Paul Badura-Skoda

músic austríac

Paul Badura-Skoda (Viena, 6 d'octubre, 1927 - Idem. 25 de setembre, 2019) va ser un pianista, professor de piano, professor universitari, escriptor musical i editor austríac.

Infotaula de personaPaul Badura-Skoda

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 octubre 1927 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 setembre 2019 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaOttakringer Friedhof (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori de Viena
École Normale de Musique de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópianista, historiador de la música, compositor, musicòleg, director d'orquestra, pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
Activitat1947 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorUniversitat de Música i Art Dramàtic de Viena Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJorge Luis Prats Soca, Colette Merklen-Dutournier i Anna Serret Almenara Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEva Badura-Skoda Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webbadura-skoda.cc… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm4003094 Last fm: Paul+Badura-Skoda Musicbrainz: ba7e4f58-e926-4b18-ab32-d36f8f08c2ff Songkick: 77485 Discogs: 872312 Allmusic: mn0002339200 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Dos anys després de començar els seus estudis de piano al Conservatori de Viena, Paul Badura-Skoda va guanyar el primer premi al Concurs de Música d'Àustria el 1947 i va rebre una beca per a una classe magistral amb Edwin Fischer.[1] A continuació, van tenir victòries en competicions a Budapest i París.

A partir de 1949 va actuar amb importants directors com Wilhelm Furtwängler i Herbert von Karajan. El 1949, per exemple, va tocar el Concert per a dos pianos en mi bemoll major, KV 365 de Mozart, al Musikverein de Viena amb la Filharmònica de Viena sota la direcció de Furtwängler. La seva parella de piano va ser la filla de Furtwängler, Dagmar Bella. El reemplaçament de Paul Badura-Skoda per al malalt Edwin Fischer al Festival de Salzburg de 1950 va cridar gran atenció.[2] Des de 1954 va ser assistent de Fischer.[3]

A partir de la dècada de 1950 va seguir una carrera internacional amb extenses gires de concerts per Austràlia, EUA, Canadà, Mèxic i Amèrica del Sud, i més tard també al Japó, la Unió Soviètica i la Xina, on Badura-Skoda va ser el primer pianista occidental que va actuar després de la Revolució Cultural. També hi va haver nombrosos discos i gravacions en CD, aparicions a la televisió i en festivals de música de renom, alguns dels quals també va dirigir ell mateix.[3]

Badura-Skoda també va ser professor de diverses generacions d'estudiants de piano. Va començar a donar classes de piano en classes magistrals des de ben petit; les seves activitats artístiques i educatives el van portar diverses vegades per Europa, Amèrica i Àsia; del 1966 al 1971 va ser artista resident a la Universitat de Wisconsin. El 1974 va ensenyar com a professor visitant al Curtis Institute of Music de Filadèlfia, i del 1975 al 1981 va ensenyar a la que llavors era la "Folkwang University of Music" a Essen. El 1981 va ser nomenat professor titular de piano a la Universitat de Música i Arts Escèniques de Viena, on va treballar fins a la seva jubilació el 1994.[3]

El focus del seu extens repertori (hi ha més de 200 enregistraments seus) van ser obres de Mozart, Beethoven i Schubert i Frank Martin, que va escriure per a ell el Concert per a piano i orquestra núm. 2 (1968/1969).

Es va dedicar aviat a la pràctica d'interpretació històricament informada i va ser molt elogiat pels seus enregistraments amb instruments antics.[2][4] Aquests inclouen els seus enregistraments complets de les sonates per a piano de Mozart i Schubert en pianos de cua històrics del segell Astree. Des de 1978, Paul Badura-Skoda havia estat el destinatari de l'anell Bösendorfer, un premi que només havia estat atorgat a una persona abans que ell, és a dir, Wilhelm Backhaus. Bösendorfer atorga l'anell a pianistes seleccionats que encarnen la tradició de la música vienesa.[5] En el seu 80è aniversari, Elmar Worgull li va dedicar un assaig històric de l'art.[6]

Paul Badura-Skoda també va aparèixer -de vegades amb la seva dona Eva Badura-Skoda- com a escriptor musical i editor d'edicions. Va ser doctor honoris causa per la Universitat de Música i Arts Escèniques de Mannheim. També va escriure cadències per a concerts per a piano de Mozart.

Diversos dels seus CD han estat editats pel segell clàssic de Leipzig GENUIN. L'any Mozart de 1991, va interpretar totes les sonates per a piano del compositor a Ratisbona. Paul Badura-Skoda va ser membre del jurat del "Santander Paloma O'Shea Piano Competition" el 1987.[7] Va ser membre del jurat del Concurs Internacional Chopin de Varsòvia els anys 1990 i 1995. El 2013 va ser membre del jurat del Premi Internacional del Pianista Alemany de Frankfurt del Main.

El 15 d'octubre de 2017, amb motiu del seu recentment celebrat 90è aniversari, Badura-Skoda va oferir un concert exhaurit al Golden Hall de l'Associació de Música de Viena amb el següent programa: Ludwig van Beethoven: Sis Bagatelles per a Piano op.126 ; Sonata per a piano en mi major, op.109; Sonata per a piano en la bemoll major, op.110; Sonata per a piano en do menor, op. 111.

