Sentit (percepció)

organismes per la percepció fisiològica de l'entorn
(S'ha redirigit des de: Sentit)
«Sentit» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Sentit (desambiguació)».

Els sentits són les funcions fisiològiques per les quals els éssers vius perceben l'estat del seu propi cos, del seu entorn i les seves característiques. Són els equivalents biològics als sensors de les màquines per a introduir-les-hi els inputs.

Esquema dels sentits humans fet l'any 1619

Els animals tenen òrgans especialitzats per a aquestes funcions. Alguns poden ser, per exemple, l'electrorecepció o capacitat de detectar camps elèctrics (present en els ocells), la magnetorecepció o capacitat de detectar camps magnètics (present en els taurons) i l'ecolocació (radar) o capacitat d'orientar-se i desplaçar-se tot emetent sons, i rebent-ne i interpretant-ne l'eco (com poden fer els ratpenats).

En el cas particular dels humans, s'hi reconeix tradicionalment cinc sentits tal com els va definir Aristòtil:[1] la vista (als ulls), l'oïda (a l'orella mitjana i interna, després de la recepció sonora mitjançant l'orella externa), l'olfacte (a la pituïtària, al final dels conductes nasals), el gust (a la llengua) i el tacte (als terminals nerviosos de la pell, sobre els quals uns valors extrems d'estimulació poden produir dolor o pruïja), però se'n reconeixen molts més.[2][1] El número està en discusió, de 9 a més de 20,[1] i inclouen també els següents: la termorecepció, que percep la temperatura dels cossos; l'equilibri; la propiocepció, que percep el mateix cos amb les diferents parts i que permet situar-se al món físic.

Els sentits utilitzats per organismes no humans són encara més grans en varietat i nombre. Durant la sensació, els òrgans dels sentits recullen diversos estímuls (com ara un so o una olor) per a transducció, és a dir, transformació en una forma que el cervell pugui entendre. La sensació i la percepció són fonamentals per a gairebé tots els aspectes de la cognició, el comportament i el pensament d'un organisme.

Sistemes orgànics associats als sentits modifica

Els òrgans sensorials són òrgans que senten i transdueixen estímuls. Els humans tenen diversos òrgans sensorials (és a dir, ulls, orelles, pell, nas i boca) que corresponen a un sistema visual (sentit de la visió), sistema auditiu (sentit de l'oïda), sistema somatosensorial (sentit del tacte), sistema olfactiu (sentit de l'olfacte) i sistema gustatiu (sentit del gust). Aquests sistemes, al seu torn, contribueixen a la vista, l'oïda, el tacte, l'olfacte i la capacitat de sentir el sabor.[3][4] La sensació interna, o interocepció, detecta estímuls d'òrgans i teixits interns. Existeixen molts sistemes sensorials i perceptius interns en humans, inclòs el sistema vestibular (sentit de l'equilibri) detectat per l'orella interna i que proporciona la percepció de l'orientació espacial; propiocepció (posició del cos); i nocicepció (dolor). Altres sistemes sensorials interns basats en quimiocepció i osmorecepció donen lloc a diverses percepcions, com ara gana, set, asfíxia i nàusees, o diferents comportaments involuntaris, com ara vòmits.[5][6][7]

Els animals no humans experimenten sensació i percepció, amb diferents nivells de semblança i diferència amb els humans i altres espècies animals. Per exemple, altres mamífers en general tenen un olfacte més fort que els humans. Algunes espècies animals no tenen un o més anàlegs del sistema sensorial humà i algunes tenen sistemes sensorials que no es troben en humans, mentre que altres processen i interpreten la mateixa informació sensorial de maneres molt diferents. Per exemple, alguns animals són capaços de detectar camps elèctrics[8] i camps magnètics,[9] vapor d'aigua,[10] o llum polaritzada.[11] Altres senten i perceben a través de sistemes alternatius com ara l'ecolocalització.[12][13]

Sensació vegetal modifica

La investigació botànica ha revelat que les plantes són capaces de reaccionar a una àmplia gamma d'estímuls, inclosos els químics, la gravetat, la llum, la humitat, infeccions, temperatura, oxigen i concentracions de diòxid de carboni, infestació de paràsits, malaltia, alteració física, so,[14][15][16][17][18] i contacte físic. L'estudi científic de la percepció de les plantes és objecte de nombroses disciplines, com ara la fisiologia vegetal, l'ecologia i la biologia molecular.

Sensació i percepció artificial modifica

La teoria recent suggereix que els agents articials com els robots poden detectar i interpretar la informació ambiental de manera anàloga a la dels animals.[19][20][20][21] Els ordinadors accepten i responen al seu entorn mitjançant el maquinari. Fins fa poc, l'entrada es limitava a un teclat, un joystick o un ratolí, però els avenços tecnològics, tant en maquinari com en programari, han permès als ordinadors captar entrades sensorials d'una manera similar a la dels humans.[19][20]

Sisè sentit modifica

Col·loquialment es parla del "sisè sentit" com a sinònim d'intuïció, si bé no es pot considerar un sentit perquè no correspon a cap òrgan.

En Ramon Llull va considerar que el sisè sentit era la facultat per la qual es conceptualitzaven i s'anomenaven els éssers que eren percebuts per tots els altres sentits. D'aquesta facultat en va dir "afat".

