Pere Llabrés i Martorell

teòleg, liturgista, prevere i historiador mallorquí
(S'ha redirigit des de: Pere-Joan Llabrés i Martorell)

Pere-Joan Llabrés i Martorell (Inca (Mallorca), 19 d'octubre de 1938Santa Ponça, Calvià, 7 de juliol de 2006) va ser un teòleg, liturgista, prevere i historiador mallorquí.

Infotaula de personaPere Llabrés i Martorell
Biografia
Naixement19 octubre 1938 Modifica el valor a Wikidata
Inca (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 juliol 2006 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Santa Ponça (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióPontifícia Universitat Gregoriana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióteòleg, sacerdot, liturgista, historiador Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia modifica

Va començar els seus estudis al Seminari de Palma i continuà al Seminari Gregorià de Roma. El 1959 rep la tonsura i el 1961 és ordenat diaca. El 1962 es va llicenciar en teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana i el 1965 es va especialitzar en litúrgia al Pontifici Institut de Sant Anselm de Roma. Quan va tornar a Mallorca fou nomenat vicari de la parròquia de Sant Nicolau (1965-1974) i després rector de la parròquia de Santa Catalina Thomàs (1974-1986). També fou professor del Centre d'Estudis Teològics de Mallorca i canonge de la catedral de Mallorca. Entre 1966 i 1990 fou encarregat de portar endavant la reforma litúrgica del Concili Vaticà II a la seva diòcesi, editant missals, rituals i leccionaris, així com un Nou Testament (1987) en català amb l'assessorament de Francesc de Borja Moll.[1] També fou el coordinador a les Illes Balears del Congrés de Cultura Catalana i des de 1974 fou cap de redacció de la revista Lluc[2] També va ser membre de la junta directiva de l'Obra Cultural Balear i col·laborà en la fundació del Grup Blanquerna.[3]

El 24 de febrer de 1977 va oficiar en la seva parròquia el primer funeral a Palma per una víctima de la repressió feixista, una missa en memòria d'Emili Darder i Cànaves, batle de Palma afusellat el 1937 per les autoritats feixistes juntament amb Alexandre Jaume Rosselló, Antoni Mateu Ferrer i Antoni Maria Ques Ventayol.[4] El 1995 fou elegit secretari general del Sínode Diocesà de Mallorca i el 1999 és nomenat delegat diocesà de patrimoni cultural.

Ha publicat nombrosos articles històrics litúrgics i lul·lústics, biografies de sants i beats mallorquins. També s'encarregà d'adaptar a les particularitats lingüístiques balears de la versió de la Bíblia Catalana Interconfessional (1994). El 1983 va rebre un del Premis d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla.[5] El 2001 va rebre el premi Josep Maria Llompart, dels Premis 31 de desembre, de l'Obra Cultural Balear, i el II Premi Fra Miquel Colom TOR, de l'OCB d'Inca. Va morir el 7 de juliol de 2006 en patir un col·lapse mentre nedava a la costa de la Calma (Calvià).

Obres modifica

  • Gaudí a la Catedral de Mallorca, amb Pere Vivas i Jordi Puig. Sant Lluís (Menorca) : Triangle Postals, 2005. ISBN 84-8478-146-1
  • Inca en la història (1229-1349) amb Ramon Rosselló i Vaquer. Inca, Mallorca : Ajuntament d'Inca, 1998. ISBN 84-920493-3-2
  • Gabriel-Marià Ribas de Pina: evangelitzador i fundador, (1814-1873) amb Pere Fullana. Mallorca : Congregació Religioses Franciscanes, 1997. ISBN 84-922761-1-8
  • La Beata Francinaina de Sencelles Ciutat de Mallorca : Germanes de la Caritat de Sant Viçenc de Paül, 1989. ISBN 84-404-4882-1
  • La Beata Francisca-Ana de Sencelles Palma : Hermanas de la Caridad de San Vicente de Paúl, 1989. ISBN 84-404-4973-9
  • Ja vénc, Senyor!: la vida de Sant Alonso Rodríguez Palma : Col·legi de Monti-Sion, 1988. ISBN 84-404-1439-0
  • Sor Catalina Tomàs, la santa de Mallorca Palma : El autor, 1981. ISBN 84-300-4376-4
  • Sor Catalina Tomàs: la nostra Santa Ciutat de Mallorca : s.n., 1980 (Ciutat de Mallorca : Taller gràfic Ramon. ISBN 84-300-2670-3

Referències modifica

Enllaços externs modifica