Pasqual Mas i Usó

escriptor espanyol
(S'ha redirigit des de: Pasqual Mas)

Pasqual Mas i Usó (Almassora, 29 d'abril de 1961) és doctor en filologia i escriptor valencià.[1] També ha estat director de la revista internacional de teatre Fiestacultura (1999-2011) i autor d'una vintena de llibres publicats als Estats Units, Alemanya i Espanya relacionats amb l'estudi de la literatura, entre els quals destaquen La práctica escénica valenciana en el barroco tardío (València, 1986), El mito d'Edipo en la comédia barroca española (Nova York, 1995), Academias y justas literarias barrocas valencianas (Kassel, 1996) Poesia Acadèmica valenciana del barroc (Kassel, 1996) La respresentació del Misteri a Castelló (Castelló, 1999), Descripción de las academias barrocas valencianas y diccionarios de academicos (Kassel, 1999), i edicions crítiques de Manuel Vidal Salvador, Antonio Folh de Cardona, Alejandro Arboreda, Gaspar Mercader i Josep Ortí i Moles (Kassel) Maria Egual, Xarxa Teatre (Castelló) i Max Aub (Sogorb. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació com ara El Punt i El Temps.

Infotaula de personaPasqual Mas i Usó
Pasqual Mas i Uso.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 abril 1961 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Almassora (Plana Alta) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor Modifica el valor a Wikidata

Com a novel·lista s'inicia amb la publicació de “La confessió” (València, 1993) i es dona definitivament a conèixer amb “Salt en fals” (Alzira, 1998, al qual el seguiria “Pavana per a un home sense nom” (Alzira, 2000), “La cara oculta de la lluna” (Alzira, 2001) i Diva (València, 2004. Com a poeta inicia la seua trajectòria amb la publicació de “Bitàcola” (Sant Feliu, 1986) i continua amb “Els mots comunicants” (Alzira, 1994), “Biblioteca de guerra” (València, 2001), Intermezzo (Vic, 2003) “Nòmada” (Barcelona, 2003) i “Perversió del tròpic” (Llibres de l'Aljamia, 2006. Ha publicat també els llibres de relats “Històries de la frontera” (València, 2000) i “Contracontes” (València, 2003, així com el llibre de viatges “Ecos de Berlín” (Vic, 2008), els llibres d'assaig “A la deriva” (Alzira, 2002) “Màssimes (333)” (Vic, 2004) i el llibre de teatre “Estratègia per a una ciutat d'ombres” (Alzira, 2001). És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i ha estat traduït al castellà, al francès i al romanès.

ObresModifica

Poesia
  • Bitàcola, 1986
  • Els mots comunicants, 1994
  • Biblioteca de guerra, 2001
  • Intermezzo, 2003
  • Nòmada, 2003
  • Perversió del tròpic, 2006
  • Metralla, 2011
  • Terra ocupada, 2021.
  • Geòrgiques, 2022.
Novel·la
  • La confessió, 1993
  • Salt en fals, 1998
  • Pavana per a un home sense nom, 2000
  • La cara oculta de la lluna, 2001
  • Diva, 2004
  • Ecos de Berlín, 2008
  • L'ombra del fènix, 2010
  • Metròpoli, 2012
  • Un miracle sense importància, 2016
  • La mundana comèdia", Almansa, El Toll, 2022.
Narrativa curta
  • Històries de la frontera, 2000
  • Contracontes», 2003
  • Tombatossals segle XXI, 2014
  • Amèrica, Amèrica, 2019.
Teatre
Assaig
  • A la deriva, 2002
  • Màssimes (333), 2004

Premis[cal citació]Modifica

  • Premi de Poesia Martí i Dot, 1985: Bitàcola.
  • Premi Extraordinari de Doctorat per la Universitat de València (1992): Justas, Academias y Convocatorias Literarias en la Valencia.
  • Premi Ciutat de Sagunt de Narrativa (1999): Pavana per a un home sense nom.
  • Premi Ciutat de Vila-real de Teatre (2000): Estratègia per a una ciutat d'ombres (Sobre Toulouse Lautrec).
  • Premi Enric Valor de novel·la (2000): La cara oculta de la lluna.
  • Medalla de Plata de l'Ajuntament d'Almassora.
  • IV Premi de Narrativa Josep Pascual Tirado (2003): Contracontes.
  • Premi 25 d'abril de Poesia de Benissa (2003): Nòmada.
  • Premi Ulisses de novel·la (2004): Diva.
  • Premio de Honor de las Artes Escénicas. Umore Azoka de Leioa (Bilbao) (2006): per la direcció de Fiestacultura.
  • Premi Baltasar Porcel de Novel·la (2007): L'ombra del Fènix.
  • I Premi Ciutat de Carlet de narrativa (2016): Un miracle sense importància.
  • XVI Premi de poesia Ibn Jadafa. Ciutat d'Alzira (2021). Geòrgiques.Premi de poesia Ibn Jafadja

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica