Pedro Vallina

Pedro Vallina Martínez (Guadalcanal, província de Sevilla, 1879 - Veracruz, Mèxic, 1970) va ser un metge i anarquista espanyol. Nascut de pare asturià i mare sevillana (natural de Cantillana) instal·lats en la Serra Nord de Sevilla. De posició acomodada, Pedro Vallina va estudiar medicina a Sevilla, Cadis, París i Londres (en aquests dos últims llocs com a exiliat) alhora que, des de jove, va destacar en la seva faceta política com anarquista, sobretot, a partir de la seva estada a Cadis i la presa de contacte amb Fermín Salvochea Álvarez.

Pedro Vallina

Biografia
Naixement	1879 Guadalcanal (Província de Sevilla)
Mort	1970 (90/91 anys)
Dades personals
Ideologia política	Anarquisme
Activitat
Ocupació	metge

Biografia

Pedro Vallina va néixer a Guadalcanal, província de Sevilla, l'any 1879 en el si d'una família relativament benestant. Aleshores el republicanisme federal tenia gran empremta encara en el camp andalús, i la posició acomodada de la família Vallina, va permetre que els seus fills fossin educats en les tendències més progressistes de l'època.

Molt jove marxa a Sevilla per iniciar els seus estudis en medicina. Considerant-se ja anarquista, arriba amb 19 anys a Cadis, on coincideix amb Fermín Salvochea, a la seva enèsima sortida de presidi (1898) i de qui es convertirà en alumne en les lides revolucionàries.

Junts, marxen a Madrid, un any després, on Vallina es relacionarà amb els cercles anarquistes i republicans pimargallans. Serà amic també de Nicolás Salmerón y Alonso. Durant la seva estada a Madrid tindrà topades amb les autoritats judicials (per exemple en la causa denominada "Complot de la Coronació", un fracassat pla per atemptar el dia de la coronació d'Alfons XIII) i passarà cert temps en presó.

Finalment ha de fugir d'Espanya i s'exilia a París en 1902. La continuació de les seves activitats revolucionàries a França, (on entaularà relacions, entre altres, amb Louise Michel), li val l'expulsió d'aquest Estat.

En 1906 arriba a Anglaterra com a refugiat polític. Aquest país es va convertir a finals del segle xix i principis del XX en un refugi per als revolucionaris de tot el món, que a canvi, no conspiraven contra la monarquia britànica. S'instal·la a Londres i serà assidu del Cercle Anarquista Jueu de la ciutat, entaulant relació amb figures com Rudolf Rocker, Errico Malatesta o Piotr Kropotkin.

Poc després de començar la Primera Guerra Mundial, una amnistia general li va permetre tornar a Espanya, encara que la continuïtat de les seves activitats el condemna a l'exili interior a la Sibèria Extremenya i a Navarra. Per aquesta època ingressa a la CNT i pertanyerà al Comitè Nacional d'aquesta organització que va tenir seu a Sevilla a inicis de la Dictadura de Primo de Rivera, part de la qual estarà pres i després, de desterrament a Tànger i Casablanca. Abans d'aquest exili crearà el 1923, gràcies a la subscripció popular oberta pel diari El Noticiero Sevillano, el Sanatori Antituberculós "Vida" molt a prop de Cantillana, on va anar a viure i on atenia gratuïtament als malalts que no tenien mitjans econòmics. Per a ell, com a metge, calia guarir les malalties i alhora lluitar contra les causes que la provocaven. El Sanatori va quedar sense acabar, perquè va ser desterrat novament en instaurar la Dictadura del Primo de Rivera. Tornarà a viure en el Sanatori després de la proclamació de la Segona República, a partir de 1932.

Va ser enllaç a Sevilla del comitè revolucionari creat a Madrid per proclamar la Segona República. Gran part de la Segona República Espanyola la va viure a Sevilla, al Sanatari Antituberculós de Cantillana. Durant aquest període esclatarà el "Cas Vallina", de gran polèmica dins de la CNT. Es va tractar dels fets de maig de 1932 a Sevilla, i les seves conseqüències. Vallina estava en contra de la violència utilitzada per alguns cenetistes. Travarà amistat amb Blas Infante, i donarà suport la seva candidatura andalusista. I continuarà la seva activitat com a metge, com a part inseparable del seu anarquisme humanista.

Participarà activament en la defensa de la República des del primer moment. En produir el cop d'estat del 18 de juliol, fugirà a la zona republicana i organitzarà la resistència a diversos pobles, participant-hi com a milicià, com a metge i com a soldat, i després de la derrota de la República, tornarà a marxar a l'exili: aquest cop serà Mèxic per no tornar.

En Mèxic servirà de metge a les comunitats d'amerindis mexicans fins a la seva mort elo 1970.

Projecció de Vallina

Va ser interpretat per Manuel Morón en el film Una Pasión Singular (2002) d'Antonio Gonzalo, que versa sobre la vida de Blas Infante.

En 1999 alguns historiadors i la CGT van aconseguir recuperar part de la seva biografia, entrevistant a ancians de la Sibèria Extremenya que encara el recordaven i aconseguint contactar amb dos dels seus fills.

Les memòries de Pedro Vallina van ser inspiració per Vicente Tortajada en la confecció de la seva novel·la: Flor de cananas, Sevilla, 1999.

Bibliografia

• Pedro Vallina. Mis memorias. ed. Libre Pensamiento, 2000. 
• Pedro Vallina. Crónica de un revolucionario. Con trazos de la vida de Fermín Salvochea.. SOV CNT-AIT Cádiz., 2007. 
• Jacques Maurice. El anarquismo andaluz. ed. Crítica., 1987. 
• J.L. Gutiérrez Molina. El Estado contra la Anarquía. ed. Síntesis., 2008. 
• Ramón Barragán Reina. Cantillana II República. La esperanza rota, pp. 45-48. Muñoz Moya editores, 2006.