Obre el menú principal

Alexandre Jaume Rosselló

polític mallorquí

Alexandre Jaume Rosselló (Montevideo 1879 - Palma, 24 de febrer de 1937) fou un polític socialista mallorquí, nebot del polític liberal Alexandre Rosselló Pastor.

Infotaula de personaAlexandre Jaume Rosselló
Nom original (es) Alejandro Jaume Rosselló
Biografia
Naixement 1879
Montevideo, Uruguai Uruguai
Mort 24 de febrer de 1937(1937-02-24) (als 58 anys)
Palma
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg  Diputat a les Corts Republicanes
9 de juliol de 1931 – 7 d'octubre de 1933
← -
- →
Circumscripció Illes Balears
Dades personals
Educació Universitat de Madrid
Universitat de París
Activitat
Ocupació Polític, periodista, diplomàtic i escriptor
Partit PSOE
Família
Parents Alexandre Rosselló i Pastors (fill de la germana)
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Pertanyia a una família acomodada, va estudiar dret a les Universitats de Barcelona, València, Madrid i París, El 1904 fou nomenat cònsol d'Uruguai a Palma i milità en el Partit Liberal, amb el qual fou escollit regidor de l'ajuntament de Palma, però poc després renuncià en protesta pels caciquisme polític. Molt amic de Gabriel Alomar i Villalonga i de Llorenç Bisbal i Barceló, s'apropà al PSOE, partit al que s'afilià el 1919.

Mantingué una notable activitat periodistica, col·laborant a El Socialista, Última Hora i El Obrero Balear però es mantingué vinculat a Joan March Ordinas i el 1923 es va veure implicat en la lluita entre vergueristes i antivergueristes, raó per la qual s'hagué de donar de baixa temporalment del partit. Quan s'instaurà la dictadura de Primo de Rivera s'oposà a col·laborar-hi com Indalecio Prieto. El dia de la proclamació de la Segona República Espanyola, fou alcalde interí de Palma per malaltia de Llorenç Bisbal. A les eleccions generals espanyoles de 1931 i a les de 1933 fou elegit diputat per la conjunció republicano-socialista. Malgrat la seva actitud pancatalanista, mantengué reticències quant a la concessió d'un estatut d'autonomia per a les Illes Balears.

A les eleccions generals espanyoles del 1936 fou candidat del Front Popular però no aconseguí escó. El 19 de juliol de 1936 fou detengut al port de Pollença i empresonat al castell de Bellver per les autoritats sublevades. Acusat falsament de participar en la preparació d'un inexistent moviment soviètic, el 16 de febrer de 1937 fou condemnat a mort i afusellat el dia 24 amb Antoni Maria Ques Ventanyol, Emili Darder i Antoni Mateu Ferrer.

ObresModifica

  • Impresiones de un constituyente (1933),
  • La insurrección de octubre : Cataluña, Asturias, Baleares (1935)
  • Escrits des de la presó (1936-1937)

Enllaços externsModifica