145 aC
any
El 145 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat d'Emilià i Mancí o també any 609 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «145 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 145 aC (cxlv aC) |
| Islàmic | 790 aH – 789 aH |
| Xinès | 2552 – 2553 |
| Hebreu | 3616 – 3617 |
| Calendaris hindús | -89 – -88 (Vikram Samvat) 2957 – 2958 (Kali Yuga) |
| Persa | 766 BP – 765 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 106 |
| Ab urbe condita | 609 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iii aC - segle ii aC - segle i aC | |
| Dècades | |
| 170 aC 160 aC 150 aC - 140 aC - 130 aC 120 aC 110 aC | |
| Anys | |
| 148 aC 147 aC 146 aC - 145 aC - 144 aC 143 aC 142 aC | |
Esdeveniments
modificaAntic Egipte
modifica- Ptolemeu VII és el nou faraó després de la mort de Ptolemeu VI. La seva mare Cleòpatra II és la reina regent, ja que el nou rei té només 16 anys. A la mort de Ptolemeu VI, els egipcis evacuen la Celesíria.[2]
Bactriana
modifica- A la mort d'Eucràtides I rei de Bactriana, puja al tron el seu fill, Eucràtides II. Mor també al poc temps, i és proclamat rei el seu germà Helíocles I.[3]
Imperi Aquemènida
modifica- Antíoc VI Dionisi, fill d'Alexandre I Balas i de Cleòpatra Tea nascut cap a l'any 148 aC, és proclamat rei selèucida per Diòdot Trifó, quan una revolta a Antioquia va deposar el rei Demetri II Nicàtor. Demetri queda assetjat al palau reial i crida en ajut a les guarnicions de Palestina. Els jueus li envien tres mil homes que el salven, i pot fugir cap a Selèucia del Tigris.[4]
Antiga Roma
modifica- Aquest any són elegits cònsols Quint Fabi Màxim Emilià i Luci Hostili Mancí.[5]
- Màxim Emilià rep Hispània com a província, on hi arriba comandant un exèrcit de 15.000 soldats d'infanteria i 2.000 genets, i lluita contra Viriat a la Guerra lusitana, al que derrota però no pot capturar.[6]
- El tribú de la plebs Gai Licini Cras proposa una Lex Licinia de sacerdotiis per la qual els col·legues dels pontífex no poden cobrir les vacants per cooptació, i dona l'elecció al poble, però finalment la llei és anul·lada a proposta del pretor Gai Leli Sapient.[7]
- Luci Mummi Acaic, procònsol a Grècia, organitza la constitució fiscal i municipal de la nova província d'Acaia. Al tornar a Roma celebra un triomf.[8]
Naixements
modificaNecrològiques
modifica- Ptolemeu VI Filomètor a causa de les ferides rebudes a la batalla de l'Orontes (cau del cavall i es fractura el crani). Va regnar 35 anys des de la seva primera proclamació.[10]
- Aristarc de Samotràcia, gramàtic i crític alexandrí, marxa exiliat a Xipre on mor (data aproximada)[11]
Referències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Bunson, Margaret R. Encyclopedia of Ancient Egypt. Nova York: Facts On File, 2012, p. 317. ISBN 9780816082162.
- ↑ Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XLI, 6
- ↑ Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXXVI, 1
- ↑ Titus Livi. Epítom, LI
- ↑ Apià. Història de Roma: Hispània, VI, 65, 67, 90
- ↑ Ciceró. Brutus, 21
- ↑ Polibi. Història, XL, 7-8, 11
- ↑ I. Sui-yuen Sun, T. R. Martin i M. Berti. «Sima Qian. Uomini e storie dell'antica Cina» (resum) (en italià), 2008. Arxivat de l'original el 23 de setembre 2015. [Consulta: 2 juliol 2024].
- ↑ Polibi. Història, XL, 12
- ↑ «Aristarc de Samotràcia». GEC. [Consulta: 2 juliol 2024].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 145 aC