Pellegrino Tibaldi

pintor italià

Pellegrino Tibaldi, també conegut com Il Pellegrini, (Puria, Valsolda, 1527 - Milà, 1596) va ser un pintor i arquitecte italià que també treballà a Espanya

Infotaula de personaPellegrino Tibaldi
Abrégé de la vie des plus fameux peintres, avec leurs portraits gravés en taille-douce, les indications de leurs principaux ouvrages, quelques réflexions sur leurs caractères, et la maniere de (14749294066).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1527 Modifica el valor a Wikidata
Puria (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1596 Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
OcupacióArquitecte i pintor Modifica el valor a Wikidata
MovimentRenaixement Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsPerino del Vaga Modifica el valor a Wikidata
AlumnesDomenico Tibaldi Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
La façana de Sant Fedele a Milà (el frontis és del segle XIX).

Formació a BolonyaModifica

Es va formar com pintor a Bolonya, a l'escola de Bartolommeo Ramenghi, també anomenat Bagnacavallo, i com arquitecte amb Giulio Romano i Sebastiano Serlio.

RomaModifica

 
Façana del Collegio Borromeo a Pavia.

A Roma, entre 1547 i 1549, va conèixer l'obra de Michelangelo Buonarroti i d'artistes del Manierisme com Perin del Vaga.

Com a arquitecte alguns li atribueixen l'obra del palau i la capella dels Poggi a Bolonya. Treballà també com a enginyer militar a Ancona i a Ravenna.

LlombardiaModifica

Posteriorment es traslladà a la Llombardia, on va rebre importants encàrrecs de Carles Borromeo: el Col·legi Borromeo de Pavia (1564) i a Milà, el pati de la Canònica dels Ordinaris de la Catedral (1565), l'església de Sant Fedele (1569), el temple octagonal de Sant Carles al Lazzaretto (1576-1592) i l'església de Sant Sebastià (1577).

Altres obres seves són la Basílica de Sant Gaudenzio a Novara, 1577; la façana de la Madonna dei Miracoli a Saronno, 1583 i el santuari de Rho, 1584). Segons Giorgio Vasari va emprar una "licenza... ordinata nella regola" ("llicència... ordenada de la regla"). La seva arquitectura es distingeix pregonament de la dels seus contemporanis, com per exemple, de la de Vignola.

Va ser nomenat arquitecte del Duomo de Milà, hi va fer el baptisteri, 1567.

Reclamat com a pintor pel rei Felip II, Tibaldi hi va fer una important obra al Monestir de l'Escorial, hi pintà els frescos del claustre i de la biblioteca (1588-1595).

MilàModifica

En els seus darrers anys per la catedral de Milà projectà una façana monumental amb columnes, estàtues i obeliscs que mai es va portar a terme.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pellegrino Tibaldi