Cas partitiu

(S'ha redirigit des de: Partitiu)
Casos gramaticals
Llista de casos gramaticals
Cas abessiu
Cas ablatiu
Cas absolutiu
Cas adessiu
Cas adverbial
Cas al·latiu
Cas benefactiu
Cas causal
Cas causal final
Cas comitatiu
Cas datiu
Cas dedatiu
Cas delatiu
Cas disjuntiu
Cas distributiu
Cas distributiu temporal
Cas elatiu
Cas essiu
Cas essiu formal
Cas essiu modal
Cas exessiu
Cas final
Cas formal
Cas genitiu
Cas il·latiu
Cas inessiu
Cas instructiu
Cas instrumental
Cas latiu
Cas locatiu
Cas modal
Cas multiplicatiu
Cas objectiu
Cas oblic
Cas partitiu
Cas possessiu
Cas postposicional
Cas preposicional
Cas prolatiu
Cas prosecutiu
Cas separatiu
Cas sociatiu
Cas sublatiu
Cas superessiu
Cas temporal
Cas terminatiu
Cas translatiu
Cas vial
Cas vocatiu
Arranjament morfosintàctic
Cas absolutiu
Cas acusatiu
Cas ergatiu
Cas instrumental
Cas instrumental comitatiu
Cas intransitiu
Cas nominatiu
Declinació
Declinació alemanya
Declinació basca
Declinació eslovaca
Declinació eslovena
Declinació irlandesa
Declinació islandesa
Declinació llatina
Declinació polonesa
Declinació russa
Declinació sèrbia
Declinació txeca

El cas partitiu és un cas gramatical que denota la "parcialitat", "sense resultat, o "sense identitat específica". També es fa servir en contextos on se selecciona un subgrup d'un grup més gran o amb nombres.

En català la funció del partitiu s'expressa, no pas amb cap declinació, sinó amb la preposició "de" per exemple: no en tinc de pomes'

En llatí, el partitiu es manifesta com un dels dos possibles usos del cas genitiu.

En italià es representa pels articles "dal", "dalla", "dagli", "dalle".

Característiques

modifica

En basc el cas partitiu (partitiboa) es fa declinant la paraula posposant les lletres (R)IK, per exemple la frase Badaukazu telefonorik ? en català es tradueix com en tens de telèfon?.[1]

En algunes llengües flexives del grup finoúgric tals com el finès, l'estonià o el sami és un cas que s'utilitza en paraules:

  • Amb funció d'objecte o complement verbal amb sentit restrictiu o indefinit.
  • una declaració o salutació.
  • una acció contínua i incompleta, com en la frase Ara llegeixo un llibre.
  • després de numerals i paraules que indiquen quantitat, com per exemple una tassa de.

El partitiu plural, en finès exerceix la funció de plural indefinit. Per exemple la paraula omenia, forma partitiva d'omena, significa (algunes) pomes.

La llengua artificial Quenya també tenia partitiu però s'usava poc. Si, per exemple diem Eldali, ens estaríem referint a un grup d'elfs que venien d'un grup més gran, o sigui, (alguns) elfs).

Referències

modifica
  1. Bakarka, Mètode d'autoaprenentatge de l'euskera, Elkar 1995

Enllaços externs

modifica