoral Socialista (Sosialistisk Valgforbund), una aliança del Partit Popular Socialista, el Partit Comunista de Noruega, Socialistes Democràtics - AIK independents i altres. El moviment sorgí en gran manera com a resultat de la victòria del No en el referèndum sobre l'adhesió a la Comunitat Europea de 25 de setembre de 1972. A les eleccions de 1973 va obtenir l'11,6% dels vots i assolí 16 escons al Storting. L'abril de 1974 una conferència celebrada a Oslo, va declarar que la coalició s'ha de convertir en un sol partit que integraria els anteriors. Finalment, durant una conferència celebrada a Trondheim el 1975 acordà anomenar-se Partit Socialista d'Esquerra i Berit Ås fou nomenat cap del partit. Alhora, els membres del Partit Comunista de Noruega decidiren no dissoldre el partit i trencar la col·laboració amb el SV.

Els primers anys no van tenir èxit electoral, durant la dècada de 1980, va augmentar la popularitat de la SV amb el seu programa a favor de lluitar per la pau, el desarmament i l'eliminació de l'atur i la desigualtat econòmica. Malgrat l'èxit a les eleccions de 1989, a començament de la dècada dels 1990 la seva popularitat va decaure, tot i el seu èxit en la campanya contra el No en el referèndum per l'ingrés de Noruega en la Unió Europea de 1994. El 1997 fou nomenada líder del partit Kristin Halvorsen, i augmentà la popularitat del partit en enfocar la problamàtica de l'educació amb el slogan Els nens i el jovent primer.

L'acció militar a Kosovo va ser un tema controvertit dins el SV. Argumentant que s'havia d'aturar la neteja ètnica a Kosovo, la major part del lideratge del partit, inclosos Kristin Halvorsen, es mostraren a favor dels atacs aeris de l'OTAN, però molts dins del partit es va oposar amb vehemència aquest suport argumentant que la violència només conduirà a més violència. En qüestions de política exterior, el SV s'ha oposat a quelsevol acció militar. Es declararen en contra de la invasió dels EUA de l'Afganistan i estaven molt en contra de la guerra d'Iraq i de la presència militar noruega a l'Iraq.

Actualment, el SV lluita per la igualtat entre els sexes, la igualtat econòmica, el benestar social, la defensa del medi ambient, més poder per als consells locals, i educació lliure i gratuïta igual per a tots (incloent una llar d'infants/ escola de pàrvuls per a tots). El partit també s'oposa a l'adhesió a la Unió Europea. ut thanks to stronger performances by the Labour Party and the Centre Party, the Red-Green Coalició won a majority of seats in parliament, and SV entered the cabinet for the first time ever. El SV va empitjorar els resultats a les eleccions legislatives noruegues de 2005, però gràcies als mals resultats del Partit Laborista Noruec i el Partit del Centre, la coalició roja i verda va obtenir una majoria d'escons al parlament i el SV entrar a formar part del govern per primera vegada en la història. Kristin Halvorsen rebé la influent cartera de ministre de finances.

A les eleccions de 2011 es tornà a reeditar el pacte de les tres formacions. Kristin Halvorsen passà a ser ministra d'Educació i el nou líder del partit Audun Lysbakken (2012) s'encarregà del ministeri d'igualtat i infancia.

Líders del partit

modifica
Líders Mandat
Berit Ås 1975–1976
Berge Furre 1976–1983
Theo Koritzinsky 1983–1987
Erik Solheim 1987–1997
Kristin Halvorsen 1997–2012
Audun Lysbakken 2012–2023
Kirsti Bergstø 2023–present

Resultats electorals

modifica

Eleccions legislatives

modifica
Storting
Any Vots Escons Govern Pos.
No. % ± pp No. ±
1973 241,851 11.2 Nou
16 / 155
Nou Suport extern 4t
1977 96,248 4.2   7.0
2 / 155
  14 Suport extern  
1981 121,561 4.9   0.7
4 / 155
  2 Oposició   4t
1985 141,950 5.5   0.6
6 / 157
  2 Oposició (1985-86)  
Suport extern (1986-89)
1989 266,782 10.1   4.6
17 / 165
  11 Oposició   4t
Suport extern
1993 194,633 7.9   2.2
13 / 165
  4 Suport extern = 4t
1997 155,307 6.0   1.9
9 / 165
  4 Oposició  
Suport extern (2000–01)
2001 316,397 12.5   6.5
23 / 165
  14 Oposició   4t
2005 232,971 8.8   3.7
15 / 169
  8 Coalició = 4t
2009 166,361 6.2   2.6
11 / 169
  4 Coalició = 4t
2013 116,021 4.1   2.1
7 / 169
  4 Oposició  
2017 176,222 6.0   1.9
11 / 169
  4 Oposició  
2021 227,274 7.5   1.5
13 / 169
  2 Suport extern =

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica
  • (noruec) Sosialistisk Venstreparti - Web oficial
  • (anglès) Socialist Left Party -
  • Resultats del Partit a les eleccions locals de 2007