Obre el menú principal

Pedro Miralles Claver

Pedro Miralles Claver (València,1955-1993), arquitecte de formació i dissenyador industrial de professió. A mitjans dels 70 es trasllada a Madrid per acabar els seus estudis universitaris. A Madrid, es va veure immers en la "Moguda Madrilenya, relacionant-se en els diferents àmbits culturals del moviment, on va conèixer al cineasta Pedro Almodóvar, a la fotògrafa Oukalele i al dissenyador de moda Jesús del Pozo .Però el cercle d'amics més freqüentat per Pedro va ser el conegut com "La Lògia", compost per professors i alumnes de l'Escola d'Arquitectura com Gabriel Ruiz Cabrero, Antón Capitell, Sigfrido Martin Begue i Javier Vellés. Es reunien en el mític Bar Chicote de la Gran Via i d'aquestes trobades va nàixer la primera de les seves exposicions l'any 1980, "Arquitecturas Modernas".[cal citació]

Infotaula de personaPedro Miralles Claver
Biografia
Naixement 26 agost 1955
València
Mort 30 agost 1993 (38 anys)
València
Activitat
Ocupació Dissenyador industrial i arquitecte
Modifica les dades a Wikidata

Per a la fabricació dels seus dissenys, Pedro utilitzava sempre materials de primera qualitat com la fusta de roure, la bubinga, arrel de madrona, acer i alumini, diferents tipus de vidre, els quals combinada amb motius ornamentals realitzats en banús de makassar, coure, marqueteria fina i incrustacions de materials preciosos, tot això treballat des de la manufacturació més precisa i artesanal. Amb això Miralles aprofundia en conceptes geomètrics bàsics que creixien, gràcies a una exquisida atenció al detall i una narrativitat adherida. En certa manera, aquest plantejament l'allunyava del postmodernisme imperant dels 80.[cal citació]

Cadascun dels seus dissenys era treballat des de la manufactura més precisa i artesanal. Pere Miralles va trobar els seus propis fonaments en la rigorositat del Neoclassicisme i el luxe de l'Art-Decó. La reflexió, l'atemporalitat, la qualitat percebuda en les proporcions, el redescobriment de tipologies clàssiques i materials nobles, són característiques fossilitzades en tots els seus objectes..[cal citació]

Si bé, va utilitzar en els seus projectes igual que els seus coetanis (Aldo Rossi, Michael Graves, ...) motius arquitectònics, Miralles els entenia gairebé més des d'una perspectiva neoclàssica que des d'una ironia postmoderna.[cal citació]

Pedro va crear, modelar i desenvolupar cadascun dels seus projectes aportant-los a cada un d'ells una identitat pròpia, un significat que havia de ser únic i el qual havia de connectar amb l'usuari.[cal citació]

“me pregunto a menudo cual es la capacidad que tienen algunos muebles u objetos de seducirnos provocando en nosotros una turbación semejante al enamoramiento. Creo que se debe al entorno emocional que son capaces de desarrollar en torno así, haciéndose entrar en la relación inquietante y afectiva, capaz de transmitir una poética propia".[1]

Miralles és recordat per aquells qui van tenir l'oportunitat de conèixer com una persona amable en el sentit més fidel de la paraula. Pedro era una persona natural i espontània alhora que discreta. Prudent amb les seves paraules fent gala de l'expressió culta que el caracteritzava. Amant de la literatura clàssica, de la música i de la pintura ... ningú diria que Miralles va arribar a participar en el primer llargmetratge del cineasta Pedro Almodóvar o que va formar part de l'equip de disseny de Jesús del Pozo, durant dos anys.[cal citació]

Infància i JoventutModifica

Fill d'Emilio Miralles García i M. Lourdes Claver Torrent, va ser el menor de quatre germans, sent la germana de més edat, Lourdes (1948), seguida d'Emilio (1949) i Carmen (1950).[cal citació]

Pedro va ser alumne del col·legi El Pilar, de València, fins a finalitzar els estudis de secundària. En aquests primers anys d'estudiant Pedro va començar a destacar en les assignatures de Dibuix, història de l'Art i pintura. En el consell d'orientació laboral, li van recomanar com a primera opció prosseguir els seus estudis universitaris a l'escola d'Arquitectura.[2]

 D'entre els seus amics i companys del col·legi cal destacar la seva amistat amb Cristóbal Bellver, qui amb el temps es va convertir en el seu millor amic. Cristóbal i Pedro, van arribar a estudiar junts arquitectura a Madrid.[3]

