Pere Joan de Masdovelles

Principat de Catalunya, ? — ?, a. 1460 Poeta.

Pere Joan de Masdovelles (segle XV) fou un poeta català, pertanyent a una família de la petita noblesa del Penedès que donà també altres dos poetes cèlebres: el seu oncle Guillem (mort cap al 1440) i el seu germà Joan Berenguer (ca. 1417 - ca. 1479). Se saben poques dades de la seua vida: que es casà amb Isabel, filla de Pere Lluís de Vilafranca, amb la qual tingué una filla també anomenada Isabel; que d'ençà del 1439 posseïa un feu anomenat «Lavanta dels Masdovelles» a l'Arboç i Castellet, i que va acompanyar Alfons el Magnànim a Nàpols. Les sis poesies d'ell que s'han conservat (dues esparses, una resposta a una demanda feta pel seu germà, i tres poemes de cinc cobles i tornada, en el primer dels quals descriu l'ideal de dona honrada, i els altres dos són maldits contra una dama deshonesta) eren accessibles només en els manuscrits, excepte unes poques mostres copiades per Torres Amat[1] i per Martí de Riquer,[2] fins que foren estudiades i publicades en edició crítica per Robert Archer el 1994.[3]

Infotaula de personaPere Joan de Masdovelles
Biografia
Mortsegle XV (<1460) Modifica el valor a Wikidata

ReferènciesModifica

  1. Torres Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes. Barcelona: Imp. de J. Verdaguer, 1836, p. 410-411. 
  2. Riquer, Martí de. Història de la literatura catalana. Barcelona: Ariel, 1964, vol. III, p. 116-117. 
  3. Archer, Robert «L'obra poètica de Pere Joan de Masdovelles». Els Marges, revista de llengua i literatura, núm. 49, 1994, p. 63-78 [Consulta: 7 desembre 2020].