Montserrat Franquesa Gòdia

Traductora, professora, neohel·lenista i esperantista catalana; llicenciada en filologia clàssica i en filologia germànica, i doctora en traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona.
(S'ha redirigit des de: Montserrat Franquesa)

Montserrat Franquesa Gòdia (Lleida, 1966 - Barcelona, 2021) va ser una traductora, professora, neohel·lenista i esperantista catalana;[1] llicenciada en filologia clàssica i en filologia germànica, i doctora en traducció[2] per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Infotaula de personaMontserrat Franquesa Gòdia
Montserrat Franquesa.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1966 Modifica el valor a Wikidata
Lleida (Segrià) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 octubre 2021 Modifica el valor a Wikidata (54/55 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióTraductora i professora
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona
professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJosep Franquesa i Solé Modifica el valor a Wikidata
Premis
Premi de l'Associació de Traductors Grecs (Atenes), 2002

Conjuntament amb Joaquim Gestí i Andreu Martí era autora de la versió catalana del Dictionnaire de la mythologie grecque et romaine, de Pierre Grimal, amb la consegüent incorporació al català d'un bon nombre de noms propis grecs i llatins, contribuint al procés de fixació dels criteris de transcripció d'aquests al català.[3][4] Membre fundador de l'Associació Catalana de Neohel·lenistes,[5][6] va traduir juntament amb Joaquim Gestí diversos autors neogrecs,[5] entre ells Dora Iannakopoulou, Petros Màrkaris, Litsa Psarafti, Maria Skiadaresi, Soti Triantafillou, Thanassis Valtinós, Geòrgios Viziïnos i Lilí Zografou.[1] Va ser membre i presidenta de l'Associació de Professorat d'Alemany de Catalunya,[7] i va traduir de l'alemany al català obres de Joseph Roth,[8] Sebastian Haffner, Karl Bruckner o Dirk Reinhardt, entre altres.

Va investigar la tasca cultural de la Fundació Bernat Metge pel que fa a la traducció dels clàssics grecs i llatins al català, que va ésser objecte de la seva tesi doctoral,[2] fruit de la qual va publicar La Fundació Bernat Metge, una obra de país (1923-1938),[9] on analitza el paper dut a terme, en la referida etapa inicial, per Francesc Cambó, com a mecenes, per Joan Estelrich com a impulsor i director, per Joaquim Balcells, en tant que revisor de les traduccions llatines i per Carles Riba, pel que fa a la revisió de les traduccions gregues;[10] obra que va completar amb treballs relatius a períodes posteriors de la referida Fundació.[11]

Des del 2017 al 2021 va ser cap de redacció, conjuntament amb Joaquim Gestí, de Visat, revista digital de literatura i traducció del PEN Català (Visat).[12]

Franquesa va ser membre de la junta de l'Associació Catalana d'Esperanto (KEA) i editora en cap de la revista Kataluna Esperantisto, llengua internacional i drets lingüístics, l'òrgan oficial d'aquesta associació.[13] Des d'aquest càrrec, va impulsar la revitalització de la revista en la seva sisena època, tasca que va iniciar amb la publicació del número 369 (135), el juny de 2021.[14] Era filla del també esperantista Josep Franquesa i Solé, empresari i membre del comitè de l'Associació Universal d'Esperanto durant 15 anys i de la Societat Zamenhof i impulsor de l'esperanto en l'àmbit del comerç.[15]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Montserrat Franquesa». Visat. La revista digital de literatura i traducció del Pen Català. Núm. 4. PEN Català, octubre 2007. [Consulta: 22 agost 2016].
  2. 2,0 2,1 «Doctorat de traducció i estudis interculturals». Universitat Autònoma de Barcelona, Data de defensa de la tesi: 29/06/2009. [Consulta: 22 agost 2016].
  3. Montalat, Pere «Ressenyes individuals : GRIMAL, Pierre: Diccionari de mitologia grega i romana, trads. Montserrat Franquesa, Joaquim Gestí i Andreu Martí, Barcelona, Edicions de 1984, 2008». Llengua & Literatura. Societat Catalana de Llengua i Literatura (filial de l'IEC [Barcelona], Núm. 20, 2009, pàgs. 357-362. ISSN: 2013-9527 [Consulta: 21 agost 2016].
  4. Beltran, Guillem «"Notes de lectura" (Ressenya de: Pierre Grimal. Diccionari de mitologia grega i romana)». Serra d'Or. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Núm. 583-584, juliol-agost 2008, pàg. 77. ISSN: 0037-2501.
  5. 5,0 5,1 Montañés, Rubén J. «Els estudis de grec modern» (pdf). Ítaca. Quaderns de Cultura Clàssica. Societat Catalana d'Estudis Clàssics (filial de l'IEC), nº 23, 2007, pàgs. 129-140. DOI: 10.2436/20.2501.01.16 [Consulta: 8 setembre 2016].
  6. «Junta directiva». Associació Catalana de Neohel·lenistes. [Consulta: 22 agost 2016].
  7. «Qui som». Associació de Professorat d'Alemany de Catalunya. Arxivat de l'original el 22 d’octubre 2016. [Consulta: 22 agost 2016].
  8. Roth, Joseph; Estelrich, Pilar (trad.); Franquesa, Montserrat (trad.). Històries d'exili. Lleida: Pagès Editors, 2020. ISBN 9788413031408. 
  9. Franquesa Gòdia, Montserrat. La Fundació Bernat Metge, una obra de país (1923 - 1938). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, juny 2013, p. 291 (Textos i Estudis de Cultura Catalana, 181). ISBN 9788498836127. 
  10. Pujol, Dídac «Ressenya de: Montserrat Franquesa Gòdia, La Fundació Bernat Metge, una obra de país (1923-1938). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2013». Anuari TRILCAT 4, 2014, pàgs. 130-132. ISSN: 2014-4644 [Consulta: 22 agost 2016].
  11. Franquesa Gòdia, Montserrat. «La Fundació Bernat Metge sota el franquisme. L'escenari de la represa (1939-1942)». A: Literatura catalana contemporània: Crítica, transmissió textual i didàctica. (Edició a cura d'Eusebi Coromina i Ramon Pinyol). Barcelona: Societat Catalana de Llengua i Literatura (filial de l'Institut d'Estudis Catalans) / Universitat de Vic / Universitat Central de Barcelona, 2016, pàgs. 49-70 (Treballs de la Societat Catalana de Llengua i Literatura - 11). ISBN 9788499653013. 
  12. «Redacció de la revista Visat» (htlm). Visat. La revista digital de literatura i traducció del PEN Català. PEN Català [Barcelona] [Consulta: 15 juny 2017].
  13. «Kataluna Esperantisto promesas reaperi» (en esperanto). Libera Folio, 06-07-2021. [Consulta: 19 juliol 2021].
  14. Redakcio. «Forpasis la redaktoro de Kataluna Esperantisto» (en esperanto), 19-10-2021. [Consulta: 19 octubre 2021].
  15. «Universala Esperanto-Asocio». [Consulta: 19 octubre 2021].