Maruchi Fresno

actriu espanyola

María de Lourdes Gómez-Pamo López del Fresno, coneguda artísticament com a Maruchi Fresno (Madrid, 14 de febrer de 1916El Escorial, Madrid, 19 de juliol de 2003), va ser una actriu espanyola.[1]

Infotaula de personaMaruchi Fresno
Maruchi Fresno.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 febrer 1916 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort19 juliol 2003 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
El Escorial (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturacementiri de San Justo Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióActriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1934 Modifica el valor a Wikidata –

IMDB: nm0294393 Find a Grave: 7725075 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Filla de l'actor i caricaturista Fernando Fresno, els seus primers contactes amb el món de l'escena es produeixen quan encara no ha finalitzat els seus estudis elementals, debutant al cinema a l'edat de 18 anys amb la pel·lícula El agua en el suelo, d'Eusebio Fernández Ardavín.

Es llicencia en Ciències químiques, i a l'inici de la Guerra Civil emigra a l'Argentina, on continua la seva carrera teatral.[2]

Una vegada finalitzada la contesa torna a Espanya i es converteix en una de les figures més sòlides del panorama artístic del moment, tant en cinema com en teatre. En la pantalla gran participa en pel·lícules com Nostalgia, (1942), de Juan de Orduña, Altar mayor (1943), de Gonzalo Delgrás, Reina santa (1946), de Rafael Gil, Serenata española (1947), de Juan de Orduña, Brigada criminal (1950), de Ignasi F. Iquino, Balarrasa (1950) o Catalina de Inglaterra (1951), aquestes dues últimes de José Antonio Nieves Conde. En teatre cull nombrosos èxits, per exemple amb Maria Estuard, i El somni d'una nit d'estiu (1950).

En 1953 es casa amb el director de teatre i escriptor Juan Guerrero Zamora, amb el qual va tenir un fill. Se separaria de Guerrero Zamora anys més tard.

A partir dels anys 60, la seva presència cinematogràfica es va reduint progressivament. Intervé a Algo amargo en la boca (Eloy de la Iglesia, 1969) o La Regenta (Gonzalo Suárez, 1974), però continua mantenint la seva activitat tant a nivell teatral com televisiu.

Durant anys, interpreta sobre les taules El milagro de Anna Sullivan (1961), en el paper de Kate Keller, El zapato de raso (1965), de Paul Claudel, Águila de blasón, de Valle-Inclán (1966), Fedra (1973), de Miguel de Unamuno, Tauromaquia (1975), de Juan Antonio Castro, Medea (1979), d'Eurípides, Mariana Pineda (1982), de Federico García Lorca, Tito Andrónico (1983), de William Shakespeare, ¡Oh Penélope! (1986), de Gonzalo Torrente Ballester i La importancia de llamarse Wilde (1992). També intervé assíduament en els espais dramàtics de Televisió Espanyola: Estudio 1 y Novela, així com a la sèrie Clase media, protagonitzada per Antonio Ferrandis.

PremisModifica

Trajectòria a la TVModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica