Pere Créixams i Picó
Pere Créixams i Picó (Barcelona, 9 de novembre de 1893 - març de 1965)[1] fou un pintor autodidacte. En la seva pintura destaquen com a temes més recurrents: gitanes, toreros, o nus.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 9 novembre 1893 Barcelona |
Mort | 5 març 1965 (71 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | pintor, il·lustrador |
Família | |
Fills | Ramon de Herrera |
Biografia
modificaNascut en una casa humil treballà en diversos oficis entre ells de fuster i tipògraf. El 1918 anà a París però, passaren tres anys fins que començà a dedicar-se a la pintura. El 1921, s'integrà en l'ambient artístic de Montmartre, on tingué el seu taller i d'aquesta manera començà a exposar en diversos salons de París.[2]
El 1925 es publicà a París A Une Courtisane de Ch. Baudelaire amb il·lustracions seves [3]
Entre 1927 i 1936 residí entre Tossa de Mar i Barcelona,[2] realitzant diverses exposicions a la Sala Parés i d'altres a la Sala Busquets i a les Galeries Syra. A la dècada de 1930 dona a conèixer Tossa de Mar entre els pintors forans conjuntament amb el pintor i crític Rafael Benet qui escrigué l'article Tossa, babel de les Arts l'octubre de 1934.[4]
Entre 1936 i 1953 s'exilià a París però, això no li impedí exposar amb regularitat a Barcelona. El 1945 fou un dels organitzadors a la capital de França del Saló d'Art Català.[5] El mateix any, participà en l'exposició organitzada per Solidaritat Catalana a la galeria Altarriba de París en benefici dels deportats i presoners catalans que tornaven d'Alemanya. Exposició de la qual es feu ressò Per Catalunya, revista editada a Niça en la que Pere Créixams col·laborà com il·lustrador.[6]
El 1961 li fou concedida la medalla de la ciutat de París.
Exposicions
modifica- Salon des indépendants (1922).
- Salon d'Automne (1925).
- Saló de les Teuleries (Salon des Tuileries).
- Barcelona, Sala Parés. Exposició del 21 de novembre al 4 de desembre de 1931.
- Barcelona (1932), darrera exposició d'Els Evolucionistes.
- Barcelona, Sala Parés. Exposició del 8 al 21 d'abril de 1933.
- Barcelona, Galeries d'Art Syra. Exposició del 17 al 30 de novembre de 1934.
- Barcelona, Sala Parés. Exposició amb Hugué del 5 al 18 de maig de 1934.
- Barcelona, Sala Busquets. Exposició del 19 d'octubre a l'1 de novembre de 1935.
- Barcelona, Galeries d'Art Syra. Exposició del 16 al 29 de maig de 1936.
Referències
modifica- ↑ de J. Cortés «esquela i article a la seva memòria». La Vanguardia, 06-03-1965, pàg. 26.
- ↑ 2,0 2,1 Socias, pàgina 79
- ↑ Baudelaire, Charles; Creixams, Pedro. A une courtisane: poème inédit de Charles Baudelaire (en francès). París: J. Fort, 1925.
- ↑ Planas, pàgines 22 i 23.
- ↑ Camps, pàgina 31.
- ↑ Llombart, pàgina 16
Bibliografia
modifica- Socias, Jaume. Pintura Catalana en el castell de la Geltrú (en castellà). Barcelona: Selecta, 1976. ISBN 84-298-0429-3.
- Planas, Xevi «El record de "Tossa, Babel de les arts"» (PDF). Revista de Girona, 155, 1992 [Consulta: 12 gener 2012].
- Diversos autors. Repertori d'exposicions individuals d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1999, p. 414. ISBN 84-7283-444-1.
- Camps i Arbós, Josep. L'espantós és el buit, el desert. La correspondència entre Rafael Tasis i Ramon Xuriguera. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2010, p. 414 (Biblioteca Serra d'Or). ISBN 978-84-9883-323-2.
- Llombart i Huesca, Maria «Premsa cultural catalana a França. Els primers vint anys d'exili republicà.» (PDF). Revista de Girona [Consulta: 12 gener 2012].
Enllaços externs
modifica- «Pere Créixams i Picó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Pere Créixams i Picó The Frick Collection
- Pere Créixams i Picó El blog d'en Vitalis