Pere Fouché (Illa, 8 de febrer del 1891-11 d'agost del 1967), més conegut a l'àmbit universitari com a Pierre Fouché, va ser un dels lingüistes més valuosos de la Catalunya del Nord.

Infotaula de personaPere Fouché
Nom original(fr) Pierre Fouché Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 febrer 1891 Modifica el valor a Wikidata
Illa (Rosselló) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 agost 1967 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Illa (Rosselló) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLingüística, filologia i fonètica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessor d'universitat, lingüista, romanista, filòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de París
Universitat de Grenoble-Alps Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Biografia modifica

Doctor en lletres, fou professor a les universitats de Grenoble (fonètica), Estrasburg (història del francès) i París. Dedicà una part dels seus treballs al català rossellonès amb la seva tesi doctoral Phonétique et morphologie historique du roussillonnais (publicada el 1924), dirigida pel lingüista occità i catedràtic de la Universitat de Tolosa Josèp Anglada.

L'any 1932 va esdevenir director de l'Institut de Phonétique i del Musée de la Parole i du Geste a la Universitat de París (actualment l'Institut de linguistique et phonétique générales et appliquées), com a successor d'Hubert Pernot.

Esdevingué membre corresponent de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans el 1946.[1]

També se'l coneix pels seus estudis de fonètica general i francesa. Fou director de la Revue Internationale d'Onomastique i de la revista de lingüística Le français moderne.[2]

Efectuà diverses missions a l'estranger: representant de la Universitat de París al Congrés internacional de fonètica de Gand el 1938, conferències a la Universitat de Londres, a Iugoslàvia, a la Universitat de Copenhague (1951) i Edimburg. El 1961 va organitzar els estudis de filologia romana i de lingüística a la Universitat de Costa Rica.

A partir de 1945 va ser director de l'Escola de preparació de professors francesos a l'estranger fins que es va jubilar l'any 1962, en qualitat de professor honorari.[3]

L'escola d'educació secundària de la seva vila natal (Illa) porta el seu nom.[4]

Obres modifica

Sobre el català modifica

  • Phonétique historique du Roussillonnais (1924).
  • Morphologie historique du Roussillonnais (1924).

Fonètica general modifica

  • Etudes de phonétique générale: syllabe, diphtongaison, consonnes additionnelles (1927).

Sobre el francès modifica

  • Le verbe français, étude morphologique (1931).
  • Phonétique historique du français (3 volums, 1952-1961).
  • Traité de prononciation française (1956).

Altres modifica

  • Le Roussillon et la Cerdagne française (1936).
  • A propos de l'origine du basque (1943).[5]

Bibliografia modifica

  • Article nécrologique de P. Fouché par G. Antoine, FrMod 26, octobre 1967.
  • Mélanges de linguistique et de philologie romanes dédiés à la mémoire de Pierre Fouché (1891-1967), Paris (Klincksieck) 1970.
  • Pierre Fouché: philologue et professeur à la Sorbonne. Article de Jean Rifa publicat a La Semaine du Roussillon (5-11 setembre 2002).
  • Pierre Fouché le catalaniste. Article de Miquel Adroher publicat a Cahiers des Amis du vieil Ille (desembre 2017).
  • Hommage à Pierre Fouché: article de Cahiers des Amis du vieil Ille (març 2018).[6]

Notes i referències modifica

  1. «Pere Fouché». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Historique» (en francès). [Consulta: 10 novembre 2020].
  3. Charle, Christophe «36. Fouché (Pierre)». Publications de l'Institut national de recherche pédagogique, 2, 2, 1986, pàg. 82–84.
  4. «Collège Pierre Fouché - Ille sur Tet | 2 rue du collège - 66130 ILLE Sur TET». Arxivat de l'original el 2021-02-26. [Consulta: 10 novembre 2020].
  5. «Pierre Fouché (1891-1967)». [Consulta: 9 novembre 2020].
  6. «Résultats de la recherche» (en francès). [Consulta: 9 novembre 2020].[Enllaç no actiu]