Patrona Halil
Patrona Halil va ser un revolucionari nascut a Khurpishte o Khrupista (moderna Arghos Orestikon al sud de Kastoria a Grècia) però d'origen albanès cap a l'any 1680 i mort a Istanbul el 25 de novembre de l'any 1730. Era d'origen albanès, i de jove va ser lewend i va servir en un vaixell anomenat el Patrona, del que va agafar el nom. Fou protegit del kapudan pasha Mustafà i d'Abdi Pasha. Es va unir al cos dels geníssers on va servir fins a la pau de Passarowitz el 1718. Després va formar part de la guarnició de Vidin on va estar implicat en una revolta. Va fugir a Istanbul on va esdevenir un treballador anònim, mercader ambulant i encarregat d'hamman.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1690 Argos Orestiko (Imperi Otomà) |
| Mort | 25 novembre 1730 (39/40 anys) Istanbul |
| Causa de mort | Homicidi (Execució per ofegament ) |
| Activitat | |
| Ocupació | Genísser |
Juntament amb un antic genísser de nom Muslu Beshe (que feia de mercader de llegums), a l'encarregat d'un cafè de nom Emir Ali, i altres, va donar el senyal de rebel·lió el dijous 28 de setembre de 1730 en el qual fou la famosa revolució de 1730 contra el sultà Ahmet III (1673-1736), coneguda com la "revolta de Patrona Halil". Aquesta insurrecció va triomfar. La majoria dels caps rebels eren albanesos i van aprofitar el moment de les derrotes contra Pèrsia, i l'absència de la capital del sultà i del gran visir (el caimacan era a la seva residència al Bòsfor) de manera que el govern no va poder organitzar una resistència eficaç. Diversos ulemes destituïts formaven part de la rebel·lió i van aixecar al poble coordinats per Arnawud Zulali Hasan Efendi, antic cadi d'Istanbul (destituït el 1728). El gran visir Nevşehirli Damat İbrahim Pasha i altres alts càrrecs foren executats l'1 d'octubre de 1730. El sultà va ser deposat i reemplaçat (6 d'octubre) per Mahmud I (1696-1754), que va haver de nomenar un nou govern (16 d'octubre de 1730) dirigit per Silahdar Damat Mehmed Pasha. Es va dictar una amnistia general pels rebels (11 de novembre). Patrona no volia exercir alts càrrecs sinó assegurar-se el control efectiu dels afers, però el diwan va decidir en secret la seva eliminació. El gran visir es va aliar al Kizlaraghasi Beshir Agha per organitzar un contracop que van dirigir el general Kabakulak Ibrahim Pasha (que havia dirigit una sagnant repressió d'una revolta a Egipte), l'almirall Djanim Koja Mehmed Pasha, i l'exkan de Crimea Qaplan I Giray; la revolució es va preparar per al 25 de novembre de 1730. Aquest dia Patrona fou convidat a la reunió del diwan on havia de ser nomenat beglerbegi de Rumèlia; durant la reunió Patrona i altres dos caps rebel foren assassinats; poc després diversos ulemes eren arrestats i executats en secret.
El pintor Jean Baptiste Vanmour (1671-1737), va deixar pintats diversos esdeveniments de la seva estada a Istanbul i un d'ells representa la "revolta de Patrona Kalil" (alguna obra d'aquest pintor: Recueil de cents estampis representant differentes nations du Levant. París: Chez led. Sr. li Hay et Duchange, 1714).
Un intent dels seus partidaris de tornar a revoltar-se (al ramadà de 1731, que va caure en març) va fracassar, sent reprimida pel nou gran visir Kabakulak İbrahim Pasha.
Referències bibliogràfiques modifica
- Abdi.-1730 Patrona..., Ankara, 1943
- Atil, Esin.-Levni and the Surname: the story of a eighteenth-century Ottoman festival, Istanbul, 1999
- Dimitrie Cantemir, Voivode of Moldavia.-The history of the growth and decay of the Othman empire..., London, J.J. and P. Knapton, 1734-35, 2 volums, (des del fundador de l'Imperi Otomà, fins Ahmed III)
- Lavallée, Joseph.-Cécile fille d'Achmet III, empereur des Turcs,..., Constantinoble: chez Buisson, 2 volums, 1787
- Mascarenhas, José Freire de Monterroyo.-Catastrofe da corte otomana, ou, Noticia da deposiçao de Achmeth III.., Lisboa occidental, Na oficia de Pedro Ferreira, impressor da corte. Anno de Senhor M.DCCXXXI (1731); O nobo Nabuco, ou, Sonho interpretado do sultao dos turcos Achmet III:...., Lisboa: Na Officina da Pascoal da Sylva, Impressor de Sua Magestade, 1717
- Quataert, Donald.-The Ottoman Empire, 1700-1922, Cambridge, 2005
- Vanmour, J.B. (1671-1737).-The ambassador, the sultan, and the artits: an audience in Istanbul, Amsterdam en Uitgeverij: Rijksmuseum, 2003
- Europe and the historical legacies in the Balkans, Bruxelles; New York, Peter Lang, 2008
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Patrona Halil |