Després de finalitzar la seva etapa al Col·legi El Pilar, Pedro va començar a estudiar Arquitectura a la Universitat Politècnica de València. Durant aquest període també va tenir una breu incursió en el món del teatre. Al llarg de l'any 1975, va ser membre del grup de teatre UBU BLAU dirigit pel director Jose (Pepe) Marin. En aquest mateix període Pedro coincideix amb l'actriu Carmen Portaceli (1955), a través de la qual va conèixer a l'arquitecte Emilio Portaceli, germà de Carmen i la dona d'aquest, la també actriu, Teresa Lozano (1944)[4]

En els anys d'Universitat, Pedro mantenia una bona amistat amb alguns dels seus professors com Francisco Javier Sainz de Oiza(1918-2000) i Rafael Moneo,tots dos grans arquitectes pels que tenia gran devoció. Al primer d'ells el va conèixer a través d'altres professors del seu Departament com Gabriel Ruiz Cabrero i Javier Vellés.[cal citació]

Durant el seu últim curs com a estudiant, Pedro va fer amistat amb el nebot de Rafael Moneo, Pedro Feduchi (1959). Feduchi i Miralles al costat dels seus companys d'estudis Sigfrid Martin Begué (1959-2011) i Luis Moreno Mansilla (1959-2012) van decidir formar un grup de disseny. Encara que finalment Miralles va abandonar el projecte fins i tot abans de la formació oficial del grup. El seu lloc el va ocupar el també arquitecte Álvaro Soto.[5]

El 1980, Pedro Miralles va obtenir el títol d'arquitecte després de finalitzar el seu projecte final de carrera. Un edifici d'apartaments, que mai es va arribar a construir.[cal citació]

Durant els seus anys d'estudiant a Madrid, Pedro es va mudar en repetides ocasions en recerca del lloc adequat. Finalment el va trobar en un edifici industrial del carrer Canillas on primer va llogar el 2n pis exterior i poc després també el 3r pis interior, als quals va donar la utilitat d'estudi i taller, respectivament.[6]

Maduresa i reconeixementModifica

Moguda MadrilenyaModifica

Els inicis de la dècada dels 80, van ser uns anys plens de canvis tant socials i polítics com culturals. Aquests canvis es van deixar notar en diverses capitals espanyoles, però sens dubte, van tenir el seu apogeu a Madrid. El moviment emergent ser conegut com a "Moguda Madrilenya".[cal citació]

Va ser durant aquesta etapa de la vida de Pedro quan va conèixer el guionista Pedro Febrero, de la seva amistat va sorgir la idea de realitzar un curtmetratge, que finalment no es va poder produir.[7]

Però sense deixar l'àmbit del cinema, Pedro va acceptar col·laborar en el primer llargmetratge del seu amic Pedro Almodóvar, aleshores un treballador més, amb inquietuds artístiques dirigides cap al món del cel·luloide.[8] La pel·lícula es va titular Pepil Luci Boom y otras chicas del montón”

Durant la primera meitat dels 80 Pedro va arribar a relacionar-se amb gent de tots els cercles artístics, d'entre els quals podem destacar l'escriptor Manuel Mújica Láinez (1910-1984), de qui admirava el seu llibre Bomarzo i el pintor Piti Ynguanzo, en la galeria de qui es va realitzar la primera exposició de Arquitecturas Modernas" el 1980 i la conferència sobre l'arquitectura de la ciutat, "Madrid fin de siglo" l'any 1982. Alhora va conèixer a Belen Feduchi, filla de l'arquitecte Luis Feduchi (1901-1975 ) i propietària de la galeria BD Madrid. En ella, es va celebrar el 1984 una exposició anomenada "Nueve Nuevos Muebles", a la qual Pedro es va presentar amb el disseny d'un conjunt d'escriptori i cadira. Aquests poden ser considerats com els inicis de Pere en el món del disseny industrial.[cal citació]

