Pelasg

(S'ha redirigit des de: Pelasg (fill de Zeus))
Aquest article tracta sobre l'heroi fill de Zeus i de Níobe. Si cerqueu el grup humà, vegeu «pelasgs».

Pelasg (en llatí Pelasgus), (en grec antic Πελασγός Pelasgos), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Zeus i de Níobe.

Infotaula personatgePelasg
Tipuspersonatge mitològic grec
autòcton
ésser humà possiblement fictici Modifica el valor a Wikidata
Dades
Sexehome Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeDeianira (en) Tradueix, Cyllene (en) Tradueix i Melibea Modifica el valor a Wikidata
MareNíobe Modifica el valor a Wikidata
PareZeus Modifica el valor a Wikidata
FillsLicaó i Temen (fill de Pelasg) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Càrrecmythological king of Arcadia (en) Tradueix i rei d'Argos Modifica el valor a Wikidata

Va ser el primer rei d'Arcàdia i els grecs el consideraven el primer home, ja que havia "nascut de la terra". Va inventar l'ús de les cases i va fer distinció entre les plantes útils i les perjudicials. Casat amb Melibea (o també amb la nimfa Cil·lene, o amb Deianira), va ser pare de Licàon.[1]

Va donar nom als pelasgs, primers pobladors de Grècia.[2]

Hi ha una versió de la llegenda, coneguda a Tessàlia, que diu que Pelasg va tenir una filla Làrissa (que de vegades és la seva mare, i Pelasg és el fruit de la unió d'aquesta Làrissa amb Posidó). Tenia dos germans, Aqueu i Ftios, amb els quals va marxar cap a Tessàlia (que llavors es deia Hemònia), expulsant els pobles salvatges que hi vivien. Van dividir el país en tres parts, una per cada germà. Més endavant els seus descendents van ser expulsats pels Curets i pels leleges. Una part d'aquests pelasgs van fer cap a Itàlia.

ReferènciesModifica

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 422. ISBN 9788496061972. 
  2. Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209, plana 169. Barcelona, octubre del 1997, ISBN 84-297-4146-1