Per a altres significats, vegeu «Larissa (desambiguació)».

Larissa[1] o Larisa[2] (grec antic: Λάρῑσα, llatí: Lārīsa, menys sovint Λάρῑσσα / Larissa) va ser, segons la mitologia grega, una heroïna que tan aviat es considera de l'Argòlida com de Tessàlia, així com el nom de diverses ciutats.

Infotaula personatgeLarissa

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge de la mitologia grega
nimfa grega Modifica el valor a Wikidata
Context
MitologiaReligió a l'antiga Grècia Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaPosidó Modifica el valor a Wikidata
ParePelasgus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsPelasg, Achaeus (en) Tradueix i Ftios Modifica el valor a Wikidata
Dracma de la ciutat de Larisa de Tessàlia (circa 380-365 aC); l'anvers representa Larissa.

El seu nom vol explicar l'homonímia de les ciutats que es deien Larisa, principalment Larisa de Tessàlia i la ciutadella d'Argos, de manera que seria l'epònima d'aquestes ciutats. És considerada de vegades mare de Pelasg, fruit de la seva unió amb Zeus o amb Posidó, però altres vegades hom la coneix com a filla de Pelasg. En el primer cas, a més de Pelasg, va tenir per fills Aqueu i Ftios, que van emigrar de l'Argòlida a Tessàlia.

En altres ocasions, Larissa és una filla de Píasos, rei de Tessàlia, i esposa de Cízic: Estrabó[3] informa que aquest personatge era de la ciutat eòlia de Larisa Fricònida, situada a la vora del riu Hermos. Abans de les seves noces amb Cízic, rei dels dolions, va ofegar Píasos, son pare, en una bota de vi perquè l'havia forçada: quan Píasos es va inclinar dins un tonell per agafar-ne vi, Larissa l'agafà pels peus, el va fer trabucar dins el tonell i s'hi va anegar.[1]

La cinquena lluna del planeta Neptú porta el seu nom.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Grimal, Pierre; Franquesa, Montserrat (trad.); Gestí, Joaquim (trad.); Martí, Andreu (trad.). Diccionari de Mitologia Grega i Romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 314. ISBN 9788496061972. 
  2. Segons el Diccionari Grec-Català.
  3. Geographica XIII 3.4: «Ἴδιον δέ τι τοῖς Λαρισαίοις συνέβη τοῖς τε Καϋστριανοῖς καὶ τοῖς Φρικωνεῦσι καὶ τρίτοις τοῖς ἐν Θετταλίᾳ· ἅπαντες γὰρ ποταμόχωστον τὴν χώραν ἔσχον οἱ μὲν ὑπὸ τοῦ Καΰστρου, οἱ δ´ὑπὸ τοῦ Ἕρμου, οἱ δ´ὑπὸ τοῦ Πηνειοῦ. Ἐν δὲ τῇ Φρικωνίδι Λαρίσῃ τετιμῆσθαι λέγεται Πίασος, ὅν φασιν ἄρχοντα Πελασγῶν ἐρασθῆναι τῆς θυγατρὸς Λαρίσης, βιασάμενον δ´αὐτὴν τῖσαι τῆς ὕβρεως δίκην· ἐγκύψαντα γὰρ εἰς πίθον οἴνου καταμαθοῦσαν τῶν σκελῶν λαβομένην ἐξᾶραι καὶ καθεῖναι αὐτὸν εἰς τὸν πίθον. Τὰ μὲν οὖν ἀρχαῖα τοιαῦτα»