Pelasgiòtida

regió de l'antiga Grècia, part de Tessàlia

La Pelasgiòtida (grec antic: Πελασγιῶτις) era un districte de Tessàlia habitat pels pelasgiotes o pelasgs, que s'estenia per la vall del riu Tempe, al nord de la ciutat de Feres. S'estenia cap al sud, a la vora del Peneu, per la banda occidental del Mont Ossa i el mont Pèlion. Segons Estrabó també rebia el nom de Plana Pelàsgica.

Infotaula de geografia físicaPelasgiòtida
TipusRegió històrica Modifica el valor a Wikidata

La seva capital era Larisa. Era la part nord-est del país exclosa la península de Magnèsia. Eren ciutats importants de la Pelagiòtida: Crannon, Àtrax, Girton, Feres, Escotussa i altres. També pertanyien a la Pelasgiòtida el territori de Cinoscèfales i el riu Onquest.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). «Thessalia. 2. Pelasgiotis». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 4 gener 2021].