Carretera de la Rabassada

carretera

La carretera de la Rabassada[1] (BP-1417), de vegades escrit l'Arrabassada i al tram barceloní anomenada carretera de Sant Cugat,[2] enllaça els municipis de Barcelona i de Sant Cugat del Vallès travessant la serra de Collserola pel coll de l'Erola. El flux de trànsit és molt alt, ja que a més d'enllaçar els dos municipis, també és emprada per anar al parc d'atraccions del Tibidabo i les diverses urbanitzacions (Sol i Aire, Sol i Aigua, les Planes, la Floresta...).

Infotaula de vial urbàCarretera de la Rabassada
Xalet a Collserola 2- St. Cugat-1.JPG
La Rabassada al vessant vallesà de la serra, poc abans d'arribar al seu punt més alt, el coll de l'Erola Modifica el valor a Wikidata
Tipuscarretera Modifica el valor a Wikidata
Situació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona Modifica el valor a Wikidata
 41° 26′ 39″ N, 2° 05′ 53″ E / 41.44417°N,2.09806°E / 41.44417; 2.09806

El traçat és molt sinuós a conseqüència de la topografia de la mateixa serra de Collserola. El revolt més conegut és el revolt de la Paella, al km 3,8. A mig camí es poden trobar punts d'interès com les ruïnes del Casino de l'Arrabassada, les ruïnes de Can Ribes, l'actual seu del cos d'Agrupació per la Defensa Forestal de Sant Cugat, la Font Groga o el mirador de la Rabassada.

ConstruccióModifica

La construcció d'aquesta carretera era una reivindicació dels pagesos de Sant Cugat, que a mitjans del segle XIX era un poble de 2.000 habitants, dedicat principalment a la vinya, i necessitaven un camí més curt, que travessés la serra de Collserola, per portar el vi a vendre a Barcelona. La Diputació de Barcelona va començar les obres, com a camí veïnal, el 1.868, obres que van acabar el 1.877.[3]

Aquest nou accés va propiciar el fenomen dels estiuejants de Barcelona a Collserola, i es van construir les urbanitzacions de segones residències, com són Vista Rica i Can Cortés.

AccidentsModifica

En aquesta carretera hi tenen lloc nombrosos accidents de circulació. Les principals causes són les infraccions dels conductors per excés de velocitat i per omissió de la conducció defensiva, l'alta població de porcs senglars i les carreres il·legals.

El punt més difícil de combatre és el primer, ja que respectar les normes de circulació depèn únicament dels conductors. Per combatre els accidents a causa dels porcs senglars es va llançar, des del Parc de Collserola, una campanya per conscienciar els veïns d'aquesta serra sobre com han d'actuar amb aquests animals salvatges; el punt més important de la campanya és evitar la domesticació dels senglars, ja sigui donant-los menjar, deixant les escombraries fora dels contenidors o fent-los agafar confiança amb l'espècie humana. Les carreres il·legals han tingut el seu punt final en aquesta carretera: un dels motius ha estat el separador de carrils que es va col·locar al revolt de la paella, que treia emoció per part dels participants d'aquests actes il·legals, i alhora, va evitar avançaments amb visibilitat nul·la.[4]

ReferènciesModifica

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carretera de la Rabassada