Paulus (cognom romà)

cognom romà
(S'ha redirigit des de: Paul·le)
Aquest article tracta sobre el cognom romà per altres personatges vegeu Pau (nom)

Paulus[1] (en llatí: Paullus o Paulus, grec antic: Παῦλος) va ser un cognom romà que portaven diverses gens, però principalment la branca de la gens Emília dels Emili Paulus.

Dins la gens Emília, aquest cognomen va néixer sens dubte a propòsit d'un personatge de baixa estatura, car paulus significa 'petit' en llatí.[2] Originalment es va escriure amb doble l, i així apareix als denaris republicans i a les inscripcions antigues. Però a les monedes imperials i a inscripcions de l'època republicana tardana i època imperial apareix amb una de sola, i així també ho adapten els autors grecs (grec antic: Παῦλος).[3] En català, sigui com a cognom o com a prenom, s'adapta com a Paulus, però quan els personatges ja no es consideren del món antic ans dins l'òrbita del cristianisme se sol adaptar com a Pau (el primer, Pau de Tars, en en llatí: Paulus Tarsensis, en grec antic: Παῦλος Ταρσεύς).

Usat com a prenomModifica

En general, els personatges més tardans anomenats Paulus se solen adaptar al català Pau, versió catalana del nom llatí. El femení és Paula. Vegeu-ne els articles per més informació.

DerivatsModifica

ReferènciesModifica

  1. De vegades adaptat Paule o Paul·le, però les obres de referència en català recomanen Paulus: Alberich, Joan; André, Avel·lí; Blay, Maite; Borràs, Joana; Romero, Carmen. Diccionari Llatí-Català de noms propis. Barcelona: Columna, 1994. ; Alberich, Joan; Ros, Montserrat. La transcripció dels noms propis grecs i llatins. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993. ISBN 8477392250.  §158.
  2. Gaffiot, Félix. «Paulus». Dictionnaire Latin-Français. [Consulta: 8 setembre 2020].
  3. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 146.