Pedro de Ardanaz Valencia

Pedro de Ardanaz Valencia (Tafalla, 21 de setembre de 1638 - Toledo, 11 d'octubre de 1706). Fou un compositor i mestre de capella.

Infotaula de personaPedro de Ardanaz Valencia
Biografia
Naixement21 setembre 1638 modifica
Tafalla modifica
Mort11 octubre 1706 modifica (68 anys)
Toledo modifica
Mestre de capella
modifica
Activitat
OcupacióCompositor modifica

És probable que iniciés els seus estudis musicals a la seva ciutat natal amb mestres locals, com Agustín Berges i Bernardino de Olóriz, tots dos organistes. També van ser responsables de la seva formació els mestres Miguel de Boneta i Juan de Isaba. El 17 de setembre de 1647, quan comptava 8 anys d'edat, Ardanaz ingressà de seise a la Catedral de Toledo, on va continuar la seva formació musical. Va ser deixeble de Tomás Micieces (Pare) i condeixeble de Miguel de Irízar i Matías Durango. El 1658 va obtenir per oposició el magisteri de la Catedral de Pamplona, plaça que va exercir durant 15 anys.

De la capital de Navarra va passar novament a la Catedral de Toledo on després d'unes dures oposicions va accedir al magisteri la seva capella, càrrec en el que es va mantenir fins al seu traspàs. Ardanaz prengué possessió del magisteri toledà càrrec el 3 d'agost de 1674, on succeí a Juan de Padilla. Durant diversos anys l'Ajuntament de Toledo li va encarregar la composició i consegüent impressió de les nadales de La Nit de Nadal.

L'11 d'abril de 1713, als 7 anys de la seva mort, els sacerdots de la catedral van pagar a la seva germana 40.800 maravedíes pel treball que el mestre havia deixat a la catedral, el qual va ser inventariat i guardat. El seu successor en el càrrec fou Juan Bonet de Parets. Probablement hagi desaparegut part del seu llegat musical, però gràcies a l'inventari de Rubio Piqueras (1928) es conserva una relació de 9 títols d'Ardanaz a l'Arxiu de la Catedral de Toledo, encara que en alguns d'ells s'especifiqui falta. El prestigi d'Ardanaz com a compositor va ser més que notable en la seva època i Francesc Valls, en el seu tractat Mapa Harmonico posa Ardanaz com a exemple del bon fer, i inclou un fragment del seu villancet Aguas suspended. També es conserven obres seves als fons catalans TarC i CMar.

ObresModifica

Misses
  • Misa a ocho sobre el Ave María
  • Misa de Réquiem
Himnes
  • Vexilla Regis
Motets
  • A nuestra señora del Rosario
  • Iste cognovit justitia
  • Motete de la Dominica tercia
Oficis
  • Invitatorium defunctorum, Regem, cui omnia vivunt
  • Parce mihi, Domine
Salms
  • Beatus vir
  • Credidi
  • Dixit Dominus
  • Laudate Dominum
  • Magnificat
  • Miserere
Nadales
  • Celestes escuadras
  • En qué piensas, pastor admirado
  • Oigan de un amante
  • Olas de la mar
  • Pues el prado muda toda su armonía
  • Pues que por mí encarnaste
  • Un moresquillo

BibliografiaModifica

  • CASARES, Emilio. Diccionario de la música Española e Hispanoamericana. Madrid: SGAE, 1999.
  • GARCIA DE SALAZAR, Juan; IGLESIAS, Alejandro Luis. En torno al barroco musical español: el oficio y la misa de difuntos de Juan García de Salazar. Salamanca. Ediciones Universidad de Salamanca y Colegio Universitario de Zamora, 1989.
  • Archivo de la Santa Iglesia Catedral Primada de Toledo http://www.catedralprimada.es/mapa_web/
  • Obres de Pedro Ardanaz a l'IFMuC[1]