Quint Fabi Màxim Emilià

Quint Fabi Màxim Emilià (en llatí Quintus Fabius Q. F. Q. N. Maximus Emilianus) va ser un magistrat romà. Era fill de Luci Emili Paul·le Macedònic i va ser adoptat per Quint Fabi Màxim Verrugòs, i passà per aquesta adopció, a la gens Fàbia.

Infotaula de personaQuint Fabi Màxim Emilià
Nom original(la) Quintus Fabius Maximus Aemilianus modifica
Biografia
Naixement189 aC modifica
Mort130 aC modifica (58/59 anys)
Roma modifica
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
145 aC – 145 aC
Juntament amb: Luci Hostili Mancí
Pretor
Governador romà
modifica
Activitat
OcupacióPolític i militar modifica
PeríodeRepública Romana tardana modifica
Família
FillsQuint Fabi Màxim Al·lobrògic modifica
ParesLuci Emili Paul·le Macedònic modificaPapiria (en) Tradueix modifica
GermansPubli Corneli Escipió Emilià Africà Menor modifica

El 168 aC va servir amb el seu pare biològic, Luci Emili Paul·le, a la Tercera Guerra Macedònica. Emili Paul·le el va enviar a Roma amb la notícia de la victòria a Pidna. Era pretor a Sicília els anys 149 aC i 148 aC. Va ser elegit cònsol el 145 aC juntament amb Luci Hostili Mancí. Va rebre la província d'Hispània on va lluitar contra Viriat a la Guerra lusitana, al que va derrotar però no va poder capturar.

Fabi Màxim va ser deixeble i patró de l'historiador Polibi, que va enregistrar alguns trets interessants i honorables de la seva conducta filial i fraterna, i de l'afecte que el seu germà petit, Escipió Emilià, li va tenir.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. II. London: Taylor and Walton, 1846, p. 994.