Obre el menú principal

Paulina Ódena García

política espanyola

Paulina Ódena García, més coneguda com a Lina Ódena, (Barcelona, 22 de gener de 1911 - Granada, 14 de setembre de 1936) fou una militant comunista i miliciana durant la guerra civil espanyola.

Infotaula de personaPaulina Ódena García
Biografia
Naixement (es) Paulina Odena García
22 gener 1911
Barcelona
Mort 14 setembre 1936 (25 anys)
Granada
Activitat
Ocupació Política
Partit Partit Comunista d'Espanya
Socors Roig Internacional
Modifica les dades a Wikidata

InfànciaModifica

Va néixer a Barcelona el 22 de gener de 1911. Els seus pares tenien una sastreria al barceloní barri de l'Eixample. Lina va ajudar-los en el negoci familiar quan encara era una adolescent, primer fent d'aprenenta i més tard com a modista.

Militància comunistaModifica

Treballava de sastressa en el taller familiar que la seva família regentava a l’Eixample.[1] L’any 1931, s’instaurà a Espanya la Segona República Espanyola i, per primer cop en la història d’Espanya, la Constitució recollí el dret de les dones a participar en política. Aquell mateix any, Lina Ódena, que ja pertanyia a les Joventuts Comunistes, marxà a formar-se a l’escola Marxista-Leninista de Moscou durant catorze mesos amb la intenció d'aplicar les ensenyances a la reconstrucció del país.[1] Estudiarà a l'Escola Marxista-Leninista de Moscou, lloc on es formaren els futurs quadres polítics.

Quan tornà, participà en la creació del Partit Comunista de Catalunya i formà part del Buró Nacional del Partit Comunista d'Espanya com a delegada a Catalunya. En celebrar-se el III Congrés de les UJC, Lina formarà part del Buró Nacional del PCE com a delegada per a Catalunya. L’any 1933 fou nomenada secretària general de les Joventuts Comunistes de Catalunya i candidata al Parlament de la República. Les eleccions, no obstant això, les guanyà la dreta.[1] L’octubre de 1934, amb motiu de l’entrada de membres de la CEDA al govern, es produí una revolució armada que va triomfar durant dues setmanes a Astúries. Ódena, que s’havia integrat a Aliança Obrera i a Socors Roig Internacional, participà el 6 d’octubre de 1934 en la lluita armada a Sant Cugat i Barcelona, i fou detinguda per la seva tasca clandestina d'acollida de nens orfes de miners asturians.[1]

Els Fets del sis d'octubre i la clandestinitatModifica

Article principal: Fets del sis d'octubre

Quan a Catalunya es va produir la revolta d'octubre de 1934, Ódena va ser una de les poques dones que va agafar el fusell, participant activament en els combats de la carretera de la Rabassada i a Sant Cugat. Quan fracassà el moviment la Lina passà a la clandestinitat i va formar part del també clandestí Socors Roig Internacional, sent detinguda i fitxada a Barcelona per la policia l'agost de 1935. Durant el mes següent Lina va participar en l'IV Congrés de la Internacional Juvenil Comunista (IJC) que va tenir lloc a Dinamarca, on es decideix la unificació de les joventuts comunistes amb les altres joventuts revolucionàries.

El Front PopularModifica

Article principal: Front Popular (Espanya)

La mobilització de tota l'esquerra, unida en el Front Popular per les eleccions convocades el febrer el 1936, portarà a Lina Ódena a Madrid on començarà per ella una etapa de treball acompanyant a Dolores Ibárruri, la Pasionaria, en els mítings que va realitzar per Astúries, Madrid, Sevilla o Còrdova.[1] Després de la victòria del Front Popular va participar a Barcelona a les darreres converses que segellaren la unificació de les joventuts marxistes i que donaren lloc a l'abril a la Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC).

La guerra civil espanyolaModifica

Article principal: guerra civil espanyola

La guerra sorprendrà a Lina a Almeria, on va participar activament en els combats que hi van tenir lloc i on hi jugaren també un paper important dues companyies d'aviació que van fugir de Granada. Pocs dies després la van nomenar representant del comitè local. Com a símbol d'aquest càrrec Ódena va lluir amb orgull, sobre el seu mono de miliciana, les ales de l'aviació des d'aquell dia i fins a la seva mort, tal com testifiquen les seves últimes fotografies.

Ódena formà part d'una columna de milicians, d'antics soldats de l'aviació i de mariners procedents d'Almeria. Li fou assignada la missió de prendre Guadix i més tard a Motril. Durant aquest temps va fer uns viatges breus a Madrid i Barcelona per aconseguir armes, i retornà ràpidament al front andalús.

El 14 de setembre de 1936, prop de Granada, al costat del Pantà de Cubillas, el xofer que acompanyava Lina pren un camí equivocat en un encreuament, que els portarà a un control falangista. Abans de caure presonera de l'enemic, va treure la seva pistola i es va suïcidar d'un tret.[1] El cos de Lina Ódena reposava fins fa uns anys en la fossa 122, del Pati de l'Ermita, al cementiri de Granada, però com que no fou reclamat per ningú les seves restes van passar a engrossir una fossa anònima.

Icona popularModifica

« L'estiu del 1936 la figura heroica de la miliciana es va convertir ràpidament en el símbol de la mobilització del poble espanyol contra el feixisme. Dones com la jove activista Lina Ódena van personificar la resistència antifeixista a les llegendes de la guerra. Ódena era una destacada dirigent de les JSU, el del moviment juvenil comunista, i secretària general del Comitè Nacional de Dones Antifeixistes. Va lluitar al sud d'Espanya al començament de la guerra i es va llevar la vida al setembre de 1936, quan estava a punt de ser capturada pel temible cos nord-africà de tropes mores de Franco, al front de Granada »
Mary Nash, Rojas. Las mujeres republicanes en la guerra civil[2]

Esdevingué icona de la mobilització popular contra el franquisme gràcies a la seva participació com a miliciana en els primers combats de la guerra civil espanyola, sent exemple per a moltes dones que van decidir posar-se al costat dels seus companys, primer organitzant la classe treballadora i després al davant de les trinxeres refusant el paper tradicional atribuït a les dones durant la primera meitat del segle XX. Va existir un batalló amb el seu nom.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Lina Ódena Garcia». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
  2. Mary Nash, Rojas. Las mujeres republicanas en la guerra civil (Ed. Taurus, Madrid, 1999)

Bibliografia complementàriaModifica

Enllaços externsModifica