Percepció extrasensorial

pretesa capacitat de percepció d'informació per un "sisè sentit" o per la ment

La percepció extrasensorial (PES) és la capacitat d'obtenir dades de l'entorn sense usar els cinc sentits tradicionals. No hi ha proves amb consistència científica d'aquestes. Les capacitats PES són: la telepatia, la precognició i la clarividència.[1] És considerada una creença sense fonament per la ciència acadèmica, tot i que els estudiosos de la parapsicologia la defensen i intenten demostrar-ne la validesa (James Randi ofereix 1 milió de dòlars a qui ho aconsegueixi). El terme va ser emprat per primer cop per Joseph Banks Rhine als anys 50.[2][3]

Referències

modifica
  1. Day, 1994, p. 112.
  2. Noel Sheehy. Biographical Dictionary of Psychology. Taylor & Francis, 2002, p. 409–. ISBN 978-0-415-28561-2. 
  3. Cordón, Luis A.. Popular psychology: an encyclopedia. Westport, Conn: Greenwood Press, 2005, p. 182. ISBN 0-313-32457-3. 

Bibliografia

modifica
  • Day, Trevor. El llibre de les 1001 preguntes i resostes sobre el cos humà. Madrid: Susaeta, 1994. ISBN 84-305-8849-3. 

Vegeu també

modifica