Quint Fabi Màxim Emilià
Quint Fabi Màxim Emilià (en llatí Quintus Fabius Q. F. Q. N. Maximus Emilianus) va ser un magistrat romà. Era fill de Luci Emili Paul·le Macedònic i va ser adoptat per Quint Fabi Màxim Verrugòs, i passà per aquesta adopció, a la gens Fàbia.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 189 aC ![]() antiga Roma ![]() |
Mort | 130 aC ![]() Roma ![]() |
Senador romà | |
valor desconegut – valor desconegut | |
![]() | |
145 aC – 145 aC Juntament amb: Luci Hostili Mancí | |
Pretor | |
Governador romà | |
![]() | |
Activitat | |
Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma ![]() |
Període | República Romana tardana ![]() |
Família | |
Família | Fabi Màxim ![]() |
Cònjuge | valor desconegut ![]() |
Fills | Quint Fabi Màxim Al·lobrògic ![]() |
Pares | Luci Emili Paulus Macedònic Quint Fabi Màxim ![]() ![]() |
Germans | Publi Corneli Escipió Emilià Africà Aemilia Aemilia Aemilia ![]() |
Parents | Quint Fabi Màxim, pare adoptiu ![]() |
El 168 aC va servir amb el seu pare biològic, Luci Emili Paul·le, a la Tercera Guerra Macedònica. Emili Paul·le el va enviar a Roma amb la notícia de la victòria a Pidna. Era pretor a Sicília els anys 149 aC i 148 aC. Va ser elegit cònsol el 145 aC juntament amb Luci Hostili Mancí. Va rebre la província d'Hispània on va lluitar contra Viriat a la Guerra lusitana, al que va derrotar però no va poder capturar.
Fabi Màxim va ser deixeble i patró de l'historiador Polibi, que va enregistrar alguns trets interessants i honorables de la seva conducta filial i fraterna, i de l'afecte que el seu germà petit, Escipió Emilià, li va tenir.[1]
Referències
modifica- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 994.