Peneplà

Un peneplà o peneplana (del llatí paene = quasi, i plana), designa una àmplia plana quasi uniforme, amb lleugeres desnivellacions producte d'una perllongada erosió i de la coalescencia de conques hidrogràfiques. És un conjunt de tàlvegs i interfluvis d'escàs desnivell respecte de les valls, amb alguns relleus residuals al llarg de la conca dels rius. El peneplà seria, per tant, el resultat de l'última etapa del cicle geogràfic produïda per les aigües hidrogràfiques.

Aquest concepte va ser desenvolupat pels primers geomorfòlegs: William Morris Davis i Walther Penck a principis del segle xx. La utilització d'aquest terme implica la noció, actualment motiu de serioses objeccions, d'una orogènesi a la qual haja succeït una perllongada fase d'estabilitat tectònica sense rejoveniment del relleu que haguera permès el normal desenvolupament del cicle geogràfic.