Patrick Bruel

Maurice Benguigui,[1] més conegut com a Patrick Bruel (14 de maig de 1959, Tilimsen, Algèria francesa), és un conegut cantant, compositor, actor i jugador professional de pòker francès.

Infotaula de personaPatrick Bruel
Patrick Bruel.jpg
(2006) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Patrick Maurice Benguigui Modifica el valor a Wikidata
14 maig 1959 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Tilimsen (Algèria) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióLycée Henri-IV
Universitat de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióActor, cantant, cantautor, músic, actor de teatre, actor de cinema, jugador de pòquer, artista d'estudi i actor de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1979 Modifica el valor a Wikidata –
GènereMúsica de varietats Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficSony Music Entertainment Modifica el valor a Wikidata
Esportpòquer Modifica el valor a Wikidata
Participà en
10 gener 1993Taratata Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAmanda Sthers (2004–2007), divorci Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webpatrickbruel.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0115730 Allocine: 11007 Allmovie: p9140
Facebook: patrickbruelofficiel Twitter: PatrickBruelOff Youtube: UCykFnxpSK9mQN-CzUNSgE_A Last fm: Patrick+Bruel Musicbrainz: bbd476fe-2987-4e5a-a278-ce5d5f3a6b9c Songkick: 226254 Discogs: 320299 Allmusic: mn0000010743 Deezer: 1782 Modifica els identificadors a Wikidata

El seu primer gran èxit en el món de la música va ser Marre de cette nana-là. El 2002 va editar Entre deux, un àlbum de duets amb, entre d'altres, Charles Aznavour, Jean-Louis Aubert o Jean-Jacques Goldman. Aquell mateix any va compondre el tema francès per al festival d'Eurovisió, Il faut de temps, que va obtenir la cinquena posició. Entre els seus èxits en la taula del pòker, el 1998 va guanyar el braçalet "World Series of Poker" i també ha participat en el World Poker Tour. Ha publicat més de 10 àlbums, essent diversos d'ells número u a França.

El 2003 va obtenir, per decret, el permís per canviar legalment el seu nom pel de Patrick Bruel.[2]

Discografia principalModifica

Estudi
  • 1982: Vide
  • 1986: De(2) face(s)
  • 1989: Alors, regarde
  • 1994: Bruel
  • 1995: Plaza de los héroes
  • 1999: Juste avant
  • 2002: Entre deux
  • 2006: Des souvenirs devant
  • 2012: Lequel de nous
Directe
  • 1987: À tout à l'heure
  • 1991: Si ce soir...
  • 1995: On s'était dit...
  • 2001: Rien ne s'efface...
  • 2003: Entre deux à l'Olympia
  • 2007: Des Souvenirs... ensemble
  • 2009: Seul... Ou presque
Recopilatoris
  • 2001: L'essentiel
  • 2003: Les talents essentiels
  • 2004: Puzzle
  • 2007: S'laisser aimer (3 CD)

FilmografiaModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Patrick Bruel