Pastora Imperio
Pastora Rojas Monje, més coneguda pel seu nom artístic Pastora Imperio (Sevilla, 1885[1] / 1888[2] / 1889[3] - Madrid, 1979) va ser una bailaora gitana de folklore flamenco. Les seves actuacions incloïen estils diversos com les jotes, el vito, la farruca, soleares, el garrotín, entre d'altres.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Pastora Rojas Monje 13 abril 1885 ↔ 13 abril 1889 Sevilla (Espanya) |
| Mort | 14 setembre 1979 (89/99 anys) Madrid |
| Sepultura | cementiri de San Justo |
| Color dels ulls | Verd |
| Color de cabells | Negre |
| Activitat | |
| Ocupació | bailaora, cantant |
| Activitat | 1900 - 1959 |
| Alumnes | Matilde Coral |
| Família | |
| Cònjuge | Rafael Gómez Ortega (1911–1934) |
| Pares | Víctor José Rojas Teresa i La Mejorana |
   | |
Va gravar una important quantitat de discs, a més a més de participar en algunes pel·lícules. Va gravar nombroses cançons entre les quals destaquen La nieta de Carmen, Trianerías i Mis ojos son verdes.
Formà part de la gernació artística en què també brillaren, en les primeres dècades del segle xx, Antonia Mercé i Luque (La Argentina), Tórtola Valencia, Amalia Molina, Encarnación López (La Argentinita), i altres figures de la dansa i la cançó espanyola.
Biografia
modificaPastora va néixer en el si d'una família lligada al món del flamenc i començà de ben jove a rebre classes de ball. Debutà als 13 anys al Saló Japonès de Madrid; després va començar a actuar a l'Actualidades. Va recórrer diverses capitals de l'estat fins que el 1914 va començar gires per França, Cuba, Argentina, Mèxic, d'entre d'altres.[1]
L'abril de 1915 va estrenar El amor brujo de Manuel de Falla, obra que el compositor va escriure en el seu honor.[1] No només va ser el compositor gadità qui va escriure inspirant-se en aquesta artista, també ho van fer poetes com els germans Álvarez Quintero, Jacinto Benavente,[4] Antonio Machado, Ramón María del Valle-Inclán, Ramón Pérez de Ayala, Francisco Villaespesa o Emilio Carrere.[5]
El 1929 es retira de la vida artística fins al 1934 en què reapareix oferint uns recitals de cançons i danses gitanes. Durant aquests anys treballa al teatre Coliseum i a la companyia de Pilar López.[1] El 1958 es retirà definitivament. La seva vellesa va transcórrer allunyada del món de l'espectacle i va morir a l'edat de 90 anys.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Soler i Samsot, Iscle». Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques. Arxivat de l'original el 5 de setembre 2011. [Consulta: 21 juny 2012].
- ↑ Diccionario de la Música y los Músicos, pàg. 180,
- ↑ Protagonistas del siglo XX, pàg. 1917.
- ↑ Espada, Rocío. La danza española: Su estudio y conservación (en castellà). Lib Deportivas Esteban Sanz, 1997, p.345. ISBN 8485977653.
- ↑ Pineda Novo, Daniel. Las Folklóricas (en castellà). J. Rodríguez Castillejo, 1990, p.99. ISBN 8487041396.
Bibliografia
modifica
- Pérez, Mariano. Diccionario de la Música y los Músicos. Madrid: Ediciones ISTMO, 1985. ISBN 84-7090-141-9.
- Protagonistas del siglo XX. El País, S.A., 2000.