Carretera de Cornellà a Fogars de Tordera
La carretera de Cornellà a Fogars de Tordera (BV-5031)[1] era una via que va projectar la Diputació de Barcelona, per unir les poblacions de Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sarrià, Sant Gervasi, Horta, Sant Andreu de Palomar, Santa Coloma de Gramanet, Badalona, Tiana, Alella, Teià, Premià de Dalt, Cabrera, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Arenys de Munt, Hortsavinyà i Fogars de Tordera, amb un recorregut total de 90,686 km.[2] La construcció, que no es va acabar de completar, va durar un segle.[3]
| Identificador | BV-5031  |
|---|---|
| Tipus | carretera |
| Manteniment | |
| Longitud | 90,686 km |
| Recorregut | |
| Estat | |
| Llocs que travessa | |
Història modifica
El projecte inicial de la Diputació de Barcelona, el 1865, era construir una carretera de 5 m d'amplada entre Esplugues de Llobregat i Badalona, per la part alta del pla de Barcelona, anomenada 'Carretera Provincial de Esplugas a Badalona'. Aquest projecte inicial es va ampliar el 1878 perquè el traçat recorregués el Maresme fins al final de la província de Barcelona, adoptant el nom formal de 'Carretera de Cornellà a Fogars de Tordera'.[4][5]
El projecte de la carretera va ser aprovat per Reial Decret el 10 de gener de 1879, dins del 'Pla de carreteres provincials de Barcelona', elaborat per l'enginyer mataroní Melcior de Palau i Català, cap d'obres públiques de la Diputació de Barcelona.[2]
El 1887 se n'havien construït 9 km entre Sarrià i Sant Andreu de Palomar.[6] El tram entre Sarrià i Sant Gervasi es va fer de 4 carrils perquè hi havia de passar el tramvia. Recorria els passeigs de la Reina Elisenda, de la Bonanova i de Sant Gervasi. Va caldre enderrocar les cases que hi havia al costat de l'església de Sant Vicenç de Sarrià, i construir el pont sobre la riera Blanca.[3]
En el tram que transcorre per Horta, anomenat passeig de la Vall d'Hebron des del 1927, actualment coincideix amb la Ronda de Dalt, fins al passeig de Valldaura, que segueix el traçat original. Aquest tram, a la falda de la serra de Collserola, havia de salvar els barrancs que formaven els nombrosos torrents de la serra. Es van construir ponts, destacant el del barranc de Figuerola, a Sant Genís dels Agudells, construït el 1868 amb pedra de Montjuïc, de 5 arcs, 17,55 m de desnivell i 8 m de llum. Als anys 1970 es van soterrar el barranc i el pont.[5]
La carretera va arribar a Esplugues de Llobregat el 1903, comportant la revalorització els terrenys i la lenta però progressiva transformació del primitiu paisatge urbà.[7]
A Cornellà de Llobregat va arribar a principis del segle XX per l'actual carretera d'Esplugues, que aleshores s'anomenava carretera de Sarrià, fins a l'estació de ferrocarril. Als anys 1920 es va obrir el pas sota de la via del tren i es va reblir el torrent del Patata, fins a la plaça de Quatre Camins.[8]
Al Maresme es manté el nom original de la carretera a Sant Vicenç de Montalt, mentre que en els restant trams rep diferents noms: carretera de Mata (de Mataró a Sant Andreu de Llavaneres), carretera de Torrentbó (de Sant Vicenç de Montalt a Arenys de Munt).[9]
Referències modifica
- ↑ «Xarxa de carreteres de titularitat de la Diputació de Barcelona». Diputació de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 «Pla de carreteres provincials de Barcelona per Melcior de Palau». Adosrius.
- ↑ 3,0 3,1 «L’antiga carretera que connectava Sant Gervasi i Sarrià». Betevé, 31-03-2016.
- ↑
- ↑ 5,0 5,1 Fernández, Juanjo «El pont del barranc de Figuerola». EL POU, publicació del Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada, número 12, desembre 2022, pàg. 55-59.
- ↑ Milagro, José María «Fa un segle la xarxa total de camins de la província de Barcelona era de 1.231 quilòmetres». Espais,, número 17, 1989.
- ↑ «Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Esplugues de Llobregat». Diputació de Barcelona, desembre 2007. Arxivat de l'original el 2017-10-18. [Consulta: 6 febrer 2023].
- ↑ «La primera gran Ronda». Esquerra Republicana. Cornellà de Llobregat, 18-06-2021.
- ↑ «Carretera de Cornellà a Fogars de Tordera» (en castellà). Callejero.net.