Plaça de Lesseps
La plaça de Lesseps és una plaça de Barcelona que es troba al límit dels districtes de Gràcia i Sarrià - Sant Gervasi. Abans del 1895 s'anomenava popularment la plaça dels Josepets, pel convent dels carmelitans de Santa Maria de Gràcia,[1] i a mitjans del segle XVII s'anomenava pla de Cassoles, probablement per l'existència de gorgs en la riera de Cassoles al pas per la plaça.[2]
Plaça de Lesseps vista des dels Josepets | ||||
Tipus | plaça | |||
---|---|---|---|---|
Epònim | Ferdinand de Lesseps | |||
Noms Plaça dels Josepets
| ||||
Situació | ||||
Entitat territorial administrativa | Barcelona, Vila de Gràcia (Barcelonès), Vallcarca i els Penitents (Barcelonès) i el Putxet i el Farró (Barcelonès) | |||
Districte(s) | Gràcia i Sarrià - Sant Gervasi | |||
Barri(s) | El Putget i Farró, Vila de Gràcia, Vallcarca | |||
Interseccions
| ||||
Dimensions | ||||
Superfície | 20.300 m² | |||
|
La plaça està dedicada a Ferdinand-Marie de Lesseps i Crevinyi (1805-1894), un diplomàtic i empresari francès que va exercir com a cònsol de França a Barcelona i va impulsar el Canal de Suez i el Canal de Panamà.[1][3] A més a més, va intervenir en contra del bombardeig de Barcelona de 1842 ordenat pel regent Baldomero Espartero.[4] En relació amb la plaça, de fet, va viure un temps en una torre a la vora.[3]
Galeria d'imatges
modifica-
L'església dels Josepets (s. XVI-XVII), existent des dels orígens de Gràcia, es troba a la part alta de la plaça. N'és l'edifici més antic.
-
Les Cases Ramos (1906) se situen a la part baixa de la plaça.
-
L'estació de metro de Lesseps (1924), que pertany a la línia 3.
-
La Biblioteca Jaume Fuster (2005), a la part alta de la plaça.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Mañà, Josep. «Elogi d’un espai urbà». L'Independent de Gràcia, 08-04-2019. [Consulta: 30 octubre 2024].
- ↑ Arisa, Pep «La riera de Cassoles». El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià, 08-09-2016 [Consulta: 30 octubre 2024].
- ↑ 3,0 3,1 «La plaça de Lesseps ret homenatge a Ferdinand de Lesseps, antic cònsol de Barcelona». Catalunya m'agrada, 12-07-2017. [Consulta: 30 octubre 2024].
- ↑ Pons, Marc. «Mor Lesseps, el cònsol francès que va fer aturar el bombardeig d’Espartero». El Nacional, 07-12-2018. [Consulta: 30 octubre 2024].
Vegeu també
modificaEnllaços externs
modifica- Associació de Veïns i Comerciants de la Plaça Lesseps Arxivat 2010-07-11 a Wayback Machine.. Inclou informació històrica i d'actualitat sobre la plaça.
- La Plaça Lesseps a través dels mapes. Evolució de l'espai urbà
- Situació a la guia oficial interactiva de Barcelona