Llorenç Bisbal i Barceló

polític mallorquí

Llorenç Bisbal i Barceló (Alcúdia, 1876 - Palma, 23 de febrer de 1935)[1] fou un polític mallorquí i destacat líder socialista a l'illa.

Infotaula de personaLlorenç Bisbal i Barceló
Biografia
Naixement1r agost 1876 Modifica el valor a Wikidata
Alcúdia (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 febrer 1935 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Coat of Arms of the City of Palma, Majorca.svg Batle de Palma
15 abril 1931 – octubre 1931 (dimissió)
← Jaume Suau PonsFrancesc Villalonga Fàbregues →
Escut de Barcelona.svg Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i sindicalista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Obrer Espanyol Modifica el valor a Wikidata
Membre de

BiografiaModifica

D'ofici fou sabater, i fins als 19 anys no aprengué a llegir i escriure, va aprendre quan estava a l'exèrcit. Aleshores entrà en contacte amb les idees socialistes a través de l'obra d'Antonio García Quejido i de Pablo Iglesias. A l'entorn de 1899 ja trobam Bisbal lligat a l'agrupació socialista de Palma. El 1907 escrigué diversos articles sobre els treballadors del calçat sota el pseudònim d'Elebebe. Fou introductor de la UGT a les Illes Balears (1925), i tingué un paper destacat en l'organització del PSOE a Mallorca (en fou un dels fundadors, el 1913). També dirigí el setmanari El Obrero Balear (òrgan d'aquesta federació, fundat el 1901). President de la Federació Socialista Balear i vocal del comitè nacional del PSOE. Regidor de l'Ajuntament de Palma (1917-1922), s'ocupà de l'abastiment de la ciutat. El 1921 es produí l'escissió comunista i perdé la presidència de la Federació de Societats Obreres de Palma.

El 1922 els socialistes recuperaren el control de l'organització i Bisbal tornà a ser elegit president. El 1922-1923 polemitzà amb Joan Monserrat Parets, ja que aquest defensava una aliança amb el Partit Liberal per tal d'aturar el maurisme. Fou novament regidor durant la Segona República Espanyola (1931-1935) i ocupà la batlia des de l'abril fins a l'octubre del 1931. Entre les seves preocupacions com a batle hi havia el problema de la manca de llocs de treball. En aquest període curt dugué a terme una gran activitat social i de mediador en diversos conflictes laborals. Això no impedí fracassos com la vaga al moll (juny del 1931) o les divisions entre les tendències del socialisme que portà a la seva dimissió com a batle. Malgrat això el 1932 fou elegit president de la Federació Socialista Balear però abandonà la direcció per motius de salut poc després.

ReferènciesModifica

  1. «Llorenç Bisbal i Barceló». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externsModifica

Càrrecs públics
Precedit per:
Jaume Suau
Batle de Palma
 

1931-1931
Succeït per:
Francesc Villalonga