Pere A. Savé Argilaga

periodista català

Pere Abraham Savé Argilaga (Reus, 1878 - 1952) va ser un periodista català, que signava sempre Pere A. Savé.

Infotaula de personaPere A. Savé Argilaga
Biografia
Naixement1878 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort1952 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista Modifica el valor a Wikidata

Apoderat de banca, va incorporar-se de molt jove al Centre de Lectura de Reus, i el 1897 va ser un dels impulsors de la cinquena època d'El Eco del Centro de Lectura, la revista de l'entitat.[1] El 1897 publicà diversos articles a La Autonomía, un periòdic de tendència republicana federal, i, seguint la línia de la publicació, va escriure un article molt combatiu sobre la guerra de Cuba. Per aquest article el fiscal li demanava 8 anys de presó.[2] El 1899 participà, juntament amb altres joves reusencs, en una secció del mateix periòdic que es deia "Los viernes de la Autonomía" on es publicaven textos literaris de bon nivell. El 1901 era un dels redactors de la revista d'art i literatura El Pandemonium. El 1903 col·laborà al setmanari local La República, proper a Unió Republicana en aquell moment. També escrivia articles sobre art i literatura a Las Circunstancias. La seva vinculació al Centre de Lectura el portà a col·laborar a Athenaeum, portaveu de l'entitat durant un temps, on feia crítica d'art i de llibres i on publicà articles sobre pedagogia. A partir de 1920 va participar activament en la tercera època de la Revista del Centre de Lectura, i formà part de la junta d'aquesta entitat, on va donar classes gratuïtes de mecanografia i comptabilitat. El 1916 havia escrit un monòleg, "Inquiet", que es va representar. El 1963, la secció de literatura del Centre de Lectura, sota la presidència de Bonaventura Vallespinosa, va crear, en homenatge seu, un concurs escolar de recitació en llengua catalana amb el nom de "Pere A. Savé", subvencionat pel seu fill Josep Pere Savé, que durà alguns anys. El 1964 va guanyar el primer premi d'aquest concurs l'actor i director de teatre Lluís Pasqual.[1]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 601. 
  2. Duarte, Àngel. Possibilistes i federals: política i cultura republicanes a Reus (1874-1899). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1992, p. 163. ISBN 8460418499.