Abans d'endinsar-se professionalment al món del Disseny Industrial, Pedro va mantenir una breu experiència laboral amb el món de la moda de la mà del dissenyador Jesús del Pozo (1946-2011). Per Jesus, Pedro va dibuixar i es va encarregar dels projectes ideats pel tàndem format pel modista i la seva sòcia, Margaret Watty. Aquesta relació laboral només va durar un parell d'anys, el temps que li va costar a Pedro adonar-se que, aquest no era el seu camí. “El diseño de ropa es muy rápido y gratificante. En aquel trabajo yo echaba de menos un ritmo más reposado, poder presentar las cosas cuando yo quisiera y no cuando el mercado lo requiere. En las ferias del mueble que se repiten periódicamente, puedes aparecer un año con muchos productos y no hacer ninguno para el siguiente, sin que se resienta tu trayectoria profesional. En la moda esto supone, el desastre.”[9]

Nuevas Manufacturas (MNF)Modifica

El 1984 Pedro va fundar la seva pròpia empresa, Nuevas Manufacturas (MNF) en què va començar a produir a nivell artesanal, els seus dissenys més recents. Aquests van ser mostrats a finals del mes d'octubre del mateix any en una exposició a la galeria d'Andrés Alfaro Hoffman, a València. Durant el temps que aquesta es va mantenir oberta, diversos dels seus productes van trobar productor empresarial, com la Cadira Acatica que va començar a ser produïda per Martinez Medina l'any 1986, la butaca 115 i el paravent Voyeur van ser editats el mateix any pel galerista Luis Adelantado, la col·lecció de carrets Veloz van entrar al catàleg de Punt Mobles en 1988, i la llum Egípcia va ser editada per la catalana Santa & Cole en el mateix any, igual que la catifa Perspectiva ho va ser per BD Madrid.[cal citació]

Tan sols un any després, Pedro ja disposava d'una col·lecció de mobles que encara que formalment podien ser definits com a propis de l'estil postmodern dels 80, a la vegada quedaven lluny d'aquest. Al març de 1985 el conegut programa Metròpolis emès en la 2 de RTVE, va dedicar uns minuts als seus últims dissenys al costat dels seus dissenys més recents, com la taula auxiliar Dora (1984), el llum Olímpica (1986), el tamboret Dry Martini i el rellotge Lapsus (1986).[10]

ReconeixementModifica

El 1986, la companyia d'artesania nacional, Artespaña, es va posar en contacte amb els millors dissenyadors espanyols del moment, entre els quals cal destacar la presència de José Juan Belda, Miguel Ángel Ciganda, Josep Lluscà, Rafael Moneo, André Ricard, Oscar Tusquets i la del mateix Pedro Miralles, per tal de realitzar-los un encàrrec per a la seva pròxima col·lecció. Aquesta va ser batejada amb el nom d'Azimut i va ser, "concebida con planteamientos diferentes a otras editoras de diseño.[1] Al mismo tiempo la colección debía estar compuesta por muebles cuyas formas debían estar regidas por las únicas directrices impuestas por la compañía, “empleo exclusivo de materiales nobles, máxima calidad técnica, investigación o recuperación de diseños tradiciones y la asunción de un producto distintivo para la artesanía española."[11]

Per a això, Pedro va dissenyar i crear les còmodes i l'aparador Poynton, la qual cosa va suposar tot un repte formal per tractar-se del seu primer projecte realitzat totalment en fusta i de manera artesanal. Tots dos objectes van ser produïts per Artespaña a partir de 1988.[cal citació]

El 1987, Pedro va ser becat per l'IMPIVA (Institut de la Mitjana i Petita Indústria Valenciana) per estudiar el Màster de Disseny en la Domus Academy de Milà on va gaudir de les classes de teòrics i professionals del disseny de la talla d'Andrea Branzi, Gaeatano Pesce, Francesco Binfaré, etc. Com a professors visitants va tenir l'ocasió de conèixer a Ettore Sottsass i Philippe Starck, etc.[12]

Un any més tard, el 1988 el Ministeri d'Indústria li va concedir una de les seves beques per treballar a l'estranger, gràcies a la qual, Pedro va viatjar a Paris per col·laborar amb l'empresa XO del dissenyador Philippe Stark (1949), de la qual va néixer la col·lecció LYNX.

