Pedro Puche Lorenzo

director de cinema espanyol
(S'ha redirigit des de: Pedro Puche)

Pedro Puche Lorenzo (Iecla, 1887-Barcelona, 9 de juliol de 1959)[1] va ser un director de cinema, guionista, lletrista i director de doblatge espanyol.

Infotaula de personaPedro Puche Lorenzo
Biografia
Naixement1887 Modifica el valor a Wikidata
Iecla (Regió de Múrcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 juliol 1959 Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, director de doblatge, lletrista Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0699784 Allocine: 202666 Allmovie: p692920 TMDB.org: 1287682
Discogs: 1267578 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Va estudiar Magisteri i Dret, carrera en la qual es va llicenciar.[2] Va treballar com a periodista i molt jove va començar a escriure poesia,[3] obres teatrals (Me quiero casar, El cantor...), lletres de cuplets (Nena,[3] Bésame, bésame o Mírame siempre, que posteriorment cantaria Sara Montiel).[4] o llibrets de sarsuela (El aguilón, de Joaquín Zamacois[5] o Fiat-Lux, d'Isidro Roselló i Felipe Caparrós). També va ser director i dialoguista de doblatge. Es va instal·lar en Barcelona en 1932, on va arribar a dirigir els recentment creats estudis Trilla-La Riva,[2] i va col·laborar en els guions de pel·lícules com Pasa el amor (1933), d'Adolf Trotz o Incertidumbre (1936), d'Isidro Socías i Juan Parellada.[4] El 1935 va dirigir la seva primera pel·lícula, sota el pseudònim de James Bauer. Es tractava de No me mates (los misterios del Barrio Chino), una paròdia del gènere policíac.[4]

En esclatar la Guerra Civil, la producció cinematogràfica a Barcelona va quedar en mans de la CNT-FAI, ja que el Sindicat de la Indústria de l'Espectacle (SIE) va col·lectivitzar les sales d'exhibició i la major part dels estudis cinematogràfics de Barcelona. Naixia així la productora SIE Films,[6] per a la qual treballaria Puche i que va produir diverses pel·lícules durant la guerra. Inicialment, les produccions confederals van ser curtmetratges, de contingut fonamentalment propagandístic o d'adoctrinament. Puche va dirigir en 1937 La última,[7] un curt que tractava de conscienciar dels perills de l'alcoholisme i que possiblement formava part d'alguna campanyes pedagògiques anarquistes per a la «higienització dels costums».[8] No obstant això, no va arribar a estrenar-se.[9] Posteriorment, es van abordar també llargmetratges de ficció, dels quals van arribar a realitzar-se quatre. Els primers van ser Aurora de esperanza[10] i Barrios bajos.[11] Aquest va ser rodat al gener i febrer de 1937, en els estudis Orphea, sota la direcció de Pedro Puche. D'acord amb el testimoniatge del seu fill, Puche va acceptar l'encàrrec de dirigir la cinta per «necessitats econòmiques».[12] La pel·lícula, un melodrama, va tenir gran èxit comercial,[13] encara que no va ser del grat dels dirigents confederals.

Després de la guerra, va haver de passar davant un tribunal de depuració franquista per la seva col·laboració amb SIE Films durant la contesa. Va ser exonerat, per la qual cosa va poder continuar la seva carrera artística,[14] pràcticament de manera immediata, ja que ja en 1939 va dirigir la pel·lícula Manolenka, una adaptació d'una obra de Adolfo Torrado i Leandro Navarro,[15] amb guió de Ramón Torrado i Heriberto Santaballa Valdés, i Lina Yegros de protagonista.[4] En 1941 va fundar la productora Ritmo, per la que v dirigiE dues pel·lícules més,[2] que també va guionitzar: Una conquista difícil (1941), adaptació d'una obra teatral de Rafael López de Haro, i Mi adorable secretaria (1942), ambdues amb Maruchi Fresno com a protagonista.[4] El 1943 va crear, amb Saturnino Ulargui i José Riera, un estudi de doblatge denominat Parlo Films, al front dels quals va estar Puche fins a la seva mort.[1] A més de dirigir el doblatge de pel·lícules estrangeres al castellà, Puche va ser el director de doblatge de la pel·lícula d'animació El cigronet valent (1945)[16] i de la seva seqüela, Alegres vacaciones (1948).[17]

Filmografia

modifica
Any Trrball Acreditat com
Director Guionista Director de doblatge
1933 Pasa el amor   
1935 No me mates (los misterios del Barrio Chino)   
1936 Incertidumbre   
1936 La última (curtmetratge)   
1937 Barrios bajos      
1939 Manolenka      
1941 Una conquista difícil      
1942 Mi adorable secretaria      
1945 Cigronet valent (animació)   
1948 Alegres vacaciones (animació)   

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Caparrós Lera, 1981, p. 194.
  2. 2,0 2,1 2,2 Crusells Valeta, 2009.
  3. 3,0 3,1 «Ha fallecido don Pedro Puche». ABC, 11-07-1959. Arxivat de l'original el 2016-03-22 [Consulta: 12 febrer 2023].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Torres, 2004, p. 284.
  5. «Una zarzuela de Zamacois». El Progreso, 19-10-1928.
  6. Crusells Valeta, 1998, p. 126-127.
  7. Martínez Muñoz, 2008, p. 270.
  8. Martínez Muñoz, 2008, p. 271.
  9. Martínez Muñoz, 2008, p. 70-71.
  10. Martínez Muñoz, 2008, p. 350.
  11. Martínez Muñoz, 2008, p. 356.
  12. Caparrós Lera, 1981, p. 187.
  13. Martínez Muñoz, 2008, p. 79.
  14. Martínez Muñoz, 2008, p. 358.
  15. Castro de Paz, 1993, p. 291.
  16. Montiel, 2012, p. 86.
  17. Candel, 1993, p. 55.

Bibliografia

modifica