Va ser enterrat el 9 d'octubre de 2019 al cementiri d'Ottakring.[8]

Premis (selecció) modifica

  • 1976: Condecoració d'Honor austríaca per a la Ciència i l'Art, 1r Classe[9]
  • 1978: Bösendorfer (empresa)[10]
  • 1993: Cavaller de la Legió d'Honor
  • 1997: Comandant de l'Ordre de les Arts i les Lletres[11]
  • 2006: Doctor honoris causa per la Universitat de Música i Arts Escèniques de Mannheim[12]
  • 2007: Gran Condecoració d'Honor d'Honor per Serveis a l'Estat de Viena[13]
  • 2007: Gran Condecoració d'Honor de Plata per Serveis a la República d'Àustria[14]
  • 2008: Membre d'honor de la vienesa Societat Ludwig van Beethoven[15]
  • 2010: Doctor honoris causa Pontifícia Universitat Catòlica del Perú[12]
  • 2013: Doctor honoris causa Acadèmia de Música de Cracòvia[12]
  • 2018: Membre d'honor de la Universitat de Música i Arts Escèniques de Viena[16]

Enregistraments (selecció) modifica

  • Paul Badura-Skoda. Wolfgang Amadeus Mozart. "Sonatas per a piano". Johann Schantz 1790, piano de martell. Segell: Astree Naive.
  • Paul Badura-Skoda. Wolfgang Amadeus Mozart. "Obres per a piano". Anton Walter 1790, piano de martell. Etiqueta: Gramola.
  • Paul Badura-Skoda amb Musica Florea. Wolfgang Amadeus Mozart. "Concerts per a piano K.271, K.414". Hammerklavier després de Walter 1792 de Paul McNulty. Etiqueta: Arcana.
  • Paul Badura-Skoda. Franz Schubert. "Fantasia Pour le Pianoforte". Conrad Graf 1824, piano de martell. Segell: Astree.
  • Charles Mackerras, Paul Badura-Skoda, Orquestra Simfònica de la Ràdio Polonesa. Xostakóvitx. "Simfonia núm. 9; Scriabin, Concert per a piano”; Dvořák, "Variacions simfòniques". Etiqueta: Pristine Audio.
  • Paul Badura-Skoda, Orquestra Simfònica de Viena, Henry Swoboda. Rimski-Korsakov. "Concert per a piano". Etiqueta: Pristine Audio.

Referències modifica

  1. [enllaç sense format] https://wien.orf.at/stories/3014582//In: wien.orf.at, 26. September 2019, abgerufen am 26. September 2019.
  2. 2,0 2,1 Michael Schmidt/https://www.br-klassik.de/index.html/In: br-klassik.de, 26. September 2019, abgerufen am 26. September 2019.
  3. 3,0 3,1 3,2 [enllaç sense format] https://www.mdw.ac.at/1177//In: mdw.ac.at, abgerufen am 26. September 2019.
  4. [enllaç sense format] https://www.ots.at/presseaussendung/OTS_20190926_OTS0179/kaup-hasler-paul-badura-skoda-ein-meister-seines-fachs/In: ots.at, 26. September 2019, abgerufen am 26. September 2019.
  5. [enllaç sense format] https://www.boesendorfer.com/de/artists/paul-badura-skoda/In: boesendorfer.com, abgerufen am 28. September
  6. Das Modell des/https://de.wikipedia.org/wiki/Speyerer_Dom/von Holzbildhauer Otto Martin im Historischen Museum der Pfalz in Speyer. Zur Problematik historischer Bilddokumente als selektive Grundlagen für rekonstruierte Erscheinungsformen des Doms. In: Pfälzer Heimat: Zeitschrift der Pfälzischen Gesellschaft zur Förderung der Wissenschaften in Verbindung mit dem Historischen Verein der Pfalz und der Stiftung zur Förderung der pfälzischen Geschichtsforschung. (Paul Badura-Skoda zu seinem 80. Geburtstag in Freundschaft gewidmet). Verlag der Pfälzischen Gesellschaft zur Förderung der Wissenschaften, Speyer 2007, Heft 2, S. 60–80.
  7. [enllaç sense format] https://www.concursodepianodesantander.com/C_Concursos_Premiados.aspx
  8. [enllaç sense format] https://www.badura-skoda.cc//In: badura-skoda.cc, 15. September 2020, abgerufen am 10. Mai 2020.
  9. url=http://www.tobconcert.de/Konzertdirektion/Badura-Skoda.htm | wayback=20071020004145| text=Biografie auf tobconcert.de}}
  10. Paul Badura-Skoda. In: boesendorfer.com, abgerufen am 28. September
  11. Archives nationales. «Archives du Bureau du Cabinet du ministre de la Culture. Ordre des arts et lettres (1962-2000)» (PDF) (en francès) p. 80.
  12. 12,0 12,1 12,2 Biografie Paul Badura-Skoda. In: Homepage von Paul Badura-Skoda, abgerufen am 26. September 2019.
  13. Archivmeldung der Rathauskorrespondenz vom 28. November 2007[Enllaç no actiu]
  14. Aufstellung aller durch den Bundespräsidenten verliehenen Ehrenzeichen für Verdienste um die Republik Österreich ab 1952 (PDF; 6,6 MB)
  15. Ehrenmitglieder der Wiener Beethoven Gesellschaft. In: beethovengesellschaft.at, abgerufen am 28. September 2019.
  16. Wir trauern um unser Ehrenmitglied em. o. Univ.-Prof. Paul Badura-Skoda. In: mdw.ac.at, abgerufen am 26. September 2019.

Enllaços externs modifica

  • Literatura de i sobre Paul Badura-Skoda al catàleg de la Biblioteca Nacional d'Alemanya [1]
  • Pàgina d'inici de Paul Badura-Skoda [2]
  • Entrevista amb Paul Badura-Skoda per Bruce Duffie, 1989 (anglès) [3]
  • Paul Badura-Skoda a l'arxiu en línia de la Mediateca d'Àustria [4]
  • Paul Badura-Skoda a Bösendorfer Artists & Friends [5]