El mateix any, va mantenir contacte amb firmes italianes com Ceccoti per a qui va dissenyar el penjador Pezzunia, i amb Mosca per a qui va desenvolupar cadira Hakernar com a part de la col·lecció Sedie & Company, projecte desenvolupat pel professor de l'escola Massimo Morozzi.[cal citació]

Maduresa ProfessionalModifica

El 1988 va començar a col·laborar amb la firma valenciana Punt Mobles amb els projectes de la cambrera Veloz i les taules niu Andrews Sisters, més tard va desenvolupar els dissenys de l'escriptori Compàs (1990) i la consola Alfiler (1992). Alhora, per a la també valenciana Andreu World va crear la col·lecció Éboli i la butaca Immòbil Rita.[cal citació]

Durant l'any 1989, Pedro va ocupar el lloc de director d'art a l'empresa Ebanis, amb seu a Llíria (València). En aquest període va desenvolupar diversos projectes a més de produir-los, com les col·leccions Angular i Maklas, la taula Buster, les taules Tea & Coffe i la taula de menjador Balauster.[cal citació]

Al mateix temps, per a l'empresa amb seu a Sant Sebastià, Sellex va desenvolupar el projecte de mobles auxiliars PASS-IN. Només un any més tard, BD Ediciones de Diseño de Barcelona, va editar l'original disseny del Rellotge Estación. Ja en 1991 els artesans del moble de Sòria van fabricar la col·lecció de Mobles Kerylos i la catalana Eclipsi va produir la curiosa llum Lidquid i Carlos Jané es va ocupar de portar a terme la producció de la cadira Arabesco. Per a l'empresa Encanya, dedicada a la producció de mobiliari en fibra de Ratan, va realitzar la col·lecció de cadires d'exterior Azalea el 1990 i la butaca de terrassa Clivia el 1992. Aquell mateix any va crear per a Mobles DO + CE la col·lecció Baldaquino, alhora que va treballar en el projecte de la paperera Torre del Oro per al mobiliari urbà de l'Expo'92, i per al Projecte Carmen desenvolupat per formar part de la Feria Il Habitare en el Tempo, celebrada a Venècia el 1993 i al que Pedro va aportar els projectes de la butaca Rondó i la llibreria Altar, produïts per les firmes Jacinto Usán i Antonio Almerich, respectivament.[cal citació]

A aquesta completa trajectòria projectual de Pedro, també s'han d'afegir altres projectes que per raons desconegudes no es van arribar a produir, com l'aparador Pilastra (1992) projectat per Chueca o la llibreria Escala (1993) realitzada per l'Editora Babel Edicions de Disseny SL.[cal citació]

Anys de DocentModifica

La primera incursió de Pedro en el món de la docència va ser el 1990. El Vicerectorat d'Extensió Universitària en col·laboració amb el Departament de Composició Arquitectònica l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid (ETSAM), va impartir un Programa de Tallers dedicats a l'Arquitectura Escenogràfica, la realització de maquetes d'Arquitectura a més de la Fotografia i el Vídeo a l'arquitectura. Entre aquestes especialitats, també es va fer un forat al Disseny del Moble, taller que va ser dirigit pel mateix Pedro Miralles,[13] de la mà del catedràtic en arquitectura Manuel Blanco.

Després de la seva primera experiència com a docent a Madrid, Pedro va treballar com a professor de disseny a la Facultat de Belles Arts (UCLM) de Conca entre els anys 91 i 93, temps durant el qual va arribar a ostentar el lloc de vicedegà.[14]

El 1992, Pedro es va trobar amb la necessitat d'aconseguir el Doctorat per poder seguir exercint com a professor a la Universitat de Castella-la Manxa, (UCLM). Aquest mateix any va presentar a la Universitat Politècnica de València, el seu treball d'iniciació a la recerca (DEA), per a la posterior realització de la Tesi Doctoral al Departament de Pintura de la Facultat de Belles Arts. El treball va ser titulat:“EL OBJETO EXPUESTO: Sistemas de Presentación en los nuevos museos de Artes Aplicadas” i dirigit per la professora M º José Martínez de Pisón.[cal citació]

Finalment, el 30 d'agost de 1993, el món del disseny va rebre un cop dur amb la notícia de la inesperada mort de Pedro. Als seus 38 anys acabats de fer, Pedro ens va deixar un ampli llegat de dissenys plens d'elegància i sobrietat, d'un estil marcat per la seva forta personalitat.[cal citació]

OBRES [cal citació]Modifica

PROJECTE

ANY

PRODUCTOR

1

Biombo VOYEAUR/OCULAR

1986

Luis Adelantado

2

Lámpara OLIMPICA

1986

NMF Madrid

3

Mesas LINE y DEMI LINE

1986

Manufacturas

4

Reloj LAPSUS

1986

Manufacturas

5

Silla ACUATICA

1986

ARFLEX & MARTINEZ

6

Sillón 115

1986

Luis Adelantado

7

Alfombra CALZADA

1987

B.D Barcelona

Alfombra CARMENES

1987

B.D Barcelona

Alfombra PEERSPECTIVA

1984

B.D Barcelona

8

Aparador POYNTON

1988

ARTESPAÑA

9

Carrito CAMARERA VELOZ

1988

Punt Mobles

10

Colección DRY Martini y BRUT

1988

Akaba

11

Colección EBOLI

1987

Andreu World

12

Lámpara EGIPCIA

1988

Santa & Cole

13

Mesas NIDO ANDREW SISTERS

1988

Punt Mobles

14

Silla HAKERNAR

1988

Sedie & Company

15

Butaca ENMA

1989

Santa & Cole

16

Colección ANGULAR

1989

Ebanís

17

Colección ILUSTRADA

1989

ARTESPAÑA

18

Colección LINX

1989

XO

19

Colección MAKLAS

1989

EBANIS

20

Mesa BUSTER

1989

Ebanis

21

Mesas TEA & COFFE

1989

Ebanis

22

Mueble PASS-IN

1989

Sellex

23

Colecciónes Progreso y Tirante

1989

Sonadal

24

Perchero PEZZUNIA

1989

Ceccoti

25

Sillón RITA

1989

Andreu World

26

Escritorio COMPASS

1990

Punt Mobles

27

Reloj ESTACIÓN

1990

B.D. Barcelona

28

Silla y Taburetes AZALEA

1990

EN CANYA

29

Colección KERYLOS

1991

Muebles SORIA

30

Lámpara LIQUID

1991

Eclipsi

31

Silla ARABESCO

1991

Carlos Jané

32

Aparador PILASTRA

1992

Chueca

33

Colección BALDAQUINO

1992

DO+CE

34

Consola ALFILER

1992

Punt Mobles

35

Candelabro LICEO

1992

Taller 1

36

Lamparas CUATRO CUARTOS

1992

VAPOR

37

Mesa BALAUSTER

1992

EBANIS

38

Papelera TORRE DEL ORO

1992

Sevilla

39

Tresillo CLEVIA

1992

EN CANYA

40

Librería ESCALA

1993

BABEL

41

Librería Altar

1993

Almerich

42

Butaca RONDO

1993

Jacinto Usán

ReferènciesModifica

  1. MIRALLES, Pedro, “El Universo Personal de Pedro Miralles”, Revista Diseño Interior Nº 30, Ed. GlobusCom, Madrid, Noviembre 1993,pagina 12.
  2. Arxiu personal, Emilio Miralles, Madrid.
  3. MIRALLES, Emilio, "3.-Estudis al Col·legi del Pilar de València", Documentació biogràfica de Pere, Madrid.
  4. MIRALLES, Emilio, "8. - Relació de Pedro Miralles amb el Món de la Cultura. La MogudaMadrilenya ", Documentació Biogràfica de Pedro, Madrid.
  5. FEDUCHI, Pedro, "entrevista personal", Madrid, 3 març 2014.
  6. MIRALLES, Emilio, "7. - Residència a Madrid", Documentació Biogràfica de Pedro, Madrid.
  7. GÓMEZ, Ricardo, "entrevistes personal", València, 26 octubre 2009.
  8. LECHADO, José Manuel, “Rutinas y Sustos”, La Movida – Una Crónica de los 80, Ed. Algaba, Madrid, 2005, página 107. 
  9. MIRALLES, Pedro, “ Pedro Miralles”, Retrato, Magazine El Mundo, Madrid, 28 de Abril, 1990, pagina 54.
  10. http://www.rtve.es/alacarta/videos/metropolis/metropolis-pedro-miralles/2317917/
  11. ÁLVAREZ M, Anna, “Catorce diseñadores recuperan las raíces del mobiliario tradicional”, Casa y Ambiente, La Vanguardia, Barcelona, 20 de Noviembre de 1989.
  12. MIRALLES, Emilio, “ 10.- Estudios de Diseño en la Domus Academy”, Documentación biográfica, Madrid
  13. TELLERIA, Alberto, “Flores del Desierto”, Diseño Interior, Madrid, Nº22, Enero 1993, página 12.
  14. MARTINEZ, Herminia, “entrevista personal”, Madrid, 11 de febrero 2010.