Pedro Álvarez de las Asturias
Pedro Álvarez de les Astúries (m. Valladolid, 1286), aristòcrata astur del segle XIII, ric hombre de Castella i majordom major de Sanç IV de Castella.[1]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | segle XIII  | ||
| Mort | 1286 (Gregorià) Valladolid (Espanya) | ||
Relacions familiars
modificaPedro era fill de Alvar Díaz de les Astúries, també conegut com Alvar Díaz de Noreña, ric home i important magnat asturià, tinent aSiero, Nava, Aguilar, i altres llocs, un dels més important membres de la Casa de Nava de la seva generació. La seva mare va ser Teresa Pérez Girón,[3] filla de Pedro Rodríguez Girón i de la seva esposa Sancha Pérez de Lumiares, filla del noble portuguès Pedro Alfonso Viegas de Ribadouro[4] i de Urraca Alfonso, filla il·legítima del rei Alfons I de Portugal.[2]
Els seus avis paterns van ser Ordoño Álvarez de Noreña i Elvira García de Bragança, filla del noble portuguès García Pérez de Bragança i de la seva esposa Gotiña Suárez de Tougues. Pedro va tenir tres germans: Alfonso,[1] Major, esposa de Diego Gómez de Castañeda, i el cardenal Ordoño Álvarez.
Vida
modificaVa ser merino de l'avançat major del Regne de Lleó. A partir de l'enfrontament entre Alfons X i el seu fill, el futur Sancho IV, va aconseguir un gran ascens social. Va fer costat a Sancho, qui ja com a rei li va recompensar amb diversos oficis palatins i el va nomenar el seu majordom major.[3] A més, al 1285, el rei va donar a Pedro la vila de Tiedra i la seva torre així com el del patrimoni reial de Villavellid, Pobladura i Castromembibre «amb la martiniega, yantar i altres drets reals d'aquests llocs» que posteriorment van ser heretats per la seva filla Teresa i després pel fill de Teresa i el seu marit, Tello Alfonso de Meneses.
A la seva mort, va rebre sepultura en el convent de San Francisco a Valladolid.[4]
Matrimoni i descendència
modificaEs va casar amb Sancha Rodríguez de Lara, filla de Rodrigo Álvarez de Lara —fill il·legítim d'Álvaro Núñez de Lara i de Teresa Gil de Osorno—[5] i de Sancha Díez de Cifuentes, filla de Diego Froilaz i de la seva esposa Aldonza Martínez de Silva, qui abans del seu matrimoni va ser amant d'Alfons IX de Lleó de qui va tenir descendència. D'aquest matrimoni van néixer:
- Pedro Álvarez de les Astúries, mort abans del 6 de febrer de 1298 i soterrat en el monestir de Sant Bartolomé de Nava;
- Rodrigo Álvarez de les Astúries, a causa de la primerenca mort del seu germà Pedro, va succeir al seu pare «en tots els seus drets i béns». Es va manar a enterrar en el monestir de Sant Vicent d'Oviedo;
- Teresa Álvarez de les Astúries, casada amb Alfonso Téllez, fill de l'infant Alfons de Molina i germà de la reina María de Molina, va heretar del seu pare la vila de Tiedra.[3]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Fernández Suárez, 1995–1996, p. 256.
- ↑ Sotto Mayor Pizarro, 1997, p. 457-458, Tomo I.
- ↑ 3,0 3,1 Reglero de la Fuente, 1993, p. 134.
- ↑ Rojo Alique, 2006, p. 520.
- ↑ Fernández Suárez, 2012, p. 281.
Bibliografia
modifica- «Orígenes y ascensión de un linaje nobiliario asturiano: Los Álvarez de Noreña». Asturiensia Medievalia, 8, 1995-1996, pàg. 239-261. ISSN: 0301-889X.
- González Calle, Jesús Antonio «Mujeres en la nobleza bajomedieval asturiana: algunas biografías relevantes». Territorio, sociedad y poder: revista de estudios medievales [Oviedo], 6, 2011, pàg. 121-152. ISSN: 1886-1121 [Consulta: 13 novembre 2017]. Arxivat 2014-10-17 a Wayback Machine.
- Mattoso, José. Naquele Tempo. Ensaios de História Medieval. 2ª. Lisboa: Círculos de Leitores e Temas e Debates, 2014.
- Reglero de la Fuente, Carlos M. Los señoríos de los Montes de Torozos. De la repoblación al Becerro de las Behetrías (siglos X-XIV). 2ª. Valladolid: Secretariado de Publicaciones. Universidad de Valladolid, 1993.
- «El convento de San Francisco de Valladolid en la Edad Media (h. 1220-1518): Vida en el convento y proyección social (III)». Archivo Íbero-Americano, 252, 2006. ISSN: 0004-0452.
- «Los descendientes del conde Ero Fernández, fundador de Monasterio de Santa María de Ferreira de Pallares». El Museo de Pontevedra, 43, 1989, pàg. 67-86. ISSN: 0210-7791.
- «La nobleza castellana en la plena Edad Media: el linaje de Lara. Tesis doctoral. Universidad de Sevilla». , 2003.
- Sotto Mayor Pizarro, José Augusto. Linhagens Medievais Portuguesas: Genealogias e Estratégias (1279-1325. Oporto: Tesis de doctorado, edición del autor, 1997.
- Sotto Mayor Pizarro, José Augusto «O regime senhorial na frontera do nordeste português. Alto Douro e Riba Côa (Séculos XI-XIII)». Hispania. revista española de Historia [Madrid], LXVII, 227, 2007, pàg. 849-880. ISSN: 0018-2141.
- Torrente Fernández, Isabel. El dominio del Monasterio de San Bartolomé de Nava (siglos XIII-XVI). Oviedo: Universidad de Oviedo, Departamento de Historia Medieval, 1982.