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «5 mites sobre el cos humà en què probablement creus». Ara, 25-03-2012. [Consulta: 3 març 2024].
  2. Bradford, Alina. «The Five (and More) Senses» (en anglès). Live Science, 23-10-2017. [Consulta: 16 juny 2021].
  3. Privitera, A. J.. «Sensation and perception». A: Psychology. Champaign, IL: DEF publishers, 2020 (Noba textbook series). 
  4. Wolfe, Jeremy; Kluender, Keith; Levi, Dennis. Sensation & perception. 3rd. Sinauer Associates, 2012, p. 7. ISBN 978-0-87893-572-7. 
  5. Campbell, Neil A. Biology. Pearson Education UK, 2017. ISBN 978-1-292-17044-2. OCLC 1017000156. 
  6. Tsakiris, Manos; de Preester, Helena. The introspective mind: from homeostasis to awareness. 1st. Oxford, UK: Oxford University Press, 2019. ISBN 978-0198811930. OCLC 1036733582. 
  7. Khalsa, Sahib S.; Lapidus, Rachel C. «Can Interoception Improve the Pragmatic Search for Biomarkers in Psychiatry?». Frontiers in Psychiatry, 7, 25-07-2016. DOI: 10.3389/fpsyt.2016.00121. ISSN: 1664-0640. PMC: PMC4958623. PMID: 27504098.
  8. Kalmijn, A. J.. «Detection of Weak Electric Fields». A: Sensory Biology of Aquatic Animals (en anglès). New York, NY: Springer New York, 1988. DOI 10.1007/978-1-4612-3714-3. ISBN 978-1-4612-8317-1. 
  9. Walker, Michael M; Dennis, Todd E; Kirschvink, Joseph L «The magnetic sense and its use in long-distance navigation by animals» (en anglès). Current Opinion in Neurobiology, 12, 6, 2002-12, pàg. 735–744. DOI: 10.1016/S0959-4388(02)00389-6.
  10. Enjin, Anders; Zaharieva, Emanuela E.; Frank, Dominic D.; Mansourian, Suzan; Suh, Greg S.B. «Humidity Sensing in Drosophila» (en anglès). Current Biology, 26, 10, 2016-05, pàg. 1352–1358. DOI: 10.1016/j.cub.2016.03.049. PMC: PMC5305172. PMID: 27161501.
  11. Cronin, T.W.. Polarized-Light Vision in Land and Aquatic Animals (en anglès). Elsevier, 2010, p. 461–468. DOI 10.1016/b978-0-12-374203-2.00164-0. ISBN 978-0-12-374203-2. 
  12. Fenton, M. Brock; Grinnell, Alan; Popper, Arthur N. [et al.].. Bat bioacoustics. Nova York: ASA Press, 2016. ISBN 978-1-4939-3527-7. OCLC 1127113751. 
  13. Kyhn, L. A.; Jensen, F. H.; Beedholm, K.; Tougaard, J.; Hansen, M.; Madsen, P. T. «Echolocation in sympatric Peale's dolphins (Lagenorhynchus australis) and Commerson's dolphins (Cephalorhynchus commersonii) producing narrow-band high-frequency clicks». Journal of Experimental Biology, vol. 213, 11, 14-05-2010, pàg. 1940–1949. DOI: 10.1242/jeb.042440. ISSN: 0022-0949. PMID: 20472781.
  14. «Earth – Plants can see, hear and smell – and respond». BBC, 10-01-2017.
  15. Gagliano, Monica; Mancuso, Stefano; Robert, Daniel «Towards understanding plant bioacoustics» (en anglès). Trends in Plant Science, 17, 6, 2012-06, pàg. 323–325. DOI: 10.1016/j.tplants.2012.03.002.
  16. Gagliano, M. «Green symphonies: a call for studies on acoustic communication in plants» (en anglès). Behavioral Ecology, 24, 4, 01-07-2013, pàg. 789–796. DOI: 10.1093/beheco/ars206. ISSN: 1045-2249. PMC: PMC3677178. PMID: 23754865.
  17. Gagliano, Monica; Grimonprez, Mavra; Depczynski, Martial; Renton, Michael «Tuned in: plant roots use sound to locate water» (en anglès). Oecologia, 184, 1, 2017-05, pàg. 151–160. Bibcode: 2017Oecol.184..151G. DOI: 10.1007/s00442-017-3862-z. ISSN: 0029-8549.
  18. Mishra, Ratnesh Chandra; Ghosh, Ritesh; Bae, Hanhong «Plant acoustics: in the search of a sound mechanism for sound signaling in plants» (en anglès). Journal of Experimental Botany, 67, 15, 2016-08, pàg. 4483–4494. DOI: 10.1093/jxb/erw235. ISSN: 0022-0957.
  19. 19,0 19,1 Les, Zbigniew; Les, Magdalena. Machine Perception—Machine Perception MU (en anglès). 842. Cham: Springer International Publishing, 2020, p. 9–44. DOI 10.1007/978-3-030-24070-7_2. ISBN 978-3-030-24069-1. 
  20. 20,0 20,1 20,2 Serov, Alexander. Subjective Reality and Strong Artificial Intelligence, 2013-01-27. OCLC 1106181879. 
  21. Center for Complex Systems and Brain Sciences - Florida Atlantic University. «Machine Perception & Cognitive Robotics Laboratory». www.ccs.fau.edu. [Consulta: 18 juny 2016